 |
ELS TOP 7 DE D.O.O. 01/06/2007 00:00
|
Som a l'època de les D.O. (denominacions d'origen). Qui més qui menys en té alguna a la vora. Els diccionaris van plens de denominacions d'origen que s'han lexicalitzat. Que si el formatge roquefort, que si els tomàquets de Montserrat, que si la varietat de cafè coneguda com "moca" (provinent d'al-Mucha, al Iemen). Algunes, però, són molt ocultes. Per exemple l'haca (cavall vigorós i lleuger, de poca alçada però amb molt de nervi), que prové per abreviació d'Hacanea: de l'antiga localitat de Hakenei (actualment Hackney), al comtat de Middlesex, lloc de bons pasturatges i principal mercat de cavalls de la zona de Londres.
Us demanem, doncs, denominacions d'origen ocultes: D.O.O. Com més ocultes, millor. El missatge més destacat rebrà un nou exemplar d'una obra de teatre situada a Sidley Park, també molt a prop de Londres: Arcàdia, de Tom Stoppard, per gentilesa de Edicions Proa i de la llibreria virtual llibres.cat. Us encoratgem a anar-ne a veure l'excel·lent muntatge dirigit per Ramon Simó i protagonitzat, entre d'altres, per Mar Ulldemolins, Bruno Oro, Victòria Pagès, Jordi Martínez, Cristina Plaza, David Bages, Santi Ricart... a la Sala Petita del TNC.
1. Caliquenyos i patates (jms)
A propòsit dels caliquenyos, ara que al lloc de treball és privat de fumar, consulto un parell de companys ja jubilats que eren veritables xemeneies humanes caliquenyils. Sembla que l'origen ocult del mot "caliquenyo" vé de la població colombiana de Cali, on es degueren elaborar inicialment i on, actualment, es dediquen a un altre tipus d'estimulants.
D'altres especialistes en situen l'origen a la població de Càlig, al Maestrat, on també es podrien haver treballat aquestes manufactures tabaqueres.
Sento a explicar a alguns hortolans aficionats del meu poble que aquest any hi haurà una bona collita de patates, especialment les varietats "canabec" i "repontiac". He pogut saber que es tracta de classes de tubèrcul de procedència americana, que oficialment s'anomenen Kennebec i Red Pontiac i que tenen origen a les poblacions de Kennebec (Maine) i de Pontiac (Michigan)
2. Doble denominació (dolça)
Es creu que la paraula NYLON surt de la combinació de Nova York i LONdres.
3. No ens quedem groguis! (karmina)
La marina britànica va inventar el "grog" per tal de reduir el consum de rom per part dels mariners.
De fet, l'adjectiu "grogui" (de "groggie") ve de l'estat en què quedaven els que n'abusaven.
4. Denominacions d'origen... o no! (gundisalvus)
Les D.O.O. que jo vull proposar no ho són perquè presumeixin pròpiament d'una etimologia enrevessada, al contrari: sembla ben clar, a primer cop d'ull, d'on provenen els béns que adjectiven. No obstant, la seva "ocultació" rau en la falsedat intrínseca que les caracteritza. La gastronomia, quelcom tan popular i quotidià, ha donat peu a que, amb els anys, s'atribueixin a indrets erronis l'origen d'algunes invencions culinàries.
L'ENSALADA RUSSA és russa, d'acord, fins aquí cap problema. El "problema" el tenen a Rússia, on l'anomenen ENSALADA AMERICANA o fins i tot ENSALADA FRANCESA.
Si parlem de truites ja toquem un tema més delicat: sembla que la invenció de la TRUITA FRANCESA és espanyola, possiblement inventada durant la Guerra de la Independència. I d'aquesta "omelette" (com en diuen a França) als Estats Units en diuen TRUITA ESPANYOLA quan hi afegeixen salsa de tomàquet picant i altres condiments, és a dir que res a veure amb la tan hispànica truita de patates.
Un altre cas divertit és la MACEDÒNIA. No sé com en diuen a Macedònia, d'un còctel de fruites, però dubto força que l'anomenin amb el nom del seu país. L'origen de la referència sembla francès, en honor a la barreja de cultures (i gustos, per tant) que va aconseguir mantenir Alexandre Magne sota el seu poder.
El nostre BIQUINI no ve de l'atol de les illes Marshall, sinó que la Sala Bikini de Barcelona va popularitzar una versió del francès "croque-monsieur".
I el cas per mi més divertit és el de les SALSITXES DE FRANKFURT, el que als Estats Units en diuen "hot-dogs". Resulta que un carnicer originari de Frankfurt establert a Viena va popularitzar una variant de les salsitxes de la seva ciutat natal (i mira si han fet fortuna...!). A Alemanya no les han reconegudes mai com les autèntiques FRANKFURTER i en diuen WIENER. A Àustria, en canvi, si en vols una, demana una FRANKFURTER.
5. Les catànies (Xeiè)
A la part oriental de Sicília hi ha una ciutat portuària amb el seu castell. Al segle XIV, els reis d'Aragó, hi feren estada molt sovint.
Es diu Catània. Sospitòs!?
Les catànies son ametlles cobertes de xocolata, una mena de confits dels que es donaven, ara potser alguna vegada, als batejos. Porten el nom del lloc on es fan, les originals, es clar.
6. De vins (Xeiè)
Oja, OI-A, Uja, significa llit, jaç, jaça, del riu per descomptat, la llitera, per on passa el riu, pròpiament. Ujar en català vol dir, fatigar, cansar. Al riu que porta aquest nom el rodegen una quantitat considerable de vinyes, d'on els euskars fa anys que en treuen uns vins molt preuats arreu. El RIOJA.
7. Colònia de colònia (Dídac)
La colònia és una D.O.O. ben olorosa. La denominació prové de "l'aigua de Colònia" (Eau de Cologne), una aigua perfumada procedent de la ciutat alemanya de Köln (l'antiga Colonia Agrippina).
|
|
