| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
Aquest fòrum és un clam per la preservació d'una espècie mai no prou protegida: els pronoms febles. Un amic que té el seu cunyat ingressat a l'hospital va a visitar-lo i, en trobar el llit buit, demana per ell a les infermeres. La resposta el deixa molt intrigat: "S'ha anat", li diu la infermera. "Com?" "Que s'ha anat, dic!". Ell tal vegada influït per l'entorn sanitari. entén alguna cosa semblant a "Sanat", Al final, quan capta la situació, rebla "Ah, vol dir que se n'ha anat" "Nanat, ¿què vol dir nanat?, ja li he dit que s'ha anat", insisteix la infermera. Us demanem que publiqueu casos flagrants de pronomicidi, tant oral com escrit, entenent per pronomicidi qualsevol desaparició sobtada dels pronoms febles. "Tens tabac?/sí, tinc", "Vols vi?/sí, vull" i coses així. El missatge més destacat rebrà a casa un exemplar del llibre Enginy 2, per gentilesa de l'editorial Empúries i de la llibreria virtual llibres.com. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # l'inefable "lis" Crec que un cas paradigmàtic de pronomicidi és l'invent del nefast terme "lis", com a pronom feble únic que els pot substituir gairebé tots, i totes les seves possibles combinacions. Si seguim per aquest camí estic convençut que temps a venir es mereixerà tot un tractat de filologia o de lingüística... / Us en poso un exemple: "Demanarem al Fòrum Denclòs que deixin entrar entrepans a la canalla (als nens) per estalviar-los més despeses allà mateix" (frase principal) / "Els demanarem que els en deixin entrar per estalviar-los-n'hi" (frase substituïda per pronoms febles) / "Lis demanarem que lis deixin entrar per estalviar-lis" (frase al"lis"ada) / Ho veieu, que fàcil i simple -ximple-? ACiG 20/05/2004 03:51 # Terra Mítica Ara que es parla de Terra Mítica m’he recordat d’un pronomicidi que va venir d’allà. Quan les coses ja conençaven a anar mal dades, un dels seus directius va fer unes declaracions per televisió: “Hem arribat a un punt que ho hem d’admetre, s’hem equivocat”. M. 19/05/2004 17:50 # Parlem? Crec que el millor, per curt i exemplar és el famós espot publicitari de La Caixa. Parlem? La resposta és clara: De què? Isabel 19/05/2004 16:03 # Pizza Móvil Van estar gairebé un any repartint aquests paperets per les bústies. Ben gros: "DEMANA 2, PAGA 1 i te les portem a casa". Encara en tinc la prova. Xavier 18/05/2004 23:27 # Una altra font inesgotable Escoltant el "Versió original" de Catalunya Ràdio, el seu locutor Toni Clapés cada vegada parla pitjor i és una font inesgotable de "pronomicidis". Es menja els pronoms sempre que pot i (ja sé que no és el tema de la setmana) també l'odiós "tenir que"! Per no parlar de l'altre, l'Spin aquell... xxx 18/05/2004 19:11 # Premi directe Jo li donaria el premi directament a la meva sogra, de debó que "hi ha per flipar"... pobregendre 18/05/2004 17:19 # sense ànim d'ofendre... Més que un pronomicidi, és una generació espontània. Avui he llegit a "La punxa de'n Jap", com un dels personatges diu: "Quan s'aixequen els HI donen un sidral". gina 18/05/2004 16:32 # no s'acostumi Escoltant una radio en català vaig sentir un anunci, em sembla que era de cotxes, que explicava la facilitat i el baix preu per adquirir aquell cotxe, i al final deia: Però no s'acostumi! Crec que és un error que no s'hauria de cometre a la radiò, però en fi, que no s'hi acostumin! Eduard 18/05/2004 09:52 # canari? -Senyoreta, em deixes anar al lavabo? És que tinc que anar-hi! -Tens un canari? Caram! -M'he pixat. Eduard 18/05/2004 09:47 # Un actor dels que no queda Fa poc a Catalunya Ràdio parlaven de cinema, d'un actor de fama, fins i tot merescuda, semblava. L'expert i col·laborador del programa, després de lloar-lo, ens explicava que l'actor "és un dels que ja no queden”. Al sentir això em vaig preguntar perquè ens explicava aquest aspecte més aviat personal de l’actor. Si vol quedar o no quedar, per ell farà. Però ja que anaven dient les qualitats de l’actor, vaig pensar que sí, que està bé, això de que ja no quedi. Perquè ara hi ha el costum de quedar per a qualsevol cosa, de seguida surt una reunió o una celebració. Tothom vol quedar per tot. "Escolta, perquè no quedem un dia i fem un sopar?", de seguida et plantifiquen. O bé, "Hauríem de quedar" et pot proposar algú que preferiries oblidar. En canvi, amb qui voldries quedar, i quedar bé, res de res. Bé, doncs es veu que aquest actor ha tallat pel broc gros tots aquests inconvenients i ja no queda amb ningú. Però, podria ser que hi hagués gent que no ho veiés bé i, al ser famós, acabi amb fama d'antipàtic. Però no. No es tracta d’això, mirant-ho bé. La qüestió era una altra, perquè la intenció de l'expert era elogiar l'actor. Jo crec que volia, segurament, expressar que és tan bo que "és un dels que ja no en queden". Així, amb el pronom “en” abans del verb “queden”. El que realment ens volia dir és que es tracta d’un actor tan bo que en queden pocs, de tan bons com aquest. Com canvia la cosa només per un pronom, oi? És que, posats com deien a que “no en queden”, doncs això, que potser de pronoms ja no n'hi quedaven. Joan Montes 18/05/2004 01:30 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |