 |
ELS TOP 7 DE La tasca 30/03/2007 00:00
|
El lingüista Jaume Macià acaba de publicar a l'últim número de la revista "Llengua nacional" un interessantíssim article sobre les afinitats interlingüístiques que els traductors coneixen amb el revelador nom de "falsos amics". El títol de l'article practica amb l'exemple: "La tasca era enorme". Es dóna la circumstància que l'expressió canvia de sentit segons si es llegeix en cadascuna de les tres llengües cooficials al portal dels verbívors. En català, la tasca remet al món laboral, perquè és sinònim de feina; en espanyol una tasca és una taverna; en italià, tasca vol dir butxaca. L'adjectiu enorme no canvia de sentit, però funciona en les tres llengües romàniques.
Per això, us demanem, en aquest fòrum de Setmana Santa, expressions que funcionin en les tres versions lingüístiques actives del nostre portal. Us convidem, doncs, a participar també en el fòrum en italià, a veure si esvaloteu el galliner verbívor transalpí. Només heu de clicar aquí per fer-ho.
El missatge més destacat del fòrum català rebrá un exemplar del llibre Caçadors de paraules de Roger de Gràcia, per gentilesa d'Ara Llibres i de la llibreria virtual llibres.cat. Regalem aquest llibre del programa verbívor de TV3 en solidaritat i suport amb els nostres converbívors del País Valencià, que podríem veure's privats de sintonitzar la televisió en català.
1. La prima guarda la pesca del burro (Tepo - Joan)
En català vindria a dir "La [dona] prima es mira allò que ha pescat aquell estúpid".
En castellà, "La cosina desa allò que ha pescat aquell estúpid".
I en italià té un sentit un xic més magre "La primera [dona] es mira el préssec de la mantega" :S
2. Prima: la mano. Prima, la polla del burro (Josep)
Català: Li paga una quantitat i li ordeno (a la dona prima) que tingui cura de la cria de gallina del que treballa.
Castellà: És una presentació de parts entre cosins: Cosineta, la mà, cosinetaŠ (és prou explícit)
Italià: El treballador estrena abans el brollador de la mantega.
3. Grata la polla (Sergi)
Català: Rasca la gallina jove.
Italià: Una reixa (grata) i el manantial (polla).
Castellano : A quien lo diga, o le gusta la gallina, o le place el pene.
4. Opere prima (Núria)
- Italià: Opere prima (òpera prima)
- Castellà: Opere, prima! (operi, cosina!)
- Català: O, Pere... prima! (exclamació que faig al Pere quan passa per davant nostre aquella amiga meva que ha fet dieta de debò)
5. Gara! (jms)
No es tracta de cap capçalera de premsa!
Italià .- Una gara magnifica : Una cursa o competició magistral, de Rossi o Melandri a Imola.
Madrileny .- Una Gara magnífica : Qui no es recorda d'Olvido Gara, l'Alaska dels Pegamoides, ara que fa trenta anys de la "movida"?
Català .- Una gara-gara magnífica : M'afalagaven de manera excepcional.
Potser hi trobaríem algun significat en euskera, per jo ja m'hi perdo ...
6. La posta magnífica (jms)
En català .- Una posta magnífica : Aquesta gallina pon els ous de tres en tres.
En castellà .- Una posta magnífica : Esta munición de plomo, mayor que un perdigón, es una maravilla.
En italià .- Una Posta magnifica : El servei de correus funciona a la perfecció
7. La tasca del burro (Josep)
En català: El que de veritat ha d'estirar del carro a la feina.
En castellà: L'abeurador del burro.
En italià: Que té la butxaca foradada (butxaca de mantega)
|
|
