|
|
|||
|
Acaba de sortir al mercat un LCD (llibre compacte disc) hilarant que recull una antologia de disbarats enregistrats pels components de l'equip APM (alguna pregunta més) de Catalunya Ràdio. Aquest format d'humor radiofònic, ideat fa deu anys per Antoni Bassas, amb Xavier Bosch i Manel Fuentes, va ser pioner en l'aprofitament dels talls de veu que permetia la incipient era digital, i una dècada més tard continua fent riure mig país cada matí amb l'enginy de Carles Capdevila i el seu equip APM. Els 80 minuts del CD i les 242 pàgines del L contenen tantes piquiponades contemporànies que es fa difícil superar-les. Personatges com el pecident Núñez, Aznar, Gaspart, Xarli Rexach o els amics de la competència (Cope i cia) conviuen amb els nyaps que els professionals de la casa entomen amb elegància, com el mestre Puyal o l'Antoni Bassas Show. Us demanem que relateu el disbarat (radiat o viscut) que més us hagi impactat mai, dels "hilitos de plastilina" de Rayoy al "nunca fue el castellano lengua de imposición" del rei, passant pels "sangus" i els "llambordins" de Josep Lluís Núñez o la celebració que l'alcalde Clos va fer del Dia sense Cotxes anant amb cotxe. El missatge més destacat rebrà a casa un exemplar del LCD d'APM, valorat en XVI euros, per gentilesa de l'editorial La Campana i de la llibreria virtual llibres.com. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # RN2 Una tarda dels anys 70, una locutora de Radio Nacional de España d'aquelles que tenen tanta esma, va anunciar sense immutar-se: "a continuación les ofrecemos la sinfonía número 3 de Beethoven en versión de la Orquestra Filarmónica de Chicago dirigida por el autor". Hagués estat una versió històrica, certament... martí 16/04/2004 11:58 # La güerta Vicente No se si serà veritat o llegenda urbana, però a mi em va fer riure molt un cas que expliquen de quan l'Expo de Sevilla. Es veu que una dona sevillana de certa edat es va presentar al punt d'informació preguntant per "la güerta Vicente" que havia visitat una amiga seva feia poc al recinte de l'Expo i que era molt maca. La noia d'informació es va quedar a quadres escocesos, és clar, no li sonava de res! I preguntant a l'encarregat i a tothom d'allà, i fent-li mes preguntes a la dona, al final van descobrir que el que volia visitar era el World Trade Center!!! Drakkar 16/04/2004 11:47 # m2 En un poblet de l'Aragó, vaig conéixer un senyor que m'explicava que s'havia comprat un "aparcamiento" a Salou, i a on anaven ell i la seva família a passar el dia. Hi cabien? com era d'esperar, es referia a l'"apartamento", potser de mides molt reduïdes. Anna L. Alcoverro 16/04/2004 09:08 # El bisbe de l'autoconstrucció A Terrassa existeix el carrer del Bisbe Irurita, que va ser-ho de la seu de Barcelona i va ser assassinat a Montcada i Reixac en 1936. Qui sotscriu va tenir la sort de que un amable interlocutor li expliqués la situació de l'antic camp de futbol del Terrassa F.C. No vaig dubtar gens a situar-lo quan em va dir que era al carrer de l'"Obispo Uralita". No vaig caure a terra cargolat per la meva increïble sang freda. Això dels disbatats i les confusions, millor rebre-les en petites "diòcesis". Altrament, ens pot sortir sang a la panxa de tant riure! Martí Lloveras i Serracanta 16/04/2004 08:21 # Multiplicació miraculosa En una missa dominical a Santi Vicenç de Paul (BCN) un capellà es va referir a un miracle de Nostre Senyor del qual no hi ha constància al Nou Testament, doncs va parlar del 'Milagro de la multiplicación de las paces i los penes'!!! Les noies joves i els pacifistes es van convertir al cristianisme, però potser van perdre la clientela de sempre. nyajo 16/04/2004 08:11 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |