El primer fòrum d’abril va de duplicitats. L’altre dia algú parlava d’un mes del calendari revolucionari francès (Messidor) i no va poder evitar l’al·lusió a Lionel Messi. És lògic, perquè Messi, l’home del moment, és l’actual Pilota d’Or i va camí de ser Bota d’Or. 

Però després va sortir un altre nom: Funes. I la parròquia es va dividir entre els que l’associaven al còmic francès Louis de Funes (veritable Fernando Esteso del país gal) i els que associaven aquest nom al fabulós conte de Jorge Luis Borges “Funes el memorioso”. I aquí va néixer aquest fòrum.

Busquem noms que puguin ser llegits des de dos referents culturals, com aquell taxista de Barcelona que creia que el carrer Homer estava dedicat a Homer Simpson. El missatge més destacat rebrà un exemplar del llibre Això del català (podem fer-ho més fàcil?) d’Albert Pla Nualart (no el cantant sinó el lingüista, que per això signa Nualart) per gentilesa de Columna. 

President o xoriço?

Encara que hi ha una certa superposició, quan en la premsa ibèrica llegim Bono tenim tres grans opcions. La primera, menys rellevant, fa referència al Sonny Bono de Sonny & Cher, traspassat fa uns anys en un malaurat accident de muntanya. També musical és la referència al Bono (aquest sí, monònim) de U2. No pas menys bonhomiosa en les formes, però certament menys musical, és la del tercer Bono mediàtic: José Bono. L'històric president manxec, ara president del Congrés espanyol, va de solista (i per tant també sol ser mononímic) i és un dels representants més genuïns del socialfalangisme catolicista.President o xoriço?

Alexander o Ian ? 
Penicil·lina o 007 ?

Franco puja l'alcàsser. 
El passat cap de setmana l'històric equip de bàsquet menorquí, el C.D. Alcázar, del qual n'és president en l'actualitat en Francisco Franco, va aconseguir l'ascens a la categoria EBA al guanyar per 84 a 71 al C.B. Palma.

Per als entesos en begudes espiritoses, tan consumidors com administradors, Michael Jackson, conegut també per "the hunter beer", (el caçador de cervesa), és un dels més grans periodistes d'investigació sobre el tema. "Guia internacional del bar" i "El llibre de la cervesa" son les seves dues grans obres. Reculls, ambdues, de les notes preses en els seus viatges, visites, arreu del món. En una, enumera, descriu i relata tot el que cal saber del món dels còctels i el seus ingredients, des de Itàlia fins a Curasao, des de Noruega fins a Arenys de mar. En l'altre, es delecta transferint amb les paraules, els gustos variats de la beguda sagrada dels druides celtes, dels faraons egipcis i dels pagans sumeris. Cereals, aigües, bacteris, llúpuls, fruites i focs son els seus puntals per anar descobrint petits racons on es produeix, a petita o a gran escala, cervesa. 

L'altre Michael Jackson és conegut com: "el rei del Pop" 

Els temps corren depressa i segurament molta gent no s'enrecorda ni de l'un ni de l'altre. 

El filòsof que va donar el tret de sortida de la nostra filosofia i que va posar per sobre de qualsevol altra cosa el raonament a l'hora de la presa de decisions. 

L'altre el fi migcampista brasiler que ens va fer enamorar del bon toc de pilota amb una seleció inoblidable, sempre raonant les passades i la millor manera de crear. 
Units pel nom i per la filosofia, un de la vida, l'altre del joc.

Una teleoperadora sudamericana em va parlar del carrer Comte Borrell com "la calle del comandante Borrell" confonent la noblesa amb els militars abreujats.