 |
ELS TOP 7 DE El Lindocari 15/01/2010 00:00
|
El verbívor Joan Agustí, insigne escrablista, ens recorda un renom del primer president de la Junta d’Andalucia, el senyor Rafael Escuredo, ara dedicat a la creació novel·lística. Escuredo, per analogia amb el Lehendakari basc i atès la seva galanor, va ser conegut com el Lindocari.
Avui us demanem renoms de polítics o personatges públics que tinguin un referent datable, com el Sis Ales (d’Àngel Colom Colom) o aquest deliciós Lindocari Escuredo. El millor missatge rebrà un exemplar de Quasibolo (la vida quasi normal del bon home del senyal) de José Antonio Millán, en adaptació catalana de Màrius Serra, per gentilesa de l’editorial de nom palindròmic SerreS.
1. Víctor Alba / Rais (merlot)
llegir encara avui Víctor Alba és una font inesgotable de curiositats, sovint gens innocents.
Ens recorda com a Solé Tura, quan va passar-se de Bandera Roja al PSUC, a part de dir-li BANDERA BLANCA, li deien també SOLË ATURAT.
I com al president cubà Osvaldo Dorticós, sota Castro, l'anomenaven EL CUCHARITA, perquè "ni corta, ni pincha"
No era un polític, però segurament manava molt al seu terreny. A l'època en què Nasser a Egipte se'l va conèixer com el Rais
-emperador- , a Catalunya s'anomenava així al filòleg Ramon Aramon i Serra, un acrònim del seu nom i cognoms i que ell usava per signar, potser perquè també en el seu àmbit manava molt...
2. El Bellotari (Mercè Badia)
Doncs al primer president d'Extremadura li deien bellotari
3. Volgin i Lenin (Dídac)
G. Plekhanov, un dels primers grans pensadors i organitzadors del marxisme rus signava els articles com a Volgin, en homenatge al riu patri. V. I. Ulzhanov, admirador de Plekhanov, va escollir el nom de Lenin, en honor a un altre riu, el Lena. Les males llengües diuen que era també un retret. Mentre el Volga baixa cap a la Mar Negra en un curs lent i ple de giragonses, el Lena baixa a l'Àrtic molt més dreturerament.
4. Decimonònic (jms)
El polític liberal, diplomàtic i dramaturg Francisco Martínez de la Rosa, que fou president del Consell de Ministres, era ridiculitzat sota el malnom de "Rosita la pastelera".
5. El cametes (Rosa Marill)
Tot i que no és actual, la meva àvia sempre es referia al rei Alfons XIII com el cametes. Es veu que les tenia molt primes
6. Diversos (Ignasi Ripoll)
Després de'l "Quico" recordo que amb la reinstauració de la monarquia algú va provar de posar-li a Juan Carlos I el sobrenom de "El democratizador". Horrorós. M'agraden els del Papa Joan Pau I "El breu", i de l'actual papa "Ratzinguer-Z, puños fuera". Per mi el millor va ser la manera despectiva amb que Trias Fargas denominava al seu copartidari i homònim Trias de Bes, com a "Trias de Res". O els oponents de'n Macià Alavedra, que li deien "Macià Alamerda", o els que denominaven la primera dama pujoliana amb el sobrenom de "Fer-s'ho sola". L'alcalde Clos, pels forats del Forum fou conegut per "Joan Clots". També diuen que l'escriptor Villatoro, atès el seu tarannà, és conegut com Vicenç Bitlletero. I tal com li va l'actual conseller de Medi Ambient, cada cop s'aproxima més a l'inevitable Francesc "Va-a-saltar", probablement d'un llamp, si no se'l menja un "Saure".
7. Uns quants més... (Albert Badia)
Joan Carretero: El Mules.
Joan Puicercós: El Google.
Josep Huguet: El Lenin de Manresa.
J.A. Duran i Lleida: El Mortadel·lo.
Artur Mas: El Casagran.
David Madí: El Confidencial.
Joan Herrera: El Capità Enciam.
Jose Montilla: El Patufet.
José Zaragoza: L'"Horacio Pinchadiscos".
J.L.R. Zapatero: "El Zorro"
Jose Bono: "El Manchego Irlandés".
Mariano Rajoy: "El Puro Gallego Español".
Albert Rivera: El Buda Despullat.
Alícia S. Camacho: La Maravillosa.
|
|
