"El pobles serien feliços si els reis filosofaven i els filòsofs regnaven" (Plutarc) versus "El dia que vulgui castigar una província, faré que la governi un filòsof" (Frederic II).

"La virtut és un art que cal aprendre" (Sèneca) versus "La virtut no s’ensenya, com tampoc el geni" (Schopenhauer).

"Tot va bé si acaba bé (All's well that ends well)" (Shakespeare) vs "Quien mal anda mal acaba" (refrany espanyol).

Al capdavall, Grimalt reprodueix l’aforisme amb què Tolstoi comença Anna Karènina: "Totes les famílies felices s’assemblen unes a les altres, cada família desgraciada ho és a la seva manera". I llavors li aplica la lògica de les antonomàximes, tot capgirant-la: "Totes les famílies desgraciades s’assemblen unes a les altres, cada família feliç ho és a la seva manera".
Volem antonomàximes, en parella o en solitari. El missatge més destacat rebrà de premi del llibre "Recull casolà" de Lluís Feliu i Pumarola, per gentilesa de l’editorial Brau.


1. Passivitat o acció? (jms)

"La millor defensa és un bon atac", diu la saviesa popular enfrontant-se a la màxima bíblica de "Pararàs l'altra galta".



2. Màximes que poden antonomaximitzar-se (Didac)

"Val més ser cap de sardina que cua de lluç". Però hom també podria dir: "val més ser cua de lluç que cap de sardina". Alguns romans deien "malo hic esse primus, quam Romae secundus", però més d'un desterrat deia just al contrari: "malo Romae esse ultimus quam hic primus". O com deia el comte Ramon Berenguer en casar-se amb l'hereva del tron aragonès: "aitant com viva, no vull ésser apel•lat rei; que jo són ara un dels mellors comtes del món, e si era apel•lat rei, no seria gens dels majors". A aquest Ramon, Margarida de Montferrat li hauria dit ben clar: "O rei o res".



3. No por mucho madrugar... (tombuctu)

Al ja citat refrany español "No por mucho madrugar amanece más temprano", Jaume Perich va fer aquesta rèplica: "No por mucho que amanezca me levanto más temprano".



4. A taula de Sant Bernat i la de Sant Francesc (Àngels Blasi)

A la taula d'en Bernat, qui no hi és, no hi és comptat, en canvi a la taula de sant Francesc, on hi mengen dos hi mengen tres.



5. En què quedem? (Ció M)

En castellà diuen que 'más vale pájaro en mano que ciento volando', però en català diem que 'qui no arrisca no pisca'. I també diuen que 'no por mucho madrugar amanece más temprano', en canvi, sembla que per aquí ens diuen que 'el que puguis fer avui no ho esperis fer demà!'
En què quedem?.



6. Auschwitz i la poesia (66)

Això és un plagi. Escriu Lluís Muntada a "L'or de la derrota", article publicat a L'Avenç d'aquest mes d'octubre: "La veritat d'algunes sentències absolutes rau en la seva incompletesa. Theodor W. Adorno sostenia que després d'Auschwitz ja no és possible escriure poesia. En canvi Imre Kertész, supervivent d'aquell camp de concentració, defensa que és precisament a partir d'Auschwitz que cal escriure poesia."



7. Vinga! (Nar6)

Algunes dites tenen la seva rèplica més realista en el col•loquialisme. Per exemple: el "Vísteme despacio que tengo prisa" (atribuïda a Napoleó) té la seva rèplica del dia a dia "Collons vinga va que se'ns ha fet tard!" (atribuïda a tots els pares i mares quan pels matins han d'arriar el ramat cap a l'escola) ;-)