| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
Aquest fòrum neix el dia que arriba a les llibreries la novel·la de sense ficció "De com s'escriu una novel·la", de Màrius Serra, que conté un sobre sorpresa a la solapa. Al sobre sorpresa hi poden haver tres coses: una invitació a sopar amb l'autor (bon profit), una fotocòpia d'alguna de les 145 propostes de final per a la novel·la inacabada que els lectors van enviar durant el mes de maig de 2003 o un full original de puny i lletra. Màrius Serra n'ha lliurat 942 a l'editor, numerats, que contenen notes, idees, fragments de novel·la, esquemes, jocs de paraules, contes inèdits, cròniques. . . Aquest Fòrum Trencaclosques 2004 només vol ser un espai on tots els lectors de la novel·la puguin explicar què han trobat al seu sobre sorpresa, alhora que ho posen en comú amb d'altres. Potser la descripció d'algunes de les peces pugui permetre reconstruir petites parts d'un gran trencaclosques de 942 + 145 peces. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # L'últim sopar El proppassat 15 de juliol va acabar el termini fixat per poder sopar amb l’autor i per tant les butlletes emeses i no reclamades ja han caducat. Aquest mes de juliol se celebrarà l’últim sopar (glups) del Màrius amb un lector, en aquest cas, lectora. Serà el tercer. El primer sopar es va celebrar el dia 16 d’abril just desprès de la presentació de la novel·la a la Casa del Llibre de Barcelona per part de Javier Cercas. Es va escollir el Restaurant Tenorio, davant per davant de la llibreria, i els dos lectors afortunats van ser el corrector Josep Agustí Lloret, de 29 anys i resident a Girona, i l’advocada Eva Arnal Arasa, de 26 anys i resident a Barcelona. El segon sopar es va celebrar a la Bodega Manolo de Gràcia, el dia 28 de maig. Els dos lectors afortunats van ser: l’economista David Benedicto, de 30 anys i resident a Terrassa i l’estudiant de Medicina Omar Aponte, de 21 anys i resident a Sant Cugat del Vallès. Finalment la cinquena (i última) afortunada ha estat l’estudiant mallorquina M. Neus Riera Frau, de 26 anys i resident a Barcelona. Aquest últim sopar se celebrarà el proper dijous dia 22 de juliol a les 21 hores . Els comensals seran la lectora, l’autor i l’editora d’Empúries, Eugènia Broggi. Neus Chordà d'Editorial Empúries 19/07/2004 22:01 # Monocle fals La proposta de final que m'arriba detalla la voluntat de Katayama de recompondre el Monocle, però no assoleix la fita perquè s'adona que el monocle no és el que ell va fer. El material és diferent i és una falsificació. Una conversa amb el director de l'hospital sembla encarrilar la novel·la cap a un final feliç. "De com s'escriu..." és sorprenent. Cobren molta més importància les circumstàncies que envolten l'odissea per endegar el projecte i finalitzar-lo, que els arguments monocleics. Donada la situació en què es va escriure el "De com...", sembla que l'autor tingui necessitat de buidar el pap i explicar com n'ha estat de difícil, tot plegat. A més, però, aconsegueixes (Màrius) un Comas de 50 punts, en fer amb una sola fitxa dues novel·les. Felicitats i gràcies per fer-nos gaudir del món de la lectura (cura-te'l). Albert (s'hi fon) 08/07/2004 12:08 # 00011? Hola. A mi m'ha tocat un manuscrit amb un poema en anglès, no sé si copiat o de collita pròpia serrana. El que passa és que el número no està clar perquè devies posar el tampó massa a la dreta i hi falta l'última xifra (ja que entenc que n'hi ha d'haver sis). Només s'hi veuen tres zeros i dos uns. Ja és mala sort, tenir una peça defectuosa del trencaclosques! Anna Garcia 29/06/2004 11:11 # De com s'elogia una novel·la, un autor, i un amic Hola! Torno a ser jo... Vaig comprar el llibre el mateix dia que va sortir (de fet, el dia abans, per Internet, a les 23 "i pico"). Però no el vaig poder començar fins la setmana passada. Aquest matí, al tren, l'he acabat. M'esperava, em temia, i no sé si volia, un text més tècnic sobre el fet de l'escriptura. Però el que hi he trobat m'ha agradat infinitament més. És genial!!! Jo, suposo que com tants d'altres, també porto un narrador ofegat a dintre. I llibres com aquest el desperten, l'animen i li fan creure que algun dia podrà sortir... Ja ho diu la contraportada, però jo ho vull destacar: "personal, (...) commovedor i d'una franquesa" impressionant. He llegit moltes coses teves, Màrius, però cap com aquesta! M'hi he sentit identificat, potser perquè el protagonista (tu!) aconsegueix plasmar 'la vida normal' en una gran narrativa amb un estil envejable; que és el que jo voldria fer i no sé fer... Gràcies per les hores que he passat enganxat al 'De com'!!!! F. Xavier Gil 14/06/2004 06:55 # Sobre el manuscrit 808 Hola, blocdenotes. Ja és ben curiós que t'hagi tocat una nota dels meus blocs, en el teu sobre sorpresa. El manuscrit que descrius, segons les meves notes de les notes, pertany als esborranys de la novel.la "L'home del sac", amb en Tomàs i el senyor Cerc, una adaptació d'un personatge de Pessoa anomenat Alexander Search que es dedicava sempre a "cercar". Algunes d'aquelles notes, i segurament la teva, les vaig prendre a Londres a finals dels anys vuitanta. La novel.la va sortir el 1990. Hi jugaven un paper destacat algunes antiguitats gregues espoliades pels britànics. D'aquí les visites al British. Em sabrà (i em sap) greu desprendre'm d'aquests manuscrits, però em sembla que a la introducció del llibre exposo amb tota claredat els motius que m'hi han empès. L'important és el text final. Pel que fa als punts suspensius, tens tota la raó. L'única defensa que se m'acut és doble: les notes sempre són plenes d'idees incompletes i a finals dels vuitanta potser encara em semblava que eren un signe suggeridor. En canvi ara penso que els punts suspensiu són una declaració d'impotència. Espero que el teu bloc de notes prosperi. Màrius Serra 05/06/2004 19:26 # Fragment 000808 El fragment 808 (un nombre capicua m'havia de tocar a mi! :P) està completament ple de nombres. A dalt a l'esquerra, i dins d'un petit requadre, hi ha el número MilTres (1003), el d'informació telefònica. Just al costat, i dins d'un altre requadre, es pot llegir Dilluns 17. Més a l'esquerra, encara hi apareix una anotació: p. 370-379. I a l'esquerra, i amb retolador negre, hi ha un altre número, en aquest cas el 107, en retolador gruixut negre. Doncs això, que no dé de quin llibre deu ser, però es tracta d'un full arrencat d'un Bloc de Notes i que parla sobre en Tomàs, un noi que deu estar a Anglaterra, perquè visita el British Museum, i que es troba amb un turc, que és molt fidel al senyor Cercè, però que ara ja és mort, més endavant apareixen enganxades sobre el full descripcions de les sales setena i vuitena del British Museum, i les obres que s'hi poden trobar, i fragments en anglès sobre mesures, quelcom sobre mitologia grega (SALA VUITENA: PARTHENON), més nombres, en Tomàs llegint un article a un hotel marcat en retolador vermell, una anotació de "reescrit i escurçat", fletxes, i més nombres. Doncs això, que aquest fragment on en Tomàs fa de detectiu no sé de quin llibre és. Per cert, Màrius, carinyu, que a "De com s'escriu una novel·la" hi ha un moment que dius que odies els punts suspensius. Jo també, però en el teu manuscrit n'hi ha! :P Hi posa "en Tom fa de detectiu..." i al costat el tampó segellador amb el nombre 000808. Una última cosa: Vols dir que no et sabrà greu, més endavant, haver-te desfet dels teus manuscrits i Blocs de Notes? A mi em sabria molt de greu desfer-me del meu Bloc de Notes. Bloc de Notes 05/06/2004 13:51 # Sobre el manuscrit 369 Hola Pere. M'ha agradat molt la teva evocació alimentària. Jo també tirava més cap al Tigretón. El Bucanero el tolerava, però el Bony no, potser perquè ho llegia en català i ho trobava massa bonyegut. Pel que fa al manuscrit que t'ha tocat, segons les meves notes sobre les notes, pertany a l'escriptura de la novel.la "L'home del sac", de finals dels vuitanta. Justament del 344-369; el següent full manuscrit numerat, el 370, ja era de "Tres és massa". Màrius Serra 04/06/2004 13:55 # 000369 Ja de nen era dels que primer obren el sobre dels cromos i després es menjaven el Tigretón (o Bucanero?). Aquest atàvic costum, potser instint, va ressorgir l’horabaixa de dia 31 de maig, quan vaig adquirir “De com s’escriu una novel·la” a la “XXII Fira del Llibre de Palma”: no havia caminat dues passes i, allà mateix, al ben mig del Passeig del Born, vaig estripar l’embolcall de cel·lofana i vaig obrir el sobre, la qual cosa només va servir per augmentar encara més la meva curiositat una vegada llegides unes entusiastes notes, escrites amb una cal·ligrafia prou bona. Unes amigues rebostejant el primer dia de rebaixes de “El Zoco Inglés”? Per favor, dígue’m si es tractaven d’unes notes per a un curtmetratge, obra de teatre, novel·la o què sé jo! Si no em veuré obligat a tornar a la tenda i comprar tots els “Tigretons” (o “Bucanero”?), per tal de trobar un altre cromo que em deixi més satisfet. Gràcies per regalar-me il·lusió! Pere Martorell 03/06/2004 10:25 # Simurg nº 72 21 de maig. Just quan en Màrius es posava a escriure aquelles ratlles al diari d'una interacció, arribava aquesta proposta de la Rosaura A. que ara tinc a les mans. (Ja és ben bé una triangulació de boles de billar això que fem ara extra-novel·la jaacabada!) En ella el Marcel és una jove promesa que ja ha après que la vida i l'art comparteixen un mateix cicle, el de trencar-se i reconstruir-se, el dolor i la felicitat. Isolda 30/05/2004 19:12 # Doncs soparem aviat Tot just m'acaben d'informar de l'editorial del quart e-mail que arriba amb la invitació de sopar i topo amb el teu missatge aquí al fòrum. Soparem aviat, doncs, en companyia de l'editora i del tercer lector (l'Omar Aponte Chacra, de La Floresta, estudiant de 21 anys). El primer sopar ja el vam celebrar el 16 d'abril, just després de la presentació de la novel.la, en un restaurant del passeig de Gràcia. Els dos primers lectors afortunats van ser el Josep Agustí (corrector de Girona, de 29 anys) i l'Eva Arnal (advocada de Barcelona, de 26 anys). Fins aviat, doncs, David Buckett. Per cert, que alguns dels lectors veig que han trobat al seu sobre sorpresa l'e-mail d'un final per a "Monocle" signat per un altre David Benedicto Bonilla, també de Terrassa! Segur que el deus conèixer bé! ;-) Màrius Serra 19/05/2004 09:28 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |