|
|
|||
|
Un dels artificis més populars de l'enigmística italiana és l'anomenat monoverbo. Es tracta de dissociar una sola paraula en dues o tres que ja són al seu interior i després definir-la amb una certa vocació xocant. Per exemple, dins de qualsevol individu descobrim astorats el perquè del seu individualisme: "INDIVIDU: membre del col·lectiu autòcton que acaba de perdre la seva companya sentimental". D'altres exemples de monoverb podrien ser "ENVERGADURA: longitud total que separa les mans dels pescadors quan obren els braços excitats per la magnitud del peix que afirmen haver pescat". Us demanem, doncs, monoverbs, tenint en compte que tot sovint la gràcia rau en la definició que sigueu capaços d'empescar-vos. El millor missatge rebrà un exemplar de l'esplèndid llibre d'aforismes físico-filosòfics Si la resposta és la natura, quina era la pregunta? de Jorge Wagensberg, en traducció catalana de Màrius Serra, per gentilesa de l'editorial Tusquets i de la llibreria virtual llibres.com. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # DECADENTS Se'n diu d'aquella dentadura on hi ha deu peces dentàries en mal estat. aura 24/09/2004 07:51 # CLARINET Instrument de vent diàfan i polit. aura 24/09/2004 07:48 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |