Hi ha personatges que acaben convertint una part del seu nom i cognoms en la seva marca. Dalí, per exemple, però encara el pes de Salvador era excessiu. Picasso se’n va sortir més, perquè Pablo pesava menys, potser. Però i Mantovani?

Busquem monònims. No pas pseudònims o apel·latius com Ronaldinho, sinó noms o cognoms capaços d’eclipsar totalment la resta d’apel·latius. Mantovani és un veritable monònim. En volem més. Premiarem el que més hagi eclipsat la resta de noms. Cruyff és gran, però tothom sap que es diu Johann. Però com es deia Romário? El millor monònim rebrá un exemplar de L’humor gràfic de Tísner (una aproximació a les caricatures d’Avel·lí Artís Gener) de Jaume Capdevila, per gentilesa de Pagès editors.

Cleopatra
Alexanco.
els àrbitres ho tenen fumut ja que se'ls coneix per 2

Aquesta aportació la he trobat al núm. de març de la revista Sàpiens (recomanable *****).
A la pàg. 18 ens parla del senyor Gillette, que no va inventar l'afaitat, però sí un enginyós estri de fulles recanviables per a fer-lo. Avui, tothom sap què és una "gilet", però poca gent coneix el nordamericà King Camp Gillette (1855-1932), l'invent del qual dona avui sucosos dividends a la Procter&Gamble.

Aquell àrbitre.

Baudelaire, Rimbaud, Verlaine ... i Peret !

Un de bastant famós: Jesús

Chillida

Rafael i Raphael: El primer és el pintor i el segon, el cantant.