El concepte de llunyà depén del punt de vista. L’Orient Llunyà ho és per als occidentals que se’l miren i la Franja de Ponent només és a Ponent si ens la mirem des d’Orient.

Cada entorn tendeix a usar topònims amb sentit de llunyania. Potser la ciutat africana de Timbuktú (o Tomboctú, a la francesa) en sigui un exemple. Aquest punt estratègic de partença de caravanes a l’Àfrica Negra transmet una estranya sensació de llunyania. La quinta forca, vaja. Però si sou de Mollerussa i voleu parlar d’un lloc llunyà potser direu que allò “estar al collons d’Andares”. I si sou de Manresa, direu que “és a les Tortonyes” (un barri perifèric de la capital del Bages).

Busquem expressions de llunyania que siguin vives en llocs concrets. El missatge més destacat rebrà un exemplar del llibre 113 paraules per salvar de Josep-Lluís Carod-Rovira per gentilesa d’Ara Llibres.

Així es diu a Xàtiva: això està en els collons de les moreres.
Èdip, de Xàtiva

També està molt lluny de Xàtiva, si més no, "allà on brama la tonyina".
També es diu a Xàtiva: `"això està a fer la mà".

A Centelles (Osona) hi ha un barri que queda separat de la resta del poble (anys enrera ho estava molt més) que, tot i dir-se Pla de l'alzina, s'ha conegut sempre com el barri de Korea. Ara, mai s'ha precisat si era la del sud o la del nord.

A Girona hi ha el barri de la Font de la Pólvora, un xic perifèric i marginal, que és conegut com a Liang Shan Po.

Estar o anar a la quinta forca en diem a Barcelona d'un lloc que queda molt lluny. 
Es diu que hi havia cinc forques, on anaven penjant els condemnats. Al que li tocava la més llunyana, la cinquena (o "quinta" en catanyol), que sembla ser que estava al darrera de Montjuïc vivia una mica més.

CAN COLLONS DE LA ROCA. No sé si aquest lloc és gaire lluny o no, però s'hi fa referència per dir que no val la pena d'anar-hi: "Uf, això és a can Collons de la Roca!" (jo diria que cau cap a Castellfollit del Vallès ;-D ) 
SAMARRUGA DE LA PUNTA. Indret força apartat dels destins habituals (sobretot si la tens molt llarga), a un extrem de la península (sic). 
ALLÀ ON NOSTRE SENYOR VA PERDRE LES ESPARDENYES. Palestina (segle I dC). És lluny en el temps i en l'espai.

Hola verbívors, és el primer cop que escric i no se si l'encerto, però be, se’m acut l’expressió, " allà on Crist va perdre les espardenyes" per donar a entendre que es un lloc molt allunyat o de mal anar. 
Salutacions des del Lluçanès, 

A casa, en família, de petit sempre havia sentit, quan una cosa era lluny, que estava a les QUIMBAMBES. De gran he sabut que QUIMBAMBAS és una vila cubana, a la província de Las Tunas. 

I, encara que no es tracti de cap indret (o sí), a casa s'havia dit que tal o qual cosa estava ALLÍ ON JESÚS VA PERDRE LES ESPARDENYES. Deixo la localització de l'indret als erudits...