| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
Ens afegim a la campanya del parla català amb les dents que espeteguen. Us incitem a elaborar un insultòdrom amb termes nostrats i genuïns que ens permetin dir el nom del porc amb la màxima naturalitat. Insults antics i futuristes, des del mític tros de quòniam al pederasta esgarriacriatures, passant pels cagamandúrries, els picaplets i els pixatinters. _ _ 
_ Us demanem, doncs, insults en català. Perquè un bon insult mai no és insuls. El millor missatge rebrà un exemplar de El codi da Vinci de Dan Brown, per gentilesa del Vaticà, l'editorial Empúries i la llibreria virtual llibres.com. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # LA INTANGIBILITAT DE L’OS BERTRAN El cucut –no confonguem amb el puput- també conegut com a cuquelló o cuquella, és un ocell de bateig onomatomeic. Aquest fet, no és atribuïble a la intangibilitat de l’os bertran d’alguns catalans en fer ús de la seva llengua. El cuguç, o sigui, aquell que comet cogúcia (adulteri), malgrat tenir la mateixa profunda arrel llatina que la del verb adulterar, sí que se li pot atribuir, al·legòricament, com a la Caputxeta Vermella (sí, la del conte) una certa dropitud. M’explico. El cucut o cuguç -i no enfelloneixin ara els esquellots- vénen a ser, una ben nostrada barretina, una caputxa (com la forma de les faldilles de la cova lleidetana de Cogull). Aquesta caputxa és un cucurull, per posar-hi confits per exemple. Així, abans d’introduir el cucurutxo, nosaltres ja teníem cucurulla. Si els confits han acabat rebentant el paperina, això, ja són figues d’un altre paner. Helbert 12/04/2005 21:25 # Benvolguda Vanessa, Amant de la nit, lleveu-vos les pells d’ermini i deslligueu-vos els cinyells incrustats de joiells. Odalisca, ninfa, que amb incúria us tracten al serrall per haver begut d’aquest calze néctar de dides, quan ja us unten perquè prengueu vostre camí de pecadora pública. Tina, lleveu-vos també la mantellina i la crosta dels llavis, que us serà més senzill que no recórrer a la intransigència inqüestionable i irreflexiva del vostre dogma que us apadrina. Menja confits, Vanessa, i no tinguis pressa, és qüestió de noms i renoms, de padrins i repadrins. Fetal inquisidora. Espurga bé, la teva llengua, perquè és tan vulgar, o noble, com la que ix d’aquesta miserable ronya que premses. Un òscul Vane. Helbert 10/04/2005 18:44 # Tirallonga lleig-fumat-cap-d'arengada-coix-d'un peu-cua-de-guineu, pregunteu pel .... que ja el trobareu if 09/04/2005 12:32 # De botiguers Recordo que el pare, quan tenia la botiga, batejava algunes clientes amb coses com: pet pudetn bony assotragat, cabassot de les dotze, escanyavicaris. Ramon 08/04/2005 19:19 # Un d'escatològic Ets més tonto que els pèls del cul, que veuen venir la merda i no s'aparten. Ramon 08/04/2005 19:16 # Vull ser com Beckham Si coneixieu un "metrosexual" , li podeu dir petimetre, currutaco, pixapolit o gomós (o de la goma), que sempre n'hi ha hagut de pets presumits. xocolatina 08/04/2005 12:56 # prepotents Com insulteu els prepotents, arrogants i "manaires"? La meva mare, quan algú mana més del que toca diu que és "un capità manaia". Per Mallorca en diuen un "mestrès" o "mestressot", que no és altra cosa que el masculí de "mestressa" o "mestressota". xocolatina 08/04/2005 12:52 # Noms insultants El meu besavi es deia Pau, però no va voler que ningú més de la família s'ho digués perquè deia que "tots els paus pauegen". Certament, un "pau" o una "paula" és un 'beneitó', un 'càndid'. Però jo més aviat em decanto per insultar algú dient-li "pepet" o "pepeta", que no és altra cosa que 'ximplet' o 'taujà'. El meu pare, per la seva banda, usa un insulta de vell barceloní per referir-se a una senyora "pona" (ve de Pepona) que és aquell tipus de dona cursi, bleda, toia (o poma, com diuen a Mallorca) i passada de moda, les anomena "senyora Tuies" o simplement "tuies". He trobat que és un diminutiu de Gertrudis, un nom molt en voga en el s. XIX, sobretot entre un tipus de gent (el mateix tipus que en els darrers 25 anys han posat Vanessa a les filles). També la meva mare usa "marcolfa" com a insult (que ve a ser sinònim de 'fardo' o 'meuca'), una designació que he descobert que ve d'un nom propi. I per acabar, no us heu fixat que usem diminutius de Maria ("marieta", "mariol")quan volem insultar el que els diccionaris diuen 'home efeminat' ? Per tot això, vigileu quin nom li poseu a un-a fill-a vostre, no sigui que algun dia li contestin amb un bon miquel fent referència al seu nom. xocolatina 08/04/2005 12:32 # Masclista? No vals un pet de puta! Jordi 07/04/2005 18:28 # INSULT EUTANÀSIC VERBIVORICIDA: 1. Aquell que extermina verbívors i tot allò que han fet, fan o poden fer. 2. El qui fa ús de substàncies verbivoricides. COMPTE!: I. Aquesta aportació pot ferir la vostra sensibilitat. II. Llegir-la no mena, necessàriament, a l’apostasia i/o a la redacció de D.V.A. III. Si teniu algun dubte, consulteu el vostre Diccionari de confiança. IV. Mantingueu-vos a l’abast de tothom que vulgui fomentar l’ús de la seva llengua. Ja ho sabem ara: abans de la Paraula, fou l’ Insult. Helbert Mc.d’Helena 07/04/2005 15:45 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |