 |
ELS TOP 7 DE Per què et dius com et dius? 11/11/2005 00:00
|
La llibretera i verbívora Clea Subirachs Barraquer explica l'origen del seu nom així: "És d'origen grec. Sempre havia cregut que provenia de Cleopatra, però de fet és al revés. Em sembla que Clea vol dir glòria i Cleopatra la glòria del pare. La meva mare de jove va llegir el Quartet d'Alexandria de Lawrence Durrell i es va enamorar del nom que en titula el quart llibre. Va decidir que si tenia una filla li posaria aquell nom, i així ho va fer!".
També Kim Laviós Marfà té una història literària al darrera. La seva mare, Fina Marfà, va traduir amb Glòria Bohigas el Kim de Rudyard Kipling al català. Quan, cinc anys més tard, va tenir un fill no va dubtar gens. Es va dir, es diu, Kim amb ka de Kipling. Segur que més d'una Ada deu el seu nom a l'ardor dels seus pares per Vladimir Nabòkov.
Busquem gent que es digui com es diu per culpa d'algun personatge, si pot ser literari, tot i que també s'apreciaran casos com els del jove Kevin Kostner García. El missatge guanyador rebrà un exemplar de 100 coses de Fernando Bonassi per gentilesa del seu traductor Josep Domènech Ponsatí i de la llibreria virtual llibres.com.
1. Obymar (Eva)
És un cas real. Una amiga meua treballava a un hospital infantil i va arribar un xiquet que es deia "Obymar". Va demanar als pares d'on venia aquest nom tan extrany, i li van dir que era del sant del dia. Però com que no els agradava el primer, van posar-li el segon. El sant del dia era "Sant X, ob. y már." (evidentment, "obispo y mártir!)
2. Aspirina (Maria)
Visc a Itàlia, ací va haver durant molts anys, sobretot a l'Emília Romagna al començament del segle XX la tradició per part de les persones d'esquerres de posar als fills noms no cristians i que tingueren a veure amb el progrés humà. El meu company tenia una tieta àvia que es deia Aspirina.
3. Fetnat & Coné (Jaume (Badalona))
En una colònia francesa (crec que Nova Caledònia)a un nen li van posar Fetnat per que li volien posar el nom del sant del dia. Va nèixer el dia 14 de juliol o sigui "Fete Nationelle" i al calendari ho posava abreujat "Fet.Nat."
Això ho vaig llegir en un relat d'en Francesc Candel i com que els seus contes de vegades eren inventats i de vegades eren relats de situacions reals, no se si és veritat o no. El cas és que una familía benestant de Barcelona va contractar com a minyona una noia vinguda d'Extremadura que es deia Coné, ni ella mateixa sabia d'on li venia el nom ja que era l'única que coneixia que es deia així. El misteri es va aclarir amb el temps: La noia es deia Eulalia, però es que quan la van voler batejar els pares li van dir al mossen:"Queremos que se llame Aulalia" i el cura diguè:"Aulalia no, con e" i els pares respongueren:"Como usted diga padre, Coné" i així es va quedar.
4. Iloveny (Bàrbara)
No sé si és llegenda urbana o realitat, però em van parlar d'una noia que en un càmping d'estiu va conèixer a un foraster. Aquest va marxar després de les vacances havent-la deixat prenyada. Com que no en sabia el nom ni les dades, va posar-li al fill el nom que apareixia a la samarreta de l'amant... iloveny...I LOVE NY !!
5. Alba, Daniel i Tanit -bis- (Núria / Xagori)
Són els noms de les meves dues filles i del meu fill i curiosament tots tenen un origen literari, l'Alba, és clar, el Mecanoscrit de'n Pedrolo;el Daniel, Diario de Daniel, de Michel Quoist i el de la Tanit el vaig veure per primera vegada fa mooolts anys en un llibre de l'Alexandre Cirici.
Sort que no hi ha hagut una tercera filla, no se pas si Lolita li hagués fet el pes!!
La meva filla més petita, en sóc pare de dues més, la MIreia i l'Aurora, es diu Tanit perquè, sent com som de Sant Andreu de Palomar, és el nom de la deesa púnica esposa de Baal (l'equivalent púnic a Zeus) a qui estava/està dedicada l'estatueta d'origen romà que va ser trobada prop de La Rambla de Sant Andreu cap allà els anys '50.
Es dona la 'curiositat' que els de Barcelona se'n van apropiar (tot és seu per a ells, el nostre poble, annexionat per força el 20 d'abril de l'any 1897, també) la varen fotre a un museu i de 'Venus Púdica' la va rebatejar i ara n'hi diuen 'Venus de Barcelona'.
La Tanit, la meva Tanit, ara té prop de tres mesos.
6. Montalbà (Montalbà)
El meu nom a tothom li sona ben estrany el primer cop que el senten, especialment ara que visc a Barcelona. Prové d'una Mare de Déu que hi ha Preixana, a la comarca de l'Urgell, dalt d'una ermita a la vora del poble. Antigament, però, estava ubicada a la Partida de Montalbà, que és on es diu que va ser trobada la talla de fusta de la Verge. Jo sempre dic que vaig estar de sort: us imagineu que arriben a trobar-la a la Partida del Picapoll? Amb tot, quan la gent sent el meu nom per primera vegada, obren uns ulls com plats. Gairebé sempre el confonen amb el cognom, i fins i tot m'han arribat a preguntar si sóc família de l'escriptor Manuel Vázquez Montalbán quan saben que, salvant les diferències, també escric. Tothom es queda més tranquil quan explico que és un nom compost d'Alba. Fins i tot hi ha qui el troba bonic!
7. Montalbà (Montalbà)
Marx, Lenin & Blancaneus i els sets nans (MondoL)
Sense dubte l'història del nom més curiós que conec és Marlen. Tothom creia que els seus pares eren fans de la Dietrich. Quin error. Els seus pares eran comunistes, incondicionals de MARx i LENin.
Una amiga de l'universitat es diu Blanca, però al seu DNI hi posa Blancanieves. Un dia el seu pare, tornant del cinema va dir-lis als seus germans grans que tindrien una germaneta. Els hi va deixar triar el nom. Obviament tot just tornaven de veure el clàssic de Disney. Hi ha coses que no es poden decidir en calent.
|
|
