 |
ELS TOP 7 DE Jocs Floreals 19/04/2002 06:00
|
Jocs Floreals
Com que aquest fòrum és el de la 7mana de Sant Jordi, a "verbalia.com" hem decidit convocar uns Jocs Floreals. Floreals perquè el vuitè mes del calendari revolucionari francès (1792-1805) es deia "floreal" i corresponia a l'interval que va del 20 d'abril al 19 de maig. Per tant, aquesta 7mana us fem una de les propostes que figuren al llibre verbalia.com (jugar, llegir, tal vegada escriure) : fer un centó (d'entre 8-16 versos) amb versos d'un poeta que us sigui amic, amb dues condicions: mai no es pot manllevar ni menys d'un vers complet ni dos versos seguits.
Un exemple extret del llibre és aquest poema "inèdit" de J. V. Foix:
És quan jugo que hi veig clar
Del bell concret faig el meu càlid joc.
M'exalta el pler, mes l'angoixa m'atura,
no pas l'atzar ni tampoc la impostura,
el Cos, el So i el Mot sense contorn.
Escrivim versos nous amb signes fòssils
per ablanir la gola dels esnobs
però la ment no cobeja els bells mots
a la làctia muralla dels teus somnis.
No sóc eslau, ni íber, ni semita,
ésser molts i ningú, i a cada cosa,
un estiu despullat en nit desclosa.
Tants de mots folls, i una paraula vera,
hostessa universal i del goig missatgera
el mot novell, i el vell que l'art relliga.
Sóc al port, ves qui ho diria!
Ho sap tothom, i és profecia.
Les fonts d'aquest centó són als poemaris de J.V. Foix Sol i de dol, Les irreals omegues, Desa aquests llibres al calaix de baix i Onze nadales i un cap d'any, a banda d'un poema dispers. La ubicació exacta de cadascun d'aquests 16 versos en aquests poemaris figura a la pàgina 69 de "verbalia.com (jugar, llegir, tal vegada escriure)", al costat d'altres centons d'Estellés, Ferrater, Maria Mercè Marçal o Pere Quart.
Practiqueu, doncs, en el "simulador de vol poètic" del centó i afegiu al fòrum els vostres poemes de bons lectors. La millor aportació de la setmana rebrà, en comptes d'una flor natural, un llibre recomanat. Com cada setmana per gentilesa de la llibreria virtual llibres.com .
Ara que s'ha posat de moda denigrar Carner seria un bon moment per escriure principescament. I què me'n dieu, en l'any del centenari, de fer un Verdaguer centonari? Un d'aquells poemes que facin dubtar: Verdaguer o fals?
Esperem els vostres centons.
1. "No em coixeja cap mot" de Martí i Pol i Àngels Gregori
Qui plora la meva mort?/ Hi ha un lloc a l'espai on la veu ressona/ De tot arreu la vida em sol·licita/ Som rics en l'íntim saber de tothom/ Mastego idees, mots i alguna fulla/ Sol dins l'estricta solitud que em volta/I, agosarats, escripturem la vida/ En les paraules sóc talment inviolable/ Boja com jo, m'escoltes i somrius.
2. Circumstàncies en terres de naufragis, de Pere Quart i Roser Carol
Jo m'hi trobava i he de confessar / després d'una dormida de cent dies, / per tanta sang i tanta llunyania, / de tanta carn que no ha gosat besar. // Recordo primaveres amb plugim, / dels temps que tristament plovia lluna, / que aquest país no és per a tanta pluja, / amb la frenada enveja dels humils. // Besars a canvi de plaer, moneda / sovint, massa sovint, pel fat malmesa / tot obrint-se carrera. Com les flames. // Em retiro al desert de les certeses / amb caigudes, però, en la promesa / que em desperti la pell i les entranyes. // (FONTS: Els llibres "Naufragis", "Les Decapitacions", "Saló de Tardor", "Poesia Empírica", "Quatre mil mots", "Oda a Barcelona", "Vacances pagades", "Altres poemes", "Circumstàncies" i "Bestiari" de Pere Quart)
3. Un sonet d'en Maragall i l'Enric Fontvila
Aquelles dues flors que hi ha posades / pel silenci dels prats i en la ribera, / i el repòs de ses formes tan amades, / més alts els plors al Cel... Ell ja no hi era... // En els teus peus, a ratlla de la plana, / s'escoltava el cantar de les onades; / al teu capçal: paraula sobirana / altres brises cercant, més temperades. // Una mena de cosa esporuguida / on canta l'esquellot de la ramada, / així sento pujar la meva vida, // que dies ha l'havien soterrada, / i me'ls vetlla de nit, fins adormida. / A Florència ja som. Desperta, aimada! - (Versos de Joan Maragall extrets dels llibres "Poesies", "Visions & Cants", "Les disperses", "Enllà" i "Seqüències", a més de poesies inèdites i no recollides en volum; els poemes representats són "L'ànima de les flors", "La vaca cega", "Haidé", "En la mort d'un jove", "Retorn", "El pi d'Estrac", "Al llibre blanc de...", "A l'aureneta", "Gener", "Del Montseny", "Nuvial" i "El comte Arnau")
4. De bon matí, de Carner i Agapimú
De matí de bon matí / que mai més no tindrà fi.// Bé n'hi feien de besades / ulls caiguts, races esclaves. // Vora d'una amor lleugera / magraners al cap de l'era. // Tu, lluna, que tot ho esbrines / com les glans de les alzines. // Diu: -Gebrada no et duré de la Verge del Roser.- // Sota el cel inconegut / de l'absolta quietud. // Té son cor un cobriment / com un colze defallent. // Quan es veia aquell esclat / d'una breu felicitat. // El sol escalfa una mica / tot just una mica, mica. // Batallades del migdia / i amb sageta d'or m'occia. // I aleshores, somrient / s'escampava com el vent. // (Poemes extrets de: "Auques i Ventalls", "Els fruits saborosos", "Llunyania", "La primavera al poblet" i "Arbres".)
5. Odi i Amor, de Segimon Serrallonga i Dídac
Odi i amor són mots que ens valen de buidors/La solitud no tempta./D'on ve, però, aquest doll de crim? On aniran/ els nombres cavil.losos./ Calia l'amor al tombant feliç/de les planes flamenques i sento/l'ampla boirina assolellada./Que és bo d'estar-se empoltronat.
6. He perdut un mot, de Darrutri i Clàudia Viladrich
He perdut un verb,/ ben bé no sé pas què fer...,/ a la tovallola,/ que tort o dret/ o al vel del paladar,/ em cau i creix i em fot./ Era copulatiu i a qui me'l trobava,/ com un forn i em dol i tot,/ li faria una còpula desenfenada./ Tinc son i el front se'm fon,/ he perdut un verb/ i faig un vers molt tip,/ d'aquells que em fa la guitza./ I, jo, rai, que prenc un flam./ He perdut un verb/ de taps, sens caps ni peus, amb gust de res, faig un tomb/ de síl·laba i mitja.
7. Un centó de Salvador Espriu i Rosa Pujol
La vella i fràgil plata esdevé tarda. Alcem els ulls, mirem el sol, direm la veritat sense repòs i el nostre somni de la nova casa. Hem rebut en el rostre l'alè del vent nocturn del temps i ens va portant endins de tota la vastitud dels camins. Enlaire van passant blancs ocells vers el sud. Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats, neguit d'esperança de llavis ardents, endins del cor del temps. Sota la closa eternitat del cel, barques d'esperança farem avarar, lliures camins de mar. (La pell de brau).
|
|
