 |
ELS TOP 7 DE Verbosíntesi * 20/07/2007 00:00
|
La síntesi és una virtut. Si una imatge equival a mil paraules, passar de la fotosíntesi a la verbosíntesi implicarà treballar amb textos de menys de mil paraules. Als anys vuitanta la revista barcelonina "L'Home Invisible" va publicar una antologia de microresums d'obres literàries. Fa uns mesos la revista PDV -per "Paper de Vidre", tot i que potser s'hauria de dir Paper de Fidre perquè es reprodueix en PDF- va celebrar el seu cinquè aniversari amb un número especial que també sol·licitava microresums d'obres literàries
(www.paperdevidre.net).
Fa molts anys, la Worcester Evening Gazette va publicar un resum molt condensat de la mítica Dama de les Camèlies de Dumas. Feia així:
Acte I (París): Ell -Estàs malalta. T'estimo. Ella -No. No t'ho pots permetre.
Acte II (París): Ella -Em penso que t'estimo. Però adéu: que ve el Comte. Ell -Aquell? Doncs així no et veuré més. Però no! Una idea! Anem-nos-en al camp.
Acte III (El camp): El pare (d'ell): Has arruïnat al meu fill! Deixa'l. Ella: Ell m'estima. El pare: Ets una bona dona. Et respecto. Deixa'l. Ella: Me'n vaig.
Acte IV (París): Ella -Tu, una altra vegada? No t'he estimat mai, jo. Ell -Fuig amb mi o moriré. Ella -T'estimo; però ara adéu.
Acte V (París): Ella (molt malalta) -Ets tu? Pot ser tan bo, Déu? Ell -Perdona'm. El meu pare m'envia. Ella -Et perdono. T'estimo. Moro. (Mor. Llàgrimes. Sensació. Teló).
En total, 691 paraules. Doncs bé. Això és el que us demanem: microresums de novel·les o obres de teatre clàssiques de la història universal de la literatura. Com més conegudes, millor. Com més resumides, millor. El missatge més destacat rebrà un exemplar de La vida pública, l'última edició dels retalls de conversa que els membres de la llista de distribució Al Carrer envien i reben, gràcies a l'edició d'Enric Gomà, ara en llibre gràcies a Ara llibres i de la llibreria virtual llibres.cat.
1. Fedra, de Racine (Lluís TK)
A partir d'un sonet que va sortir a la premsa de París l'endemà de l'estrena de Fedra.
En un silló daurat, fa temps que Fedra rima/
un vers adolorit que sona a alexandrí./
La dida li encoloma un discurs cristal·lí/
contra el desig ingrat d'occir-se a la tarima./
Hipòlit més aviat l'odia i no l'estima./
Amb una sang d'orxata res no el fa envermellir./
La dida me l'acusa - ja veu la seva fi./
Teseu té pel seu fill un càstig que el sublima./
Se'ns presenta una Arícia que fa d'esclava en zel/
i llueix a pleret la seva balconada/
als ulls d'un cast Hipòlit que vol llepar la mel./
Però el nano acaba mort, la brida cargolada/
per culpa del Neptú. I Fedra, els ulls al cel,/
s'arrossega al prosceni per morir enverinada.
2. Crim i Càstig (Neula)
Pensava que per ser algú havia de ser capaç de matar i ho vaig fer, ella em va fer veure el meu error i m'acompanya en la meva expiació.
3. La Bíblia (Dídac)
Un paio crea el món. No li agrada com queda i l'anega. Després prova d'enviar-hi el fill, però el pelen. Llavors acaba per cremar-ho tot en un apocalipsi.
4. El Senyor del Anells (F. Xavier Gil)
Fa temps, una companya meva de feina va resumir la trilogia de Tolkien en: "¿Veus aquest anell? Doncs ves fins aquell volcà i tira'l a dintre!".
5. Werther (Rosa)
El Werther s'enamora de la Charlotte. Ella espera que ell faci el primer pas. Ell no gosa fer res. Comença a patir i a fer-se llàstima a sí mateix, i al final es fot un tret.
6. Antígona (Elisenda)
Antífona desobeeix les lleis del cap de l'Estat. Per la seva condició de dona, jove, justa, rebel i desafiant té totes les de perdre i perd. Ella que seguint el que li diu el cor decideix donar sepultura al seu germà, és condemnada a mort.
7. Ulysses, de James Joyce (jms)
Un tio surt de casa seva i es vol anar a comprar un ronyó i entra en un bar troba unes prostitutes va a una editorial i coneix una noia en una platja i ostres ja m'he tornat a perdre
|
|
