Volem saber quina va ser la pirmera paraula gruixuda que vau dir, o alguna confusió que impliqui paraules de les que Tomàs Molina anomenaria gruixudotes. El millor missatge rebrà un exemplar del poemari Moments feliços, d'Oriol Izquierdo, per gentilesa d'Edicions 62.


1. Potarra (Elisenda)

Jo sóc mestra i m'agrada molt explicar contes enfatitzant-los. Un dia explicava "Les 7 cabretes i el llop" a nens i nenes de 3 anys i anava dient "...i el lloparro amb aquella veuarra..." i quan explicava que el llop ensenyava la pota, el Guillem em mira i em diu "Aquella putarra, oi Elisenda?" A mi em va fer un salt el cor fins que vaig entendre que no parlava d'una putarra, sinó d'una potarra. ;)



2. L'àvia (bàrbarits)

En comptes de la meva primera paraula gruixudota, explicaré l'última de la meva àvia:
L'àvia Maria acostumava a deixar anar la paraula CARALLOT quan es posava nerviosa o s'enfadava amb algun nét... Fins que un bon dia se'm va acudir pregutnar-li: "àvia, que saps què és un carallot?". Va fer un somriure tímid dient "no...". Li vaig dir que era un carall gros i des d'aquell dia ja no li vaig sentir dir mai més.
Un petó per a l'àvia.



3. Mares i ties, sempre presents (jms)
.
Quan jo tenia aquella edat, la canalla de deu o dotze anys no anava tan avançada com ara. O erem més encantats o no disposàvem del volum d'informació actual. Aquella temporada, a l'escola es va començar a fer córrer l'expressió "Vas calent !" com a sinònim de "Demà m'afaitaràs !", per posar de manifest incredulitat o escepticisme.
En una conversa -amb la meva mare i la meva tia, també- , davant d'una proposta d'aquesta darrera, vaig deixar anar un sonor "Vas calenta !". Per la cara que van posar les interlocutores, vaig comprendre d'immediat que que alguna cosa no rutllava prou bé Š



4. Cazo o cazzo? (Mónica Pascual –Zgza-) / Cazzo i incazzarsi (jb)

# A veure si soc capaç de contar-ho en català:
L'estiu en que jo tenia dinou anys vaig decidir anar a treballar com au-pair a Italia. Un bon dia, quan encara no havia passat gaire temps des de la meva arribada, em va succeir ho següent: Com que havia anat al país sabent només quatre paraules de la llengua i com que era una desvergonyida a aquesta edat, jo molt sovint "italianizava" el castellà i, en un tant per cent prou elevat de les vegades, hi encertava. Així doncs quan, durant una reunió familiar al jardí, l'oncle del nen en questió li va a donar bromejant una forta "colleja" a la seva noia al coll, posant buida la mà (això que a casa meva s'anomenava "cazo" -molt sovint els meus germans s'ho feien entre ells-), jo vaig a esclatar "che cazzo!". Aleshores, hi hagueren uns moments de tens silenci, desprès de la qual cosa em van demanar que què havia dit. Jo, atabalada, em vaig explicar com vaig poder. El millor va venir quan ells em van explicar el significat de "cazzo" en italià. Quina vergonya més gran! Així fou com vaig aprendre la meva paraula gruixuda en italià. (Cazzo=polla, amb perdó)

# Al fil de l'aportació de la Mónica Pascual, a mi me'n va passar una de semblant, també a Itàlia. Estava parlant amb unes clientes de Bologna; el meu italià és molt fluid i no solc cometre gaire errades. De manera que enmig de la conversa, va i deixo anar: "ma se io faccio così, alora lei, signora, si incazza con me". "Incazzarsi" vol dir enrabiar-se molt... però és que l'arrel de la paraula és "cazzo", que, com bé diu la Mónica, vol dir "cigala" o "polla". De manera que em va passar allò de dir-ne una de ben gruixuda sense adonar-me'n. Per sort, després de l'astorament inicial, es van posar a riure i em van demanar on havia après aquesta paraula; li vaig fotre la culpa al meu representant italià (la tenia, la culpa, ell).



5. Me l'agarres (M)

El meu pare tenia un client que sempre deia "agarrar" per agafar, i ho "agarrava" tot tan sovint que, de broma i en família, li deien el senyor Melagarres. Jo em pensava que es deia així. Un dia, quan tenia sis o set anys, es va presentar a casa i vaig obrir jo, i vaig cridar ben fort des del rebedor: Papà, et demana el senyor Melagarres! El meu pare no sabia com sortir.



6. Cap d'estudis! (Dora)

A Mallorca un "cap de fava" és qualque cosa així com un "gilipollas" en castellà, però en qualsevol cas una paraula gruixuda i que serveix per amollar-la a aquell al que vols dir-li que... doncs, això, què és un cap de fava!. El fill d'un amic meu un dia li digué al seu germà "cap d'estudis!" adjectiu que va extreure del seu coneixement d'una de les companyes del seu pare, director d'escola, i que a l'escola exercia tal funció. Va trobar que per la malifeta que li havia fet el seu germà, dir-li cap de fava era poc, així que cap d'estudis devia ser qualque cosa indicativa de molta més incapacitat i malícia.



7. Cantamanyanes (Maria Llopis)

De fet això li va passar a la meva mare quan era petita i amb 73 anys encara ho recorda... El seu pare (el meu avi) era botiguer i un dia referint-se a un client en va dir "cantamañanas". A la meva mare allò li va semblar d'allò més bonic: algú que "canta por las mañanas"... Així que un bon dia que el va veure a la botiga li va dir: "bon dia, senyor, el meu pare diu que és un cantamanyanes, que cantarà avui?"