| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
El fòrum d'aquesta setmana ve tenyit de dol. La mort sovint ens deixa sense paraules. Només les fórmules de condol brollen dels nostres llavis. Només alguns poemes elegíacs són capaços d'expressar aquesta absència de mots que implica la mort. En un moment tan propici per llegir Espriu us demanem el millor poema elegíac que conegueu, la fórmula de condol que considereu més ajustada. Us demanem, doncs, poemes de dol en memòria de les víctimes de Madrid. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # Consternació (Mario Benedetti) Así estamos / consternados / rabiosos / claro que con el tiempo la plomiza / consternación / se nos irá pasando / la rábia quedará / se hará más limpia / estás muerto / estás vivo / estás cayendo / estás nube / estás lluvia / estás estrella / donde estés / si es que estás / si estás llegando / aprovecha por fin / a respirar tranquilo / a llenarte del cielo los / pulmones. artemisia 12/03/2004 12:44 # Sereu orfes de cap conquesta Llàgrimes amb flaire de roses negres/ Lliuren al vent tota la seva vàlua,/ Inunden de silenci tots els nostres ulls,/ Bateguen, ara, com si fossin boira/ En uns cors que han apaivagat glopades,/ Rebutjat obsessions i acollit paraules./ Tanmateix davallen arrelant a la pell/ Asprius com balmes desertes/ Tot cercant l’obaga de les roses negres./ Són fondàries que s’extingeixen/ Òrfenes de cap conquesta/ Les que sembren avui el seu propi crepuscle/ I ignoren aquest perleig/ Dens, però que mai defalleig/ Aplegant en els seus sorrals vulnerables,/ Rius de vida i esperança/ Inajornables per cloure la incomprensió:/ Tenalla injusta, dintre els pètals negres,/ Abismals desficis de feblesa…/ Tothom, avui, desfulla roses negres./ Martí Humà i Lliure 12/03/2004 12:11 # Un text de Pablo Neruda Vamos, poema de amor, levántate de entre los vidrios rotos que ha llegado la hora de cantar. Ayúdame, poema de amor a restablecer la integridad, a cantar sobre el dolor. Es verdad que el mundo no se limpia de guerra, no se lava de sangre, no se corrige de odio. Es verdad. Pero es igualmente verdad que nos acercamos a una evidencia: los violentos se reflejan en el espejo del mundo y su rostro no es hermosos ni para ellos mismos. Y sigo creyendo en la posibilidad del amor, tengo la certidumbre del entendimiento entre los seres humanos, logrado sobre los dolores, sobre la sangre y sobre los cristales quebrados Sylvia 12/03/2004 11:14 # sense paraules NO A LA GUERRA. NO ALS FEIXISMES, SIGUIN D'ON SIGUIN I DEL SIGNE QUE SIGUIN Neus 12/03/2004 11:08 # ELEGIA Jo no vaig poder elegir, Tu no vas poder elegir, Ell no va poder elegir, Ella no va poder elegir, Nosaltres no vàrem poder elegir, Vosaltres no vàreu poder elegir, Ells, ...NO... Pau per la Llibertat, Llibertat per la Pau!!! Xeiè 12/03/2004 09:43 # Cercar les paraules és cert que es diu que en aquests moments sobren les paraules, pero no és menys cert que, ben dites, les paraules sempre poden ser reveladores. Hem de continuar cercant-les, davant qui ens les fa amagar amb odi. Guillem Miralles 12/03/2004 09:19 # Fora bo... Fora bo estalviