 |
ELS TOP 7 DE mpTREUS 11/04/2008 00:00
|
Algunes paraules han saltat de les cançons a la parla. Aquí en teniu dos exemples: cumbaià i gringo. La primera ve de "come-by-here" les primeres paraules d'una cançó clàssica del moviment escolta. D'aquí van passar a designar, benèvolament o d'una manera despectiva, un xirucaire. Gringo també prové de l'estrofa d'una cançó "when-the-green-grows" que els nord-americans solien cantar a les cantines mexicanes quan hi anaven a emborratxar-se. D'aquí que un gringo fos un ianqui.
Aquesta setmana volem paraules que tinguin algun referent procedent d'una cançó. La troballa més destacada s'endurà un llibre força interessant: el segon volum de Caçadors de paraules, amb Roger de Gràcia, per gentilesa d'Ara Llibres i de la llibreria virtual llibres.cat.
1. Tornen els gonelles! (xocolatina)
Suposo que sabreu que un "gonella" és aquell que defensa l'existència d'una "llengo baleâ" (sic) diferent del català. Ara tornen amb força els gonelles a fer renou gràcies al molt docte batle de Calvià, Carlos Delgado. Però potser el que no sabeu és que aquesta denominació ve d'una cançó popular mallorquina que fa: "En Pep Gonella té/ un ca de bou/ el va baratar amb un ou/ de xoriguer. /El va dar en es porquer/ de Son Catiu/ que era s'homo més viu/ de dins Son Serra. / etc." Ja fa anys hi va haver una polèmica sobre aquest punt, i el principal instigador de l'existència de la "llengo baleâ" signava amb el pseudònim de Pep Gonella. El que potser ignorava aquest desconegut seccessionista lingüístic (mai no s'ha sabut qui va ser) és que la paraula "gonella" antigament designava les faldilles femenines, és a dir, que ell es designava com a "Pep Faldilles".
2. Ai, la sequera... (Teri)
Ja fa temps que Fatboy Slim pronosticava la nostra actual sequera. De fet, la seva cançó, del 1999, diu (i es diu) Right Here, Right Now, però els meus col·legues, un pèl desconeixedors de la llengua anglesa, sempre hi han entès "No hay río, no hay ná."
3. Caterina, caterineta (Xeiè)
De petit cantava una cançó que ja fa dies que em balla pel cap i no he aconseguit trobar-ne res per enlloc. Deia una cosa així:
Caterina, Caterineta,
tu touré, torí, turham, caterina, caterineta,
el teu pare et ve a buscar.
Dieu-li al meu pare,
tu touré, torí, turham,
dieu-li al meu pare
que no hi vull anar...
Sense saber-ho, de petit ja cantava mitja plantilla del Barça, bé dos jugadors: Touré i Thuram. Si algú la recorda...
4. yeah-yeah o ieiè? (xocolatina)
Això dels Beatles i del seu "She loves you, yeah, yeah, yeah", m'ha fet recordar que als anys seixanta hi va haver una moda que va prendre nom d'aquesta tornada: aleshores s'era molt o poc "yeyé" o "ieiè" (també es va adaptar al català!). I no sé si va ser abans la cançó o la consegüent pel·lícula on sortia la Concha Velasco fent de "chica yeyé", és a dir, de noia "emancipada" lluint minifaldilla. No va durar gaire aquesta moda, els hippies la van substituir ben aviat.
5. Lolailo (Toni Parés)
Usat col·loquialment per referir-se a aquella persona d'aparença o comportament agitanat, "rumber" o flamenc, especialment si se la sent taral·lejar una cançö d'aquest estil, picant o no amb les mans. També dit d'aquells que porten aquesta música al cotxe amb un volum elevat que els del voltant poden sentir, i per extensió per a referir-se a aquest tipus de música. No deriva de cap cançó en concret que jo sàpiga, sinó que és més aviat un recurs relativament habitual en les tonades o taral·làs d'algunes rumbes, que darrerament ha esdevingut una mena de mot franc per a referir-s'hi, malgrat puguin ser més freqüents altres taral·làs com "nainonaino" o "lerele".
6. El xilòviu (jms)
A un "guateque" dels anys seixanta :
-Canteu el xilòviu ?
-Com dius ...?
-El xilòviu, aquella dels Beatles ...Xilòviu iè iè iè.
(She loves you, yeah, yeah, yeah)
7. El tuti pareiri (karmina)
Un amic de la família ens explicava que quan a l'escola 'naven d'excursió cantaven el tuti pareiri.
(Es referia a la cançó de la marina anglesa que fa així: "It's a long way to Tipperary..."
|
|
