| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
La publicació d'una paròdia de Harry Potter en català inspira aquest fòrum. L'autora MC Newgrange (Mercè Masnou) acaba de publicar La veritable història de Dani ferrer i el roc que feia immortal, una paròdia de la primera novel·la de la sèrie Potter. Podeu llegir-ne la sinopsi pitjant aquí. Naturalment, el seu projecte l'ha dut a catalanitzar tots els noms dels personatges del famós col·legi de mags i meigues Malsesguards. En Dani Ferrer es fa amb els seus íntims, el Ton i l'Erasmiona, i el claustre de professors està format per l'Esnob, l'Esquitx, en Garrell, l'Escup.. A banda, l'Albus Dumbledore ara es diu l'Àlvar Donamlor, la Minerva McGonagall Maggie Macasumlou, en Draco Malfoy Maco Malnoi, la Petunia Dursley la Margarida Abans de Dosrovells, l'Argos Filch Ronyós Ullviu, en Severus Snape Servidor Esnob, el Baró Sagnant el Comte Amblasang, i el malvat Voldemort en Volveuretmort... Us demanem que imiteu la Newgrange. Catalanitzeu personatges de la literatura universal. ¿Com s'hauria Madam Bovary si fos de Vic? ¿I Sherlock Holmes a Tortosa? El millor missatge rebrà un exemplar signat per l'autora per gentilesa de Papers on Demand i de la llibreria virtual llibres.com. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # El Final d’algun Principi Vet aquí una vegada una dona que mai es va dir Míriam Pelegrí… Pau Peris 20/01/2005 19:40 # . . . 20/01/2005 11:01 # "Tròpic de Càncer" i "Tròpic de Capricorni". Henry Miller No cal adaptar massa. Només l'espai (Països Catalans) i alguns personatges: el protagonista i les dones amb les qui s'hi relaciona. Elles: Carolina Ferre, Mercè Pons, Eva Santolaria, Núria Roca, Ariadna Gil, Laia Marull... També la Leonor Watling, és que m'agrada força. Ell: doncs, d'això, jo. No, no és pas pel sexe 18/01/2005 06:48 # 1984 El protagonista de la novel•la de'n George Orwell, en Winston, ara podria ser un concursant del programa Gran Hermano i anomenar-se Ducados Moix pel Terenci. En Ducados Moix no seria perseguit per la policia del pensament ni aquestes coses sinó per la Mercedes Milà (gairebé amb actituds fundamentalistes anti-tabac, entestada en que el nostre heroi alteri el seu nom, que el renegui i l'esborri de tots els registres), els negocis audiovisuals de tafaneries i algun escàndol. Sobre aquesta mena de programes compartim el cognom de l'autor no pensem les coses siguin orwell orbad. És més, no convé que es provin de crear polaritats les quals excloguin una tercera o quarta o més marques entre les dues; homwell pot apagar la tele, tampoc tothom té els mateixos ulls, trobo important la llibertat. El que jo faré serà mirar que fa el Ducados mentre fumo un cigarret o tres o quatre o més o cap. Les tafaneries i escàndols sobre ell, això no m’interessa Ducados, molta sort Decret de Nova parla 17/01/2005 21:40 # Il barone rampante Italo Calvino escrivia al 1957 aquesta novel·la. El protagonista un home que per entendre millor el món hagué de “renunciar” de tocar de peus a terra i passar-se la resta de la seva vida grimpant pels arbres. El baró Cosimo de Rondò, que va dedicar-se a la lectura (entre altres activitats) es formà realment com a persona arran d’aquesta sorprenent excentricitat. Als catalans i catalanes no ens calen barons per comprendre millor aquest món, però de tant en tant un Cosme Martí, entre nosaltres ens aniria bé. La visió d’un ocell, d’un rondò, d’un martlet, d’un senzill martinet. El missatge nítid d’Italo Calvino plenament vàlid en una societat on massa volen convertir-se en barons i baronesses gripants, per deixar de ser un anònim Cosme Martí. Marc Ylla 17/01/2005 20:03 # "El Pavelló d'or". Mishima Yukio L'obra de'n Mishima podria relacionar-se amb l'incendi del Liceu. A la novel·la original, Mizogutxi (fonèticament em sona a Gomis) jove membre d'una comunitat zen resident en el conjunt d'edificis al qual pertany el pavelló daurat, per ell, representació de la bellesa -entre d'altres coses- i com a construcció, com a objecte, com a ens, cal la seva eliminació perquè sigui bell de totes totes. Narrat en primera persona trobem l'encadenat d'idees, potser massa lineal, que porten a l'escolanet Gomis de l'Abadia de Montserrat a cremar el Liceu. El temple de la musicalitat més bella; per a ell una mena de cargol de mar on ressonen atrapades les sublims interpretacions passades i futures. Com a objecte de memòria i de possibilitat lírica cal ser destruit. En Gomis trobarà en la teologia (de la mateixa manera que en Mizogutxi malentén el buddhisme japonés) la justificafió del seu acte. Observarà com crema el teatre mentres encén una cigarreta. Es pot obrir una segona porta, un operari de nom Enric, amb cremades al rostre, es refugia en els soterranis de les runes com també es refugia rera una màscara. A partir d'aquí... Chester 17/01/2005 10:40 # Bangkok 64 Restàrem orfes, però seguirem bategant. En Josep Alzina, en Pep Alsina segueix sempre amb nosaltres. Mil·lenni rere mil·lenni, Carbalho. Fort com un roure. (La forma més freqüent és Alsina, però trobarem Alzina, Alcina, Ausina, Olcina, Oncina, Olzina i Olsina). Escullo la primera de la llista... entrant, a mà esquerre, si us plau). Quercus Comprisi 16/01/2005 16:48 # Diantre! Sens dubte, totes i tots hem pensat amb, Carles Diantre o Carles Dimoni, perdoneu: Charles Dickens, i entre els seus personatges destacaria en el que Dickens hi aboca tota la seva força i compromís. Em refereixo a David Copperfield, David Calders entre nosaltres, en el qual, els més pobres i humils jornalers i treballadors hi trobem un bon punt de referència. Cuprum xilè 15/01/2005 17:03 # A CAVERNA Un dels personatges literaris de l'excel·lent escriptor portuguès José Saramago, és Cipriano Algor. Ciprià Terrisser. Sense normativitzar Terrisé, Terrise, Terrissé, Tarrissé..., en tot cas un Home -en majúscules-, amb les mans que reflecteixen la vàlua de la seva feina i de tots els artesans. Essent completament habituals els cognoms referents a oficis en la nostra llengua, Terrisser li escau. El nom ja és molt encertat atès que Ciprià prové del grec i significa: consagrat a Venus. Amor i dedicació que a cap treballador se li pot negar per dignitat. Trobat 15/01/2005 17:01 # I què em dieu d'en Miquelet? si MIKHAIL STROGOV era un bon carter per al tsar, en MIQUEL ESTREGUERS hauria de ser el nom de la majoria de carters...ho dic per això que van tan estregats, cansadíssims per fer-nos arribar les cartes i les postals de Nadal, puntualment, és clar... Lleó 15/01/2005 12:55 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |