 |
ELS TOP 7 DE Lletres de ciència 11/05/2007 00:00
|
El llenguatge científic tot sovint és opac, però en ocasions salta a la llengua col·loquial i el traginem sense adonar-nos-en. El jazz de fussió no es pot entendre sense el referent físic, però ¿coneixeu cap tipus de música de fissió? En la seva última novel·la Clara i les ombres, els personatges creats pel berguedà Jordi Cussà fan servir el mot pol·len per anomenar l'haixix. ¿Quantes vegades no haureu dit que no us funcionen les neurones (o la neurona) o que teniu molt bona química amb algú?
Us demanem expressions provinents de l'àmbit científic que tiguin una aplicació en llenguatge figurat a la vida quotidiana. El missatge més destacat rebrà un exemplar d'una obra teatre que explora amb molta gràcia les relacions entre la ciència i les emocions: Arcàdia, de Tom Stoppard, per gentilesa de Edicions Proa i de la llibreria virtual llibres.cat. Us encoratgem a anar-ne a veure l'excel·lent muntatge dirigit per Ramon Simó i protagonitzat, entre d'altres, per Mar Ulldemolins, Bruno Oro, Victòria Pagès, Jordi Martínez, Cristina Plaza, David Bages, Santi Ricart... a la Sala Petita del TNC.
1. Desordre quotidià (zemfira)
En física termodinàmica s'anomena entropia a la inevitable tendència de l'univers cap al desordre absolut. Per comprovar-ho, observeu, per exemple el vostre lloc de treball, on en poc temps i de forma natural imperarà el més pur desordre de papers, informes, post-its, etc... L'entropia a la vida quotidiana, però, també s'associaria a l'andropia (tendència dels homes a ser més desordenats que les dones)???
2. Itis (Adrià)
Sempre m'ha agradat aquest afegitó (-itis- que en àmbits científics vol dir "imflamació", "infecció", etcètera), i que molts utilitzem quan parlem de qualsevol cosa, per a recalcar que algú peca de, o abusa de, o...:
L'universitari afectat de titolitis.
L'àvia atacada de mandritis, de vegades aguditis.
El lladre té cuentitis.
Per extensió, em sorprèn que les cel•lulitis pugui ser la imflamació del cel•luloide (i no la del teixit adipós), i que els grafitis siguin la inflor del graf. Finalment, recordar que Maragall tingué barcelonanorantadositis, que molts afeccionats tenen rafanadalitis, o fernandoalonsitis, que n'Acebes té batasunitis, i que, de moment, encara no s'ha detectat cap cas de pepemontillitis.
3. El súmmum d'un químic (Anselm Quixal)
El súmmum d'un químic és tenir una filla sossa, una dona potassa i un fill cabronat de potassa.
4. Quin parell! (jms)
És una persona molt DINÀMICA i té un FÍSIC agraciat : genera molt bona QUÍMICA. A més, la seva germana, cosa GENÈTICA, forma part d'aquella FAUNA tan característica : es diu FLORA. Són molt ENÈRGIQUES i se les ENGINYEN totes. Casa seva és com un LABORATORI. En el moment de presentar-los algú és com si li fessin una VIVISECCIÓ, fins que no li coneixen fins el darrer CROMOSOMA. Quin parell de TERRATRÈMOLS !
5. S'acaba la lliga (Cesca)
"Ja hi som! Els galàctics han tornat dels seus viatges astrals (per cert, tocats pels astres)i amb una visió més pràctica que còsmica s'han posat al davant com un coet. Al Barça nomès li queda, o una remuntada estratosfèrica per arribar als estels, o quedar-se definitivament als núvols".
6. Maquinacions lingüístiques (Anton Silmarjan)
1. La línia de Molt Alta Tensió genera molta alta tensióŠ política.
2. El van pressionar perquè fes pressió sobre la ferida.
3. Aquest motor és més suau que la revolució de vellut de Txecoslovàquia.
4. Amb aquesta ambient a la graderia, al vestidor no hi pot haver bon clima.
5. Vam suportar estoicament l'explosió d'alegria del públic de Getafe.
6. El grup promotor va engegar amb una dinàmicaŠ de grup!
7. Aquest robot té diversos mecanismes de defensa.
8. Estava més tens que el copilot d'Stevie Wonder.
7. Quina depre! (Núria)
Quan em va parlar amb aquell llenguatge tan corrosiu, primer em vaig posar histèrica i li vaig dir de tot. Ell va continuar i jo començava a estar neurastènica. Vaig callar per esgotament, amb els nervis a l'estómac, i vaig sucumbir en un estat catatònic. Arribava a casa amb una depre...
|
|
