 |
ELS TOP 7 DE L'ONU verbal
20/09/2002 06:00
|
Res a veure amb l'Iraq. Es tracta de trobar pseudogentilicis que designin alguna cosa diversa als habitants d'un determinat país, com per exemple aquesta troica de termes aparentment musulmans: arabesc (dibuix), marroquineria (els article de cuir) o damasquinats (atesania decorativa). Òbviament, el seu origen etimològic té molt a veure amb la denominació d'origen (Aràbia, Marroc i Damasc, en aquests casos), però el sentit els ha transformat en referents independents.
En anglès, parlar de china vol dir parlar de "porcellana", sigui xinesa o no, però es tracta d'un nom comú. No valen els adjectius (tinta xinesa) ni els sintagmes del tipus "mantó de Manila"; perquè els acceptem en l'ONU verbal cal que siguin mots independents amb sentit ple. Com per exemple "astracanada" (una bestiesa cómica que, en darrer terme, prové de la ciutat russa d'Astrakhan) o "berliner" (que és una mena de bunyol que prenen els berlinesos). Quan el president Kennedy, per fer-se notar i passar a la història, va declarar "Jo també sóc un berlinès" més d'un berlinès autèntic (i verbívor) va pensar que en Kennedy era, també, un bunyol.
Aporteu nous membres per a aquesta ONU verbal. La millor aportació de la setmana rebrà un llibre introbable i signat per l'autor: l'avui descatalogat "Manual d'enigmística" de Màrius Serra (Columna, 1991). Com sempre, per gentilesa de la llibreria virtual llibres.com
1. Iraq i Palestina.
Dues de les aportacions, d’en Pep Vinyals, destaquen entre tota la resta per poc conegudes: “Ara que l'Iraq està malauradament tant d'actualitat, convé recordar que una de les seves ciutats, Mosul, ja era molt famosa al segle XI pel comerç d'un teixit molt fi i delicat fet i exportat pels seus habitants, la MUSELINA. I que el terme ha estat adoptat per la gastronomia quan es parla de la Muselina d'all que es posa damunt del bacallà.”
“Ahir parlava d'Iraq, zona en conflicte, avui de Palestina, que encara ho és més: D'aquest lloc ens van arribar fa temps, les ESCALÒNIES o ESCALUNYES, concretament de la ciutat palestina d'ASQHELON, avui en territori d'Israel, com quasi totes.”
2. Comiat amb havanera.
L’Ignasi Ripoll ens imprimeix amb la VIETNAMITA, en “POLACO” i GÒTICA sobre HOLANDESES de PERGAMÍ, un comiat amb HAVANERA que finalitza tot cantant la MARSELLESA.
3. Gentilicis gens il.lícits.
Els “gentilicis gens il·lícits” d’en Joan Ramon Manchado ens porten, entre d’altres coses, per unes verbívores rutes turístiques:
“Fent turisme insular trobem meduses a les Medes, maoistes a Maó i comodins a Komodo. A l´Egeu: lesbianes, androides, xiprers i cretins. I si fem un tour estratosfèric: llunàtics, mercromina, saturnisme, uralita i amor plutònic (espiritual, però atòmic)”.
4. MAGDALENA, la nimfòmana.
Magdalena, la nimfòmana o tres episodis d’una vida. Un extens relat, signat per Toni Civit, carregat de d’aventures, d’embarassos i de parts.
“En dos parts va tenir tres fills, però es pot dir obertament que va estar ben bé de pega. …
“Del primer cop que va quedar en estat no es pot pas dir que no fos per pura negligència.” …
“…van acabar embolicats OLÍMPICAMENT, és a dir, practicant un GREC sota una vànova amb estampat d’INDIANES i descobrint, ella, la cua també impressionant del pianista.”…
“Dos anys abans també havia fet turisme d’aquest tipus d’aventura; no premeditada, però amb resultat similar d’embaràs no desitjat.…”
5. Nou món.
Segons en Lluís T el comportament dels americans varia en funció de la seva ubicació geogràfica (ja sigui del nord, del centre o del sud), així com dels gentilícis que usen.
6. La canadenca.
No podriem refusar la proposta que ens fa la Mertitxell Garcia:
“Jo convido els nois més eixerits d'aquestes contrades verbívores a dormir amb una amiga meva que m'acompanya a totes les excursions a la muntanya: la canadenca.”
7. Tenir l'ONU a sobre.
… O els problemes existencials de la Judit Cervelló:
“Amb l’americana i les wambes potser m’hi quedaran més bé els texans que les bermudes... “
|
|
