| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
Aquesta setmana us plantegem el primer dels dos fòrums que romandran oberts durant tota l'època nadalenca. El següent serà el del divendres 24/12. Tots dos romandran actius fins al divendres 7 de gener. Com que mentre aquest primer fòrum estarà actiu farem el pas del 2004 al 2005 hem decidit demanar-vos, per començar, els vostres mots de pas. Volem que ens feu partícips dels vostres passwords o contrasenyes preferides per accedir als diversos entorns informàtics als quals tingueu accés. Expliqueu-nos, també, el motiu que us els ha fet triar. Hi ha històries de passwords realment sorprenents. Per exemple, una empresa anomenada SET UP a la qual els va plantar l'informàtic sense deixar dit quin password permetia accedir al sistema. Durant un temps l'empresa gairebé es va col·lapsar perquè no podien accedir-hi. Van provar mil paraules, fins que un va recordar com n'era, de malparlat, el maleït informàtic desertor i es va adonar del bifront de l'empresa: SET UP: PUTES. En efecte, les PUTES els van obrir les portes del cel. Doncs això. Parleu-nos dels vostres mots de pas preferits. El millor missatge rebrà un exemplar de L'art de la comunicació secreta de David Juher per gentilesa d'Editorial Llibres de l'Índex i de la llibreria virtual llibres.com. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # La norma Les normes de seguretat diuen que una paraula de pas a de: - tenir 8 caràcters com a mínim. - ser alfanumèrica, utilitzar lletres minúscules i majúscules. - utilitzar caràcters com #?"%&-) La meva paraula clau es el nom de la noia que estimo, ella però no m’estima. springs66 30/12/2004 23:09 # L'Amic americà George Bush Jr. no té contrasenya. Aznar és l'únic amb paciència per a explicar-li com s'engega un ordinador. No fa massa que han començat les classes. Preguntat sobre aquest assumpte l'home del bigoti va respondre amb enigmàtics mots: estamous trabajandou en ellouuuuuuuuu Chester 30/12/2004 05:28 # Encara anem així Identifiquis: "Izaguirre". Tot el meu recolzament LLuis! Xeiè 28/12/2004 11:42 # Dits de pas (Il ne me dit pas) Dit de passada, n'hi ha una manera per llegir els correus d'alguns sense que ens diguin la seva contrasenya. Se'm va acudir després d'investigar seriosament l'espiritisme. La veritat hi és en les obres dels pioners, l'Allan Kardec o en Leon Denís, millors que les coses barrejades d'ara; aquestes, no se les creu ningú. És simple. Anem, per exemple a hotmail (funciona amb els altres també), dins nostre les invisibilitats del recolliment, el determini i la espera. La mà dreta lleugerament sobre el ratolí, l'índex de la esquerra resseguint el teclat, com una mena de ballet, el dit ara fent un pas de dansa: d'esquerra a dreta, d'amunt en avall. Una ànima ens entra, ens fa servir de mitjà, pel que sigui, potser només vol buidar l'spam, no li farem preguntes, tan sols som un medi, deixem que ens faci servir per escriure la seva adreça, que amb el ratolí baixi al quadrat de la consigna i així, de nou fent servir el nostre ditet, pressioni les tecles de cada lletra fins realitzar aquesta. Acompanyem la substància mentre llegeix, si plora riu o s'enfada, sense més remei, ho expressem nosaltres. Us podeu estar força temps, no descarteu hores, però si com jo sou xafarders, val la pena estalviar paciència i uns pocs plors. NonNein 27/12/2004 18:06 # AMEN, variacions en clau anglesa El meu mot de pas es basa en una consigna que no tenia pas cap mot. Jean Bodin al seu "De la démonomanie des sorciers" (1590) afirmava que les bruixes per a poder participar en els sàbats es senyaven en ordre invers, començant pel petó al polze i acabant a la espatlla esquerra. És a dir, feien