|
|
|||
|
Un dels artificis més populars de l'enigmística italiana és l'anomenat monoverbo. Es tracta de dissociar una sola paraula en dues o tres que ja són al seu interior i després definir-la amb una certa vocació xocant. Per exemple, dins de qualsevol individu descobrim astorats el perquè del seu individualisme: "INDIVIDU: membre del col·lectiu autòcton que acaba de perdre la seva companya sentimental". D'altres exemples de monoverb podrien ser "ENVERGADURA: longitud total que separa les mans dels pescadors quan obren els braços excitats per la magnitud del peix que afirmen haver pescat". Us demanem, doncs, monoverbs, tenint en compte que tot sovint la gràcia rau en la definició que sigueu capaços d'empescar-vos. El millor missatge rebrà un exemplar de l'esplèndid llibre d'aforismes físico-filosòfics Si la resposta és la natura, quina era la pregunta? de Jorge Wagensberg, en traducció catalana de Màrius Serra, per gentilesa de l'editorial Tusquets i de la llibreria virtual llibres.com. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # Tramen obres Quan s'acosten les eleccions, els polítics avisen amb grans rètols que Tram en obres. Miquel Bohigas 30/09/2004 12:31 # Immobiliària Escultura germànica. martí 30/09/2004 09:26 # Pastisseria Un bonic pastís seria, si encara no se l'haguessin menjat. martí 30/09/2004 09:25 # Piano Senyora que no va a missa. martí 30/09/2004 09:24 # monoverbs o monomots? ASCENSOR: Màquina elevadora pròpia per a un censor de categoria. / BARBACANA: Mena de ràfec de la casa d'un actor vell amb pèl al mentó ben bé de 8 pams. / GALIMATIAS: Discurs que no s'entén si el fan plegats en Matias i un gavatx o un francès. / VALORACIÓ: Avaluació que serveix per resar. / FAUNA VERBÍVORA: Mena d'animals que s'alimenten de mots, si fa o no fa com fa una vera vibra -escurçó- (queda un pèl forçat, me'n faig càrrec, però no veig manera d'afinar-ho més...). ACiG 30/09/2004 04:36 # Truqui-pengi Conta la llegenda que un magnat del negoci de les sabates va adquirir una cadena d'un centenar de sabateries, i que des d'aquell moment ja mai més no va poder trucar pel mòbil. I no és estrany: s'havia quedat cent sabateries. sense bateries 30/09/2004 00:05 # Parsimònia Diuen que els grans Déus, que no estan del tot segurs de l'existència del món, caminen amb gran parsimònia. Ells expliquen que ho fan per precaució, perquè si realment hi hagués un món, no voldrien trepitjar-lo accidentalment, i que no és parsimònia, és per si món hi ha. parsimònia 30/09/2004 00:03 # Els càlculs pelícans Hi ha qui per calcular fa servir diversos pelicans sobre una fusta. Són les famoses taules de multi-pelicà. multiplicar 30/09/2004 00:00 # Que garrines "Que porques", va dir l'un, "caguen pertot arreu i a tothora". "Que porques no," va corregir-lo l'altre: "que garrines". cagarrines 29/09/2004 23:57 # Cadàvers poètics Sempre m'ha fet por la poesia, està plena de cadàvers. On són, pregunteu? A cada vers. Òscar Álvarez 29/09/2004 23:54 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |