 |
ELS TOP 7 DE Tanta tinta tonta (cat) 12/04/2002 06:00
|
Aquesta proposta paronomàsica ens ve inspirada per un llibre de recent aparició: el volum "Tanta tinta tonta" (Edicions Cossetània. Tarragona, 2002), que recull els acudits gràfics del dibuixant tarragoní Andreu Faro i els articles del periodista Xavier Graset, amb pròleg de l'Antoni Mas, ferrer del seu poble. Acudits i dibuixos publicats a "Diari de Tarragona", "Claxon", Espais-7" i "Worldonline".
La paronomàsia que senyoreja al títol d'aquest volum encara podria créixer amb un "t'unta" ben escaient que ho deixaria així "Tanta tinta tonta t'unta". ¿Sereu capaços de trobar sèries paronomàsiques amb les cinc vocals? ¿Mata-meta-mite-mota-muta? Millor encara si les lligueu per construir frases amb sentit. Com la que Francesc Pujols va escriure sobre "Les Bruixes de Llers" de Carles Fages de Climent: "A les llars de Llers els llirs i els llors són llurs".
Afegiu al fòrum sèries paronomàsiques com més completes i lluïdes millor. La millor aportació de la setmana rebrà a casa un llibre recomanat.
Esperem un veritable pim pam pum amb les vostres millors paraonomàsies (Ah! I si algú considera que "tonta" és un mot incorrecte que busqui "ton" al diccionari i ja veurà com, just al costadet, hi surt "ta": "ton ta").
1. LA TETA DE LA TATA
En Joan Ramon ens fa imatges tan suggerents com aquestes: “Kiisha, la coixa de "La Caixa", es queixa de la cuixa. Amagat a la tuta, té tota la tita sobre la teta de la "tata". El pit de la Pat put com un pet de pot!”
2. CACA, COCA, CUCA
La Cèlia ens proposa una frase que preferim no visualitzar: “La caca de la quica queca no és coca, que és cuca.
3. LA FERA DE LA FIRA
A-gust-i-b en fa un de molt fi i eficaç: “Farà la fera de la fira fora la fura?”
4. 1903
Martí Sunyol ens recorda un parell de frases paronomàsiques publicades l'any 1903 en un recull exquisit: "Quin quincallaire del quint pis té quinqués?" i l'altra, la coneguda "Duc pa sec al sac, m’assec on sóc i el suco amb suc".
5. AH! EH? I? OH! U
La Roser Carol en fa unes quantes de notables:
“Suma-hi una sima lligada a la sema de la sama en aigua soma. / Sí que suca la soca, però la saca és seca. / A la boda de Buda la vida bada: hi ha veda. / A la Caixa es queixa qui xala quan la coixa ensenya la cuixa. / Papa, la Pepa s’ha fet pupa amb la pipa a popa. /Em reca la roca i la raca, però la ruca em fa rica. / La claca juga a la cluca i ell clica i li fot una cleca a la cloca. / Mentre la mota muta, la meta mata el mite./
6. LES CINC
L’Àlex ens explica que un matrimoni va tenir cinc filles i els va posar per nom Pata, Peta, Pita, Pota i... Mercè. Però no els va servir de res perquè al cap de quatre dies ja era fora de casa.
La Cristina Nolla diu que el se avi li explicava que quan ell era petit a la seva escola hi havia un nen molt entremaliat que deia: pata, peta, pita, pota .... PILOTA!!!!
7. VARIANTS DE LA TINTA TONTA
Víktor Bautista ens diu que a casa seva la cosa anava d'embarbussament i deien, el més ràpid possible, "teta tonta, tanta tinta tota t'unta". L’àvia de la Núria del Vendrell a la menstruació li deia “pepa tonta”, de manera que l’embarbussament era : Pepa tonta, tanta tinta tota t'unta (i no li faltava raó)
|
|
