 |
ELS TOP 7 DE Tecnoobstacles 17/06/2005 00:00
|
Alguns correctors automàtics de processadors de textos transformen la nostra escriptura en una cursa d'obstacles. Tu escrius acer en català i el corrector d'espanyol que ve d'ofici insisteix a posar-t'hi una hac al davant perquè hacer se escribe con hache. O tu escrius retard, sempre en català, i el corrector ara ve d'ofici en anglès i t'ho marca com a paraula obscena (subnormal). Proves d'escriure la copulativa (i) i el corrector anglès la llegeix com el pronom de primera persona i te la posa en majúscula (I).
Això per no parlar del sistema sil·làbic d'escriptura SMS de molts telèfons mòbils, que intenta endevinar la síl·laba que escriuràs quan només has posat una lletra i hi surt cada cosa! La verbívora aragonesa Carmen Florentín ens diu que quan vol escriure b-e-s-o-s la primera possibilitat que li ofereix el seu mòbil és c-e-r-o-s, i quan vol posar m-u-e-l-a-s li apareix o-v-e-j-a-s. Diu que li surten missatges molt surrealistes: "Me duelen las ovejas", "Adiós, muchos ceros", coses així.
Busquem les vostres experiències a l'hora de saltar els tecnoobstacles que cada cop ens dificulten més l'escriptura. El missatge guanyador rebrà un exemplar de La truita cremada del químic Claudi Mans per gentilesa del Col·legi Oficial de Químics de Catalunya i de la llibreria virtual llibres.com.
1. Fraga i la Garrotxa (Antoni Casals)
No sé si els obstacles que explicaré s'ajusten al que demaneu, però feia temps que em venia de gust explicar-vos aquesta anècdota.El meu fill va fer un treball de recerca de 2n de batxillerat sobre la Transició Espanyola. Quan va passar el corrector (Wordcorrect) van aparèixer sorpreses majúscules amb els noms: Fraga s'havia convertit en Garrotxa (això em va permetre saber què és una garrotxa i què vol dir Fraga, ja que vaig haver d'anar a buscar diccionaris per treure'n l'entrellat), Carrillo en Galta, Calvo Sotelo, òbviament en Calb, Hernandez Mancha esdevíngué Hernàndez Taca... I altres que ara no recordo, però que sense una revisió i desactivació del corrector haguéssin convertit el treball en la riota dels avaluadors.
2. Minúscules (Cervera)
A mi el que més em molesta és la "a". Ella no en té cap culpa, ja ho sé. Per la meva feina escric molts NIF, i es clar, escric tota la parrafada de númerets i finalment la lletra. I quan li toca a la "a" ja està pifiada. L'ordinador la converteix en ª.
3. Ignasi Ripio (Ignasi Ripoll)
El meu cas és insultant. Jo em dedico a estones lliures a la poesia i sóc un versador i rimador que xala trobant les rimes més curioses i imposibles amb les que martiritzo a propis i estranys. Doncs bé, com a càstig, penitència i escarni, cada cop que el meu cognom apareix en una llista de convidats, o a les plaquetes que els veins han fet en sèrie per a les bústies, o a qualsevol lloc on un programa corrector ignorant del país ha passat les seves urpes transformadores, em veig convertit directament en RIPIO.
4. Traduccions penjades (Boirer)
Un cas verídic. Vàrem enviar un text a traduir del castellà al català a una empresa amb traductor automàtic. Quan ens el van tornar, una de les sorpreses més fantàstiques va ser que "las acciones pendientes" es van convertir en "les accions arracades". De l'economia a la joieria, en un pas.
5. tarGeta (Anna)
A mi, la correcció que més em molesta és quan escric targeta a l'excel. Una i altra vegada me la substitueix per "tarjeta", com si fos una falta meva i amb to maternal volgués renyar-me... Em recorda a la meva professora d'EGB que es feia creus de la meva ortografia. Ara que he millorat resulta que l'ordinador no hi vol estar d'acord!
6. Anem enrerra? (Tola)
De les més sonades per culpa del corrector automàtic recordo el que va passar a una empresa que presentava un pressupost per optar a alguna obra pública. Després de repassar-ho tot vint vegades i un cop ja estava lliurat el document, es van adonar que l'inefable corrector els havia canviat on deia "euros" per "duros", de manera que a sobre de fer el pressupost considerablement més barat els feia quedar com els marxants de bestiar antics, que pactaven els preus en duros.
7. Postres (Estela)
Sempre que demano "mostres" d'algún dels productes de l'empresa on treballo, el text s'entesta (o bé s'entexta) a demanar "postres", però de moment ningú no m’ha dut cap pastisset.
|
|
