les teves penes m'enceten les venes,

les meves vespres et vetllen les gestes,

les certeses ens cremen en excés.

El rés m'és espès, t'encén el renec;

les meves presses t'entelen les sestes,

les teves defenses m'entren esmenes,

els recels ens desesperen després.

Percebem festes de sexes ressecs,

preservem vermells de regnes eterns.

Les lletres ens estrenyen el vers.

Mes ens refem, ens esperem ensems,

Perdem tempestes, ens llepem els trencs...

Et prenc el gemec; em permets el bes?

Agapimú



2. LES TERRES DE L'EBRE
Les terres de l'Ebre se'm representen esteses en el temps: escenes efervescents, estrenes presents, recers secrets, serres exemptes de res, esperes eternes, mestres clements... Ple mes de desembre. Fred, gel, ens refredem: se'ns revelen les terres de l'Ebre. El vell espectre ens rep: tres cerveses en fresc. Després, se'ns rebenten les senyes dels plers: les venes de l'Ebre, les vetes del cel, els verds de les herbes, les mels del terreny, les fresses del vent. Pernegem, serregem: temples, verges, cel·les, senderes, veredes, dreceres, preses, gleres, lleres... Mes l'Ebre és sempre present. Cent deltes en l'Ebre: el dels vells (vénen, esmenen, perceben), el de les velles (netegen, renten, esterregen), el dels nens (esperen, s'entretenen, pensen), el de les nenes (festegen, erren, remenen), el dels bebès (fent metes); el de mel, el de fel, el verd, el vermell, el de febrer, el de setembre, el dels secrets, el de les regles, el dels renecs, el de les lletres, el dels encensers, el de les empremtes, el dels remers, el de les belleses... El de sempre més, el de temps enrere. El vespre ens reté ple d'excel·lents menges: entremès de pedrers freds, cervells de be plens de cebetes tendres, fetges de vedelles llestes, bledes sense res, gerds, nespres, peres, mel d'herbes, refresc de llet, cremes espesses, negre del Penedès, tes... EP! EP! Vells dements en excés, sense fre, esperen. Ments perverses, serpents en zel, rènecs feréstecs, de dretes, de membres erectes, pensen en terres ermes. Pretenen el segrest de les terres de l'Ebre. Fem res? Ens emprenyem, ens esverem, ens rebel·lem, perdem els estreps, desenterrem les fletxes. Tres bens negres! El cel és clement? Despertem: entenem els recels, els precs de les gents de les terres de l'Ebre."

Roser Carol




3. FET EN VERS
Les velles que venen, en sedes, de negre,

entenen de velles receptes secretes,

enterren les penes en fresques cerveses,

engeguen de vespre les festes perverses,

que trenquen les regles eternes del cel.

Encenen espelmes, se senten esquelles,

enceten tempestes, s'encenen centelles.

De verges que cremen les vetlles de plenes,

després de les festes n'estenen les cendres.

Les terres resseques n'enseyen el vel

La Berruga

Gerard Codina



4. ERNEST
Ernest, penses en el veler d´en Pedrell,el metge, entès en èczemes, de més peles de les Terres de l´Ebre, eh? ---En les seves veles fetes per tres destres mestres del Penedès,set de certes teles sense serrell, tretze de mescles de restes de sedes negres. Les venen les seves nétes, Senén? ---Cert, l´encertes. Pel desembre.

C. Elias i Castells




5. LES MERCÈS DE L'EBRE
Les Mercès de l'Ebre, ben despertes,premen en el bell cel, certesses sense vel, per fer est vers sense perdre el tel de mel que les "es" creen.

Mercè Escardó i Bas




6. ESQUELES & SEQUERES
En Terres de l'Ebre les herbes verdes eren encens per les dees que emplenen les eres. En Terres de l'Ebre les velles embenen efectes d'èczemes. En Terres de l'Ebre les gents enteres enterren l'enze del Centre enterc. En Terres de l'Ebre les ensenyes estrenyen les esteves vers les estrelles esplendents En Terres de l'Ebre espellen en esmerles l'esdernec esquerp. En Terres de l'Ebre esqueixen les esqueles de les gentes de sequeres.

Jordi Romllat



7. ELS PETS
Rere, ets pres per un bes en vers, entre renecs en cel d'estels. Sense més. És bell. Els Pets, mestres, entenen entre estes esteles. Ses tendres belleses esteses resten

Cleedee Veledrech e Term