 |
ELS TOP 7 DE Partia 23/11/2007 00:00
|
La inefable Magdalena Álvarez, en un accés d'enginy, ens ha vingut a dir que no es doblega. Que abans "partía" que "doblà", i s'ha permés el luxe d'exigir al diputat Joan Herrera que pronunciï bé els participis: no pas doblada sinó doblà; no pas partida sinó partia. Doncs bé, ja és això. El que de debò ens agradaria és veure-la partir ben i ben lluny de les nostres vides (i vies). Posats a partir, més val partir peres amb aquesta cantamanyanes.
Us demanem relectures catalanes de dites andaluses o viceversa. El millor missatge rebrà un exemplar de L'humor en el treball, edició d'Amadeu Viana per gentilesa de la Universitat de Lleida i de la llibreria virtual llibres.cat.
1. Fa de mal dir... (martap)
...traduït al castellà seria "hace de mal decir", i per tant converteix el sentit dubitatiu de l'expressió en una maledicció amb totes les de la llei.
(El meu suport cap als companys a qui cada matí els passa pel cap aquesta expressió quan pensen a quina hora arribarà el tren)
2. Leni, mira el que dius... (karmina)
Si usem els sinònims de "partir" i "doblar", tenim:
¡Antes DIVIDÍA que MULTIPLICÁ!
3. Neteja't els cargols (Antoni)
A la Maleni li podríem recordar que es netegi els cargols ("límpiate los caracoles") perquè no l'aguanta ningú ("a tí no te aguanta ni quién") ja que tots els dies ("día si, día no y el de en medio") seguim amb els problemes d'infraestructures. Que ja ens fa fàstic aquest tema ("nos hace venir repelucos"), ella que remena les cireres ("que lo mangoneas todo") i no perquè ho digui ella està tot dit ("lo dices tu, santa palabra!") que no deixes d'enraonar i fer-te el pinxo ("no dejas parar la sin hueso") i a veure si ens escoltes el que diem ("ponte la trompetilla") que som molts els que patim ("somos cientos y la madre" y "no plato de segunda mesa"). Per molta gràcia andalusa que tingui ("Tiene tirilla la niña y la gracia en el aguijón").
4. A la ministra bocamolla (Carles Serret)
Jo li dedicaria una frase feta que encara s'empra a la Terra Alta:
"Olla vella només bull forats".
Salutacions cordials.
5. Ara li fan el mànec... (APC)
Això és el que em deia l'àvia quan, de petit, demanava l'impossible o provava d'enganyar-la. Volia, per exemple, una moto, un cotxe, un avió, anar als cavallets... o li prometia que faria els deures si em deixava veure la tele... I l'àvia, quan no podia ser, o quan no em creia, invariablement em deia: "Sí home: ara li fan el mànec".
En fi: que volem l'AVE? Magdalena ens dirà "sí hombre: ahora le hacen el mango". O que la Magdalena ve i ens diu que tot anirà bé? Nosaltres li direm " sí, home: ara li f...", i així fins l'infinit.
6. La caganera absent (Ció R.)
He passejat una mica per la Fira de Santa Llúcia i, contra el que esperava, no hi he vist cap Malena caganera. Però ja en sé el motiu. Per fer la seva feina el caganer s'ajup i ella ja ho va deixar ben clar "antes partía que doblá". Ho deu fer d'empeus. Qe li vagi de gust.
7. Home ...! Un de ben trobat ... (jms)
Als inicis del transport ferroviari, es veu que els nostres rebesavis s'encomanaven a tots els sants. Es féu popular la dita :"Quan hagis d'agafar el tren, primer has de fer testament".
En andalús es podria rellegir com "¡Con el tren la que he liao ! Tengo el testamento partío y doblao".
|
|
