 |
ELS TOP 7 DE Cognoms amb gnoms 14/06/2002 06:00
|
Hi ha cognoms que semblen dur adherit un rodolí. Per exemple, si algú es diu Contreras, quantes vegades no s'haurà sentit a dir allò de "que no te enteras, Contreras". O, si teniu el privilegi de cognomar Serra, haureu hagut d'aguantar allò de "el que arrossega els dallonses per terra", éssent "dallonses" un escarràs que tant compta per ous, com per pebrots, com per collons. O sigui que hi ha una gran varietat. A l'Espanya franquista sempre hi havia un comissari anomenat Morales ("que tú no sales") que havia d'aguantar la rima "Franco" amb "culo blanco". Avui, qui es digui Bustamante ja sap que el relacionaran amb "busca amante".
Aporteu les vostres experiències personals en aquest fòrum de "Cognoms amb gnoms". La millor aportació de la setmana rebrà un llibre recomanat. Aquesta setmana el poemari "Una estona de sal" de Darrutri. Com sempre per gentilesa de la llibreria virtual llibres.com.
1. ÉS TEVA?
En Dídac recrea una escena que podria haver passat a la Plaça Sant Jaume. Pujol repassa amb Ferrusola la llista de dofins. "El teu dofí podria ser en Cullell?". "No, massa serrell". "I en Prenafeta". "No, que aquest la vida, ja la té feta". "I el Miquel Roca". "No, que ja no hi toca". "I el jovenet d'en Roma?" "No, que és corcada eixa poma". "Esteve?". Pujol, mirant la ploma de la seva dona, "No, no l'és". "Doncs, ai las, que només em queda en Mas". "Bé, dona, doncs no et contradiré pas: aquest país és un cas!".
2. AIGUA FINA PICANT
En Marc ens diu que al departament de Quimica de la UAB hi ha una professora que es diu Fina Pons Picart. Alguns li diuen que va inspirar l'anunci del MIkimoto: "Pons Picart! aigua... Fina... d'agulla...".
3. MELÀS
La Maria Palet diu que al seu poble hi ha un senyor Melàs. “I sembla ser que de petit a l'escola tothom li deia "Melàs de pelar"...i després ell... bé, això ja és una altra història...”
4. LITINES QUE T’HI CAGUES
En quart lloc, una selecció dels més “agosarats”:
“Llopis, llepa'm el llapis” (Vicenç)
"Fandiño que te l'endinyo” (Susanna Ginesta)
“En Martínes, que se'ls esbandeix amb litines” (Alfred Bosch)
“Que t'hi cagues, Moragues!” (Enric Gomà)
5. DE MÉS VERDS EN MADUREN
En Josep Asbert es va acostumar a sentir com a rèplica al sei cognom: “Ja madurarà!”. Això no li ha impedit batejar el seu fill amb el nom de Juli, conscient del tot que al pobre nen algú li diria (i així ha estat) Julivert.
6. MONTOYA
En Carles Marquès (que s’ha sentit a dir Marquès de Villaverde, de Carabás, del Duero... i anar fent) ens recorda l’acudit d’un home que s'està morint, i el vénen a veure els amics. Els va dient, per exemple: Briojos, bésame los ojos; Zamoranos, bésame las manos; Marqués, bésame los pies, fins arribar a Montoya: "¿Montoya, Montoya, por qué huyes, Montoya?".
7. VA DE CINE
En Papitu ens recorda el clàssic "la cagaste, Burt Lancaster", i la Gemma Ferrando el cèlebre “No te enrolles, Charles Boyes”
8. CAP DE CONY
Per tràfic d’influències, l'anècdota que ens envia Jordi Comasòlives entra al top 7 en vuitè lloc. “Un dia el mestre es va empipar molt amb un alumne que es deia Capdevila, i li va dir: "Vine aquí, cap de cony!". I ell li va dir, rectificant-lo: "No, no; Capdevila, senyor, Capdevila"
|
|
