 |
ELS TOP 7 DE En cap cap cap 16/10/2009 00:00
|
El verbívor Xavier Martínez Cristóbal ens envia una situació que justifica una frase amb 4 (o 5) repeticions seguides de la mateixa paraula. El mot és CAP, prou polisèmic en català per donar joc. I la situació és aquesta:
“Hi ha un container que s'ha d'omplir de caps de nina (joguines) i hi ha un parell de treballadors que van omplint el container de caps de nina, i els van posant dintre, amb intenció d'omplir-lo.
- Els caps de nina són de dos tipus, n'hi ha uns de grans retolats amb la paraula "Cap", i uns altres de petits, retolats amb la paraula "Capet"
- Al final, quasi està ple el container, i un dels currantes observa que només hi queda lloc per un "capet" pero un "Cap" ja no hi entra, ja no hi cap. Llavors pronuncia la frase màgica: "ja no hi cap cap cap "Cap", només hi cap un cap "Capet". 4 vegades seguides la paraula cap en una frase correcta. (En castellà, fóra, "ya no cabe ninguna cabeza "Cap", solamente cabe una cabeza "Capet").
Abans al Pallars enlloc de "pas" per la negació, deien "cap"..., per exemple, "no l'haig vist cap aquesta tarda". Llavors, podríem dir:
"ja no hi cap pas, cap cap "Cap", només hi cap un cap "Capet".
I en dialecte pallarés...
"ja no hi cap cap, cap cap "Cap", només hi cap un cap "Capet".
Us proposem emular-lo. Partir d’un mot polisèmic i inventar un context que justifiqui una frase en la qual el mot triat es repeteixi un bon nombre de vegades. Premiarem el missatge menys forçat, no pas el que repeteixi més vegades el mot triat. El premi, aquesta setmana, serà un exemplar de La vida pública (els millors comentaris fets per la gent del carrer), a cura d’Enric Gomà.
1. Cara / Tona (Xeiè)
# La cara de la cara Cara qu'ara encara és a Ankara, en un "cara a cara" és cara.
—Rostre. Estimada o benvolguda. Nom propi (Carolina?). Moment en el temps. Adverbi de temps. Ciutat turca. Desafiament. Valor o preu—.
# Una tona amb tona d'una tona de la Tona Tona de Tona entona una estona àtona.
—BÓTA DE VI. MENA DE TAP per a bótes. 1000 quilos. FORMA FAMILIAR D'ANTÒNIA. LLINATGE (cognom, vaja). POBLE D'OSONA. VERB. ESPAI DE TEMPS. CONTRARI DE TÓNICA (per despistar)—
2. Sol (Ferran)
Diu Sol-Picó: "El Sol sol ser un sol cantant un sol en clau de sol, ell sol, lluny del sòl" M'he permès d'afegir-hi un homònim perquè respecta l'homofonia.
3. 9 (Eulàlia)
Nou "nouzelandesos" de la indústria de la nou han començat de nou a fer "es...nou". No ho dominen i quan pleguen, a les nou, repeteixen, incansables, "I don't... nou!"
4. Deu deus (Lluís)
Resulta que Déu (divinitat) es va jugar amb el diable les deus (fonts d'aigua) i va perdre. Li'n va pagar unes quantes, però li'n quedaren deu (el número)per pagar. Així, la gent va comentar: "Déu deu deu deus".
5. Castells musicals i numerals (Carles Vilamajó)
Els castellers i la música agermanats aconsegueixen aquesta quilomètrica numérica oració.
"En cap cap cap que un fagot fa got si sis sis de sis i nou nous nous de nou, que fan que el fan de deu deus de deu, soni com mil Miles Davis, són sons d'un Dèu que deu deu deus."
6. Mate Bilic -jugador Sporting Gijón- (Xavier M)
Mate Bilic juga al Gijón, i fa classes de mates per > 25 anys, on enlloc de coca-cola prèn una beguda argentina que es diu mate, però rebaixada amb aigua. És clar, rebaixar amb aigua el mate, és matar-lo. Per tant, a classe de "mate", Mate mata el mate.
7. De cop em falta un bull! (PCornet)
Cada cop que de cop alço el cóp, dono un cop a la copa d'en "Cop"
A veure si per un cop la copa dels cops que es pot dir cop de cop em toca i guanyo un fantàstic llibre!
I si estem en terres angleses cuinant embotit de brau podrem dir:
Vull el bull de ''bull'' que bull a l'olla de bullabessa.
("Bull" en anglès = brau o toro en català)
A reveure!
|
|
