 |
ELS TOP 7 DE Re Bai Xes 12/01/2007 05:36
|
Aquest estiu el verbívor Miquel Saumell ens va fer una proposta de fòrum que vam decidir guardar per a l'època de Rebaixes, en ple gener. Es tracta de reescriure un poema, himne, oració religiosa o text breu conegut amb monosíl·labs. La tradició monosil·làbica és molt rica en la literatura catalana, sobretot al País Valencià, perquè la nostra llengua disposa d'un ampli repertori de mots d'una sola síl·laba. En Quel Sau Mell va proposar, per exemple, transformar el cèlebre poema de Joan Maragall "La vaca cega" en "El bou cec". Així:
un nin li fot a un bou
un cop de roc al cap,
tan gros que li fa un trau
d'on surt un munt de sang.
un ull ja és tot buit.més tard
el bou ve per la vall,
tot sol,
fins a la font.
prò beu molt poc,
ja no té set
i no hi veu,
és cec. el bou no diu ni mu
i ja no és ferm el pas que duu
pels prats tan verds.
és trist el món que viu,
ni el sol que bull el fa menys fosc.
el bou és cec.
Us proposem textos coneguts rebaixats al monosil·labisme, en un saludable exercici de síntesi. El missatge més destacat rebrà un exemplar del llibre d'articles Coses meves, del monosil·làbic Om, Albert Om per gentilesa de l'editorial Ara Llibres i la llibreria virtual llibres.cat.
1. Tot i que Fois es prou breu... (neula)
Sol i de dol
Sol i de dol i amb vell gec
Em veig molts cops per llocs sols i foscs,
En prats ignots i munts de rocs
I gorgs grans s'em fan murs
I dic: on só? per quin sòl vell,
-per quin cel mort- o prats muts,
vas foll, foll? Vers quin goig
cos del cel que no sé vaig pas a pas?
Sol soc sens fi. Es per mi com d'ara el sòl
de mil anys, el rar no m'és rar:
Jo m'hi sent nat: i en erm sens llac
O en tuc de neu, jo trob un cop més el lloc
On ja vaig ser, i de Bé, o de Mal el truc
Per a mi tot "fe'm" seu.
1. Sonet, de J. V. Foix (Ramon)
Sol, i de dol, amb vell xal
Em veig prim, de nit, tot sol,
I munts de rocs en erms prats
On hi ha, secs, grans clots.
I dic: ¿On sóc? ¿Per quin país gran
-Per quin lloc mut-, o cel mort
Boig, vas? ¿Cap a quin de blancs
Llums hi vaig, si no hi són?
Sol, en sóc ple. Hi és a tot el món
De fa mil anys, el rar no m'és rar:
Jo m'hi sent nat; i, en foc sense llar
O en tuc de neu, jo veig el llom
On ja fui, i, de Déu, el giny hi ha
M'hi hec tot jo. O del cap del mal, en fals.
2. Himne del Barça (Joan Romeu)
Tot i demanant perdó a en Josep Maria Espinàs:
El sa bram
Tot el camp (plas, plas, plas)
És un clam (plas , plas, plas)
Som la gent, cal dir-ho,
Amb mes zel quan els xuts
Van a gol, o no hi van,
Que ens cal més d'un bull, cal més d'un bull
Quan som al mig del joc que tant ens plau.
Blau roig al vent,
El crit se sent
Que surt del cor, des de la rel:
¡Bram sa! ¡Bram sa! Bram sa!
Els més grans (plas, plas, plas)
Des de dalt
Fills d'un Déu que ens puny els cors
Som més que un club, més que tot
Fent, amb zig zags de bon joc,
Cinc a cap als blancs, a cap als blancs.
Que n'és de bo fer-los viu-viu pel sac.
Blau roig al vent,
El crit se sent
Que surt del cor, des de la rel:
¡Bram sa! ¡Bram sa! Bram sa!
3. Assaig de plagi a la taverna (Ester)
No m'he pogut estar de "rebaixar" al monosil*labisme un poema d'algú a qui ja agradaven els monosíl*labs i també el plagi versionat.
Furt de mots al bar
A qui tant en sap Pere Quart.
Oh, que en visc de junt al meu
xic, suat, i de trist fat pam de món
i quin greu que em sap ser-ne lluny,
sud cap baix,
on es veu que tot hom és brut
i no té res, no fot brot, és llec,
diu que sí a tot, no val res!
I és quan tot just, al bar nou, la gent diu
i se'n riu: "Com qui té mal gust,
fas com el lluç que no té res al pap",
i jo, a prop, vaig fent tombs
als punys buits i a la fe, de ja fa temps,
de la gent del meu lloc.
I, un cop ho veig tot clar, faig un gir
per ser on sóc fins a la mort.
Car, fet i fet, no sóc pas tan ruc
i vull a més amb un
cor que no pot més
el meu - i el teu i el d'ell-
tros de món, que més d'un vol i tant goig fa.
4. Bon cop de falç! (Adria Pujol Cruells)
Per poc no m'ho crec.
Amb el cant de punt cat és ben dolç fer un nou gir...
Punt cat, que vols el guany,
és el teu torn, ric i ple!
Fuig!, dius a la gent del cuc,
gent del pap ple d'urc i pols.
Bon cop de falç!
Bon cop de falç, punt cats del lloc!
Bon cop de falç!
Ja és punt, gent del mall i de la falç!
Ja és punt de no ser amb l'ull cluc!
Per si ve un nou juny, fred i sec,
i cal el tall fi, vers caps i colls i culs!
Bon cop de falç!
Bon cop de falç, punt cats del pou!
Bon cop de falç!
Vull el mal mort de por
quan veu el meu drap i diu ai!:
si jo faig talls al blat,
puc fer un sec al rast, al fil que tinc als peus!
Bon cop de falç!
Bon cop de falç, punt cats del món!
Bon cop de falç!
5. Si em dius: "Me'n vaig" -en nom d'en Llach- (MagMÀ)
Si em dius: "Me'n vaig",
fes-ho un jorn dels que són nets i clars,
i en què d'un au
no es pot dir que perd el seu bell cant.
Ten sort del tot
i, a més, ço que jo no t'he dat mai,
per fi.
Si em dius: "Et vull",
rep del sol un jorn molt i molt llarg,
i pren ben fort
temps al temps d'un tic-tac que no va.
Per a tu i jo sort,
i tot el que no ens han dat mai ans,
per fi.
I, doncs, pren tot el fruit que ell a tu et pot dar,
el rumb que tu, a poc a poc, vas fent pas a pas.
Car el jorn que no hi és no té fruit per dar.
Tot i el fum, doncs, cal fer un pas o dos un cop més.
Si véns amb mi,
jo no et puc dir: "Ten, el cel és teu,
amb els seus llums
i un fat que és molt bo per a tots dos".
Sols: "Et vull sort
i molts jorns tots dos ben junts fins a la fi.
6. Vi ran de mar -amb permís de Sagarra i Llach- (karmina)
Ran de mar
sol i vent
fan uns tanys
amb tons d'or
i un vi net,
fresc i clar.
Verd del camp,
blau del mar,
groc del sol.
Roig del cel
vers la breu
fi del jorn.
Jocs de llum
sobre els tanys
i un vent fi
que és un cant
pe al cor...
|
|
