 |
ELS TOP 7 DE Deshores 30/05/2008 00:00
|
En el seu documentat estudi sobre l'anarquista d'ara fa un segle Joan Rull -El cas Rull (Columna)-, Antoni Dalmau reprodueix l'extraordinària oferta de la Maison Dorée, inaugurada en 1897 al número 22 de la barcelonina plaça de Catalunya. Aquest establiment va instaurar el costum del te mitjançant un rètol estampat als vidres que literalment deia "Five o'clock tea a las 7 de la tarde".
Volem anècdotes relacionades amb les hores, els rellotges i els números. La troballa més destacada s'endurà un exemplar de La vida pública (els millors comentaris de la gent del carrer), en edició d'Enric Gomà per gentilesa d'editorial Ara Llibres i de la llibreria virtual llibres.cat.
1. El de l'àvia de la Ma. Teresa Coll... (Àngels Blasi)
...devia ser una cosa així: N'hi ha UN que cada DOS per TRES es lleva a les QUATRE, de CINC a SIS te SET, però el càntir és BUIT, perquè és NOU i encara es DEU.
2. Acudit matemàtic (magem)
Què li diu un tres a un trenta?
"para ser como yo tienes que ser sincero"
3. Ho, deu (Xeiè)
Aquesta manera de dir el valor de les coses.
- Si us plau, quant és el cafè?
- 1,10.
- Ja ho sé que ho dec, per això vull pagar-ho.
4. Records (martap)
Quan era petita li solia dir a la meva mare:
"Mama, tinc set!"
"Doncs jo en tinc vuit i encara no bec!"
5. A les deu i deu (Josep Mª Cornet)
Quan una persona camina com un pingüí se sol dir: aquell camina a les deu i deu.
Jo, de petit sentia a casa meva que deien: l'àvia Anna camina a les deu i deu . Jo, que era molt petit pensava que només caminava a les deu i deu (10:10). El tema és que la meva teoria es va sustentar bastant de temps, perquè la meva àvia cada dia caminava menys, i sempre la veia assentada a la butaca, així que pensava, ja caminarà a l'hora que li toqui!
6. Vint dits a les dues mans (Núria)
Sabeu quants dits tinc a les dues mans? Vint!
No us ho creieu? Mireu com els compto:
Dit ú, dit dos, dit tres, dit quatre, dit cinc, dit sis, dit set, divuit, dinou i vint!
7. Amb un dos, un tres i un quatre (Jessica Martí)
Això era en castellà, però suposo que ho podríem adaptar. Et deien "con un dos, un tres y un cuatro, aquí tienes tu retrato". Mentre t'ho anaven dient et dibuixaven una mena de caricatura d'un perfil humà. Sempre em va fascinar que fessin rimar "cuatro" amb "retrato". De petita em pensava que en castellà del retrat se'n deia "retratro"
|
|
