La premsa esportiva madrilenya, abans de l’ensopegada olímpica amb les lioneses, havia inventat un fantasma per pressionar els àrbitres de futbol: el Villarato, en referència a les presumptes arbitrarietats per afavorir el Barça sota l’ombra del president de la federació espanyola de futbol, senyor Villar.

Nosaltres, ara, busquem fantasmades alternatives. El periodista Víctor Correal, la nit del dimecres, va twittejar el Platinato, en al·lusió a Michel Platini. Els colombians ballen el Vallenato. Teniu altres invents similars en -ATO en l’àmbit de l’esport o la política? El millor Inventato rebrà un exemplar de la novel·la El llibre dels encanteris, de Katherine Howe, per gentilesa de Columna.

Aquest em sembla tan obvi que corro a posar-lo abans que me'l "prenguin" ;-). Vindria a ser el règim cubà en la seva versió més dura.
A veure què us sembla aquesta altra versió: és el règim que, segons alguns, aguditza la veu del poble cubà, especialment la d'aquells que s'hi oposen (al règim) i per això tenen tendència a engreixar-se.

El primer ministre Eduardo Dato, malgrat emprar l'exèrcit per a sufocar alguna revolta sindical al 1917, no va instituir un règim personalista que es podés denominar el "Eduardato". Sortosament, doncs hagués estat un problema per als verbívors de l'època posar-se d'acord per a batejar-lo: Datodato, Dato(x2), Dato al cuadrado, o senzillament fent caure la nota "do" de les tarjetes, el Eduardato. Això no va succeir, o sense dubte que n'haguéssim trobat forces dades, o datos.

Digue-me tendenciós. No em sembla bé afegir l'auguemntatiu -ATO automaticament com a despectiu. No crec que per parlar de la gestió de les últimes nevades hagim de referirnos a un SAURATO, crec que és més propi atribuir-lo a en SAURON.

Quan en Candido Mendez no era al poder també l'acusaven de ser el "Candidato" del Sindicato

Situació on els analistes esportius saben que han de pasar de puntetes, com el que no vol la cosa, deixant els microfons a banda i parlant fluixet, com saltant entre les cordes.

Villarato prové segurament de Porfiriato. Aquest terme es va fer servir per referir-se al Mèxic pre-revolucionari de l'època de Porfirio Díaz (1876-1911). "Porfiriato" era una referència irònica al "triunvirato" (triumvirat) de l'Antiga Roma. Però si a Roma hi havia hagut tres homes (viri) que es repartien el poder, en Porfirio només en necessitava un: ell.

Moviment que encapçalen els dos Tomás del "periodisme" esportiu, no tant per ser bevedors de la famosa llet, sinó per la mala llet que gasten.