 |
ELS TOP 7 DE Supersticions d'estiu 05/07/2001 23:59
|
Ara que un geòleg italià afirma que rere les sinuoses aparicions del mític monstre del llac Ness només hi ha bombolles gegants provocades pels moviments sísmics que propicia una falla al fons del llac, és el moment de passar a l'atac.
Us demanem que aporteu supersticions absurdes que semblen especialment dissenyades per a l'entreteniment de turistes i desvagats. Per exemple, diuen que "qui vol tornar a Girona ha de fer un petó al cul de la lleona". I a fe que el d'aquesta lítica bèstia deu ser un dels culs més petonejats del món.
A Roma, prop del Tíber, hi ha la famosa "Bocca della Verità". Una cara de pedra amb una escletxa per boca on cal introduir la mà sense cap por sempre que no diguis mentides. A les coves biscaïnes de Santimamiñe hi ha una mena d'estalacmita que té forma d'ou ferrat. Els guies de la cova asseguren que les noies que passen la mà per l'ou de pedra troben nòvio en poques setmanes. Per acabar de completar la jugada podrien anar després al Santuari de Núria i introduir el caparró a l'olla. Diuen que així tindran fills, se suposa que després d'exercitar-se en alguna altra mena de pràctiques.
Aporteu exemples detallats de supersticions tan estivals i estultes com aquestes per les quals us hàgiu vist obligades o gats a passar alguna vegada.
1. QUINS COLLONS!
A Budapest hi ha una famosa estàtua situada molt a prop de la plaça de la catedral (i, curiosament, també molt a prop d'un bar que es diu Barcelona). Diu la tradició que els estudiants que volen aprovar els exàmens han de grimpar pel pedestal de l'estàtua i tocar….. els collons del cavall! Aquesta informació de l’Alexandre Lloreda ens fa intuïr què exclamaria l’equí si parlés com la mula Francis.
2. ALS PEUS DE HARVARD
Toni Guillamon ens fa saber que no totes les universitats són tan exigents com la de Budapest per aprovar. "A la Universitat de Harvard hi ha una estàtua del senyor Harvard. Diuen que tocar-li el peu porta sort als exàmens. No cal dir que el té ben gastat. Per analogia, suposo que el cavall de Budapest deu tenir els collons pelats. El que demostra, en tot cas, és que és més difícil aprovar a Hongria que als EEUU!"
3. ANGELETS VIRGINALS
El capdesetmanaire que s’amaga sota el pseudònim "jo" ens ha ofert un interrogant dels que treu la son. Llegim-lo: "Perdoneu la meva ignorància, però la millor d'aquestes tradicions per mi és la que expliquen d'uns estàtues d'uns angelets amb trompeta, que tocaran el dia que una noia verge passi per sota. Això és una capital d'un país nòrdic. Quina?". Esperem respostes pures i verges.
4. FER-SE EL SUEC
La Núria ens ofereix una informació desconcertant: "A Suècia diuen que aquell que es capaç de tirar-se nu en un camp d'ortigues abans de la sortida del sol a l'estiu, tindrà sort tot l'any (és clar que a Suècia a l'estiu no surt el sol, ja que no es pon!)". Una dada addicional: Joaquim Maria Puyal es diu Ortiga de segon cognom
5. MOLT DE MORRO
Ramon Valldosera ens fa solidaritzar amb un il·lustre florentí que confirma que de porc i senyor se n’ha de venir de mena. "Sota les voltes del mercat, hi ha un porc senglar que té el morro lluentíssim de tant fregar-lo. Diuen que porta sort". Sempre s’ha dit que si no tens sort, almenys has de tenir morro.
6. LA PROVA DE L’ESCARABAT
La Neus té una dada que ajudarà a evitar embarassos no desitjats a Egipte. "Al temple de Karnak, a Egipte, hi ha un escarabat sagrat al qual se li han de donar tres voltes per demanar un desig, i al final, tocar-lo. Si se li donen set voltes et quedes embarassada". Per sort del gènere masculí, en els embarassos més convencionals no cal arribar al setè consecutiu per fer feliç el Predictor.
7. L’INFERN ÉS UN PAL
El capdesetmanaire Agapimú assegura: "Des de temps immemorials se sap que dues portes de l'infern són a casa nostra: als estanys de Sils (Selva) i en algun lloc inconcret del Camp de Morvedre. Si voleu baixar als inferns i viure una comèdia divina i particular, proveu de trobar-les.". La Roser Carol ens ofereix una alternativa al desprestigiat monstre del llac Ness. "Conten que, anys ha, a l'estany (avui dessecat) de Pals hi vivia un monstre que aterria la plana empordanesa amb els seus crits. Algun avi explica que, encara avui, algunes nits xafogoses d'estiu es pot sentir el seu bruel". Quina por.
|
|