una contrasenya. Aquests coneixements els vaig aprendre quan visitava a la meva iaia de Londres. Segons em va explicar, les mentides d’en Bodin responien a voluntats de frenar els moviments de reforma religiosa. Un d'aquests, el neoplatonisme hermètic cabalístic cristià, tingué com a gran figura al britànic John Dee, ascendent nostre i del jugador de baseball italo-anglo-nord-americà Joe Dee Mago. Per tocar els nassos a en Bodin, als seus imitadors i a la colla de fanàtics que acusaren al meu avantpassat de bruixot i mag diabòlic, faig servir com a contrasenya la inversa del final del senyal de la creu: NEMA (NEMA obrir el correu, per exemple) Si algun sacerdot inquisidor cerqués sentits ocults disposo de resposta, Nema és la companya del capità Nemo. Com em sento protegit dels pirates – Sir Walter Raleigh era amic del meu parent - només tinc una paraula alternativa. La utilitzo de tant en tant, ja té els seus anys el benvolgut senyor Raleigh, no vull demanar-li tota la defensa. Obtinc l'altre password d'un patchwork fet per l'àvia. Al bell mig del pedaç central va cosir una paraula de quatre lletres; el seu significat me’l va confiar el mateix dia que em va regalar la funda: "és per apropar-te a la darrera esfera, al nivell de coneixement més profund, el de l’harmonia" Quan, sota l’edredó encoixinat, prenc consciència de que es tracta d’un teixim al centre del qual la iaia va sargir NAME i penso que “el Nom”, - ha-Shem en hebreu -, és una de les maneres per a no pronunciar el Tetragrama, i en tot el que aquest símbol, com a tal, expressa, m’acollono. M’intranquil·litza la capacitat que tenim de relacionar coses amb coherència. Em prenc una pastilla, no sé on aniré, potser quan dormim som al darrer nivell. Chester 24/12/2004 09:27 # PLOMA DIÜRNA A l'empresa, teòricament, ningú ha de conèixer la contrasenya de cap altre company. Conec del cert que hi ha treballadors que saben perfectament el password d'altres companys. No és el meu cas: el mantinc en secret. Això, a la pràctica era el que creia innocent de mi, ja que, el nostre Cap resulta que pot tenir accés a totes les nostres contrasenyes. Per tant, primer: per la falta de sentit d'anar canviar periòdicament aquesta paraula que semblava ens donava una certa privacitat i, segon: per la seva actitud sarcàstica, destructiva i despectiva envers tot el que sigui paraula escrita, finalment, ha propiciat que, atesa la seva capacitat d'enredar i sobretot distorsionar qualsevol fet que ens succeixi; per tot plegat, l'última vegada que he entrat la contrasenya, he escrit: ploma diürna (així: plomadiurna). Quan vulgui llegir-la podrà sentir-se satisfet per una contrasenya que em sembla prou inofensiva, però, si reordena les lletres, que ell tan odia (trauma?), li sortirà la paraula MANIPULADOR; que és, el que és, companys. mai Pol Duran 23/12/2004 18:29 # Sapedtom Sever la nom le: Capgirem les paraules, palindromagem les contrasenyes. miquel 23/12/2004 08:59 # El Seny i la Rauxa Contra senyes,RAUXES!!! Xeiè 22/12/2004 12:24 # Suggeriment Si no recordes el mot de pas, anota el primer que et passi pel cap. LLavors el sistema t'indicarà que el mot de pas no és correcte, normalment amb un missatge que porta un codi d'error. Es tracta de fer servir aquest codi d'error com a paraula de pas, així quan t'equivoquis, sempre te'l recordarà. miquel 22/12/2004 11:34 # Automàtics A la feina hem de canviar el mot de pas diàriament i vam haver de fer un programet que els generés automàticament, un per cada dia del mes: mots de sis paraules, alternant vocal i consonant: atolim, noluta, rejugo, fisemo, luvila, semodu, vicola ... miquel 21/12/2004 13:29 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |