 |
ELS TOP 7 DE Propis comuns 16/12/2005 00:00
|
El verbívor i escrablista Xavier Gil ens proposa un fòrum de recerca onomàstica. "Hi ha noms propis -ens escriu- que s'amaguen al diccionari, i per cert, que llavors també són vàlids per a l'escrable". Els exemples de Gil són molt variats. Des dels més obvis -salvador, glòria, rosa- fins als més amagats: lluís (com a forma verbal del verb lluir), felip; carla (un carlà sense accent); marta; maria, pau...
Figureu al diccionari? El podríeu posar al tauler en una partida d'Scrabble? I els cognoms? El missatge guanyador rebrà un exemplar de l'assaig Els enigmes de la llengua de Marcel Fité per gentilesa d'editorial Pagès i la llibreria virtual llibres.com.
1. Variat onomàstic (Julieta Sunyol)
Diumenge (o Domingo)la Neus Anà a passejar pel Puig de Martinet per fer Salut i es va fotre un Miquel. El seu Àngel Custodi, un Serafí amatent, la va curar amb Violeta de genciana i li va donar una Maria Lluïsa (amb una mica de "Maria Joana") per refer-la.
La seva amiga Victòria li dugué un ram amb un Narcís, un Jacint, una Margarida, un Geroni i una Rosa molt Clara.
Els veïns,el del Forn, el Fuster, el Ferrer, el Torner, el Sabater i altres menestrals emb "er" s'interessaren per ella ja que la seva Concepció del món Encarna un punt de vista diferent segons la Tecla que toqui i ës una persona especial que els Genis protegeixen.
Dedicat al nostre heroi que pot posar tot el seu nom s l'scrabble :
Mar Rius Serra Roig.
2. Repartint amb alegria trossets de mi pel tauler d'Scrabble (Montserrat Bosc(h) Casademont)
Bé, a mi tota sencereta no m'hi trobareu pas. Però si m'esbocino a mi mateixa (verbàlicament parlant), sí que em puc escampar gairebé tota pel tauler d'Scrabble. Poseu-hi un mont, un serrat, un bosc, una casa, un de, i un altre mont. Oh, no! He repetit 'mont'! Acabo de perdre la partida!
3. Sortosament tinc un nom prou versàtil! (Juli Bosch Ribas)
Juli és un nom amb diverses facetes. Afegit als meus cognoms tan podria servir com a començament per a un conte trist com per a un de joiós.
Trist: Anàvem a dur llenya del bosch (DCVB), però prop d'un ribàs (marge espadat i Ribas amb accent) de molta alçaria el pare ens va clavar un juli (Pegar).
Joiós: De menuts anàvem a jugar a juli (joc de saltar a la corda), anàvem a dur llenya del bosch (DCVB) i volíem pujar per un ribàs (marge espadat i Ribas amb accent) de molta alçaria.
4. Els meus i... Descenció !!! (Pepe Meneu)
Interessant proposta, i molt instructiva.
A més, a veure si tinc sort.
Pep, és el nom. I segons el Moll Pepe és un pagès rústec o ignorant. ¡Vaja, vaja!
El primer cognom Meneu. També es troba al moll com a MENEU
Llin. existent a Barc., Cast., Mall., etc. i també és el present de subjuntiu del ver Menar.
Així que 2 punts sí que tinc.
El segon cognom no puntua, lamentablement.
Bé, i per acabar dir-vos que avui he conegut, casualment, un nom propi nou.
Al diari Mediterráneo de Castelló és publica una esquela en la que apareix una dona de nom "Descensión". Jo coneixia Ascensión, però la inversa m'ha soprés.. ¿Hi ha alguna Mare de Deu de la "Descensió"?
Bon Nadal a tots i totes.
5. Els dos cognoms, sí. (Andreu Puga Puig)
Quan PUGA, que pugi al PUIG
6. La L és un bon lloc de reunió (Xesco)
Ostres, ostres, ostres. La L és un bon lloc on trobar-se amb la gent. En dos minuts m'he trobat na Lila, en Lleó, na Llibertat, na Llum, en Lluís, en Lluc i en Lluquet (gran amic d'en Rovelló). A qui m'ha sorprès més trobar ha sigut al mateix Llucifer. Tot i que anava amb un bigotet postís per passar desapercebut (apareix com a llucífer)l'he reconegut tot d'una.
7. De familia... (Blanca Hernández Martín)
Ma mare (i jo per l'esglèsia) es diu Montserrat, insignie muntanya... Jo em dic Blanca, que també surt al diccionari (bé, el seu masculí, es clar); el meu pare si haguès viscut fa uns quants segles també podria trobar el seu nom al diccionari perque es diu Felix; la meva germana es diu Patricia, ho sigui, que deu ser d'una altra familia, però igual que el meu pare de temps dels llatins; i a la meva germana gran, si no escrius el seu nom i només li dius, potser li estas dient, molt educadament, que miri (en castellà, això sí) en comptes del seu nom, perque es diu Bea...
La meva tieta es diu Margarita, una altra es diu Consol, un tiet Salvador, i canviant de generació, una cosina es diu Marta, una altra Clara, MªAngeles també es diu una, esclar que també hi ha una que es diu Maria, ...
A més, els dels nostres cognoms alguns també surten al diccionari:
Martín, Moreno (segon del meu avi matern), Garrido i Dalila (aquests dos ja son de rebesavis) i algun més que ara no recordo. I tenim més que no surten al diccionari però que tenen significat: Hernández, Gómez, Sánchez, Fernández, ... que signifiquen tots ells "fill de" si no m'equivoco.
Com veieu, a la meva familia ens agraden molt els diccionaris, així que si algun dia aconsegueixo tenir un gat li penso dir Babeca, per molt que no tingui ales...
|
|
