 |
ELS TOP 7 DE Homofamosonímia 14/10/2005 00:00
|
L'Organització per al Multilingüisme ha enviat al Ministeri de l'Interior un model de DNI tetralingüe. El model d'exemple està expedit a nom d'una tal Montserrat Aguilera. Hi ha un munt de ciutadanes reals que es diuen així. Una d'elles, reconeguda lingüista, ha viscut aquest salt a la fama amb un cert alleujament per posar-se a l'alçada dels seus germans Jordi (homònim del periodista de TV3 Jordi Aguilera, famós pels seus reportatges amb PBF: petita brometa final) i Cristna (homònima de la cantant Cristina Aguilera).
Es dóna el cas que el cap de premsa del Síndic de Greuges català -ara Rafael Ribó- té un greuge permanent amb els malentesos, perquè es diu Toni Clapés. Us confonen sovint? Us dieu Jordi Pujol o Carles Puyol o Pilar Rahola? Busquem casos d'homofamosonímia. Si són col·lectius com en el cas dels germans Aguilera, millor. El missatge guanyador rebrà un exemplar de Jo vull ser famós de Carles Capdevila per gentilesa d'Edicions La Campana i la llibreria virtual llibres.com.
1. Un de més normal (Llum)
Quan el meu germà va fer obres a casa seva, es va passar dos mesos cridant l'enguixador pel nom de Don Emiliano. Al final l'home un bon dia li va dir (amb una certa cara de set sous) que ell es deia Ernesto i no pas Emiliano i que li agrairia molt que no li fes més conya al respecte. El meu germà no va entendre res fins que va rebre la factura, era a nom de E. Zapata, enguixador.
2. Que no sóc del govern. (Josep M Bargalló)
Darrerament sembla que m'hagi fet famós, sovint em pregunten si en soc parent. No, no som parents, encara que jo tampoc dugui corbata i em digui Josep M. Bargalló.
3. La popularitat de la Mercedes ajuda (Jordi Milà)
Donat que el meu cognom MILÀ s'assembla molt fonèticament al de VILÀ vaig decidir fa temps solucionar-ho.Així doncs,cada cop que un funcionari em pregunta el cognom li responc en una sola frase:Milà,com la presentadora de Gran Hermano.I que en presenti molts més.
4. El Clan del J.O. (Jaume -Badalona-)
Em dic Jaume Ortí, igual que el meu pare Jaume, el meu avi Jaume, el meu besavi Jaume i el meu cosí Jaume. Cap de nosaltres és famós i gent amb el cognom Ortí no n'hi han gaires. Només he sabut d'un Ortí famós, l'anterior president del València (sota la presidència del qual el club aconseguí el millor palmarés de la seva història i el doblet Lliga-UEFA), que com es diu aquest senyor de nom? Doncs Jaume també, és clar.
5. El cognom Carmona (Pau Carmona)
Si, jo em cride Pau, però la majoria dels meus familiars per part de pare es diuen Jose o Pepe, Josep o Pep. La anècdota arriba quan truquen a casa del meu iaio Jose Carmona y pregunten si és el cantant de Ketama. El meu pare que era qui agafava el telefon només li va dir que s´havien equivocat, que no érem a Andalucia sinó a Alacant i que el José Carmona que buscaven era un famós cantant i no un militar retirat com el meu iaio.
6. "Sardinas" (Martí)
Al Happy Books hi vaig trobar un llibret de receptes per a cuinar sardines escrit pel meu oncle Jordi, de qui jo desconeixia aquesta curiosa faceta culinària. I al final va resultar que no, i el tal Jordi Busquets era un altre, però el fart de riure que ens hi vam fer...
7. El meu doble (Pep Vinyals)
Un dia, a una llibreria de vell, vaig trobar un llibre signat per mi, que jo no havia escrit pas. Era d'un poeta argentí, afincat a Càceres des de 1979, que es diu José Viñals. De fet, jo em dic Josep, catalanitzat oficialment, i el cognom l'escric Vinyals, però al DNI hi figura Viñals, amb "ñ". Doncs bé, es veu que és (o era, no ho sé)un poeta guardonat amb algun premi important i prou conegut en l'àmbit lingüístic castellà, però completament desconegut per a mi. El vaig adquirir immediatament, és clar, com a curiosa coincidència.
7 De poetes... (Blanca Hernández Martín)
El meu tiet es diu com un escriptor castellà (que, per cert, ha mort fa no gaire si no m'equivoco) que es diu Avelino Hernández. Casualment, el meu tiet també és castellà com ell, i també escriu una mica de poesia... no sé si serà el nom.
Tenim un llibre signat per l'escriptor pel meu tiet, és força curiòs, de Avelino Hernández a Avelino Hernández... (bé, la dedicatoria és molt millor, però no la recordo ara). I, per cert, al meu tiet li encanta parlar dels "seus" llibres :)
|
|
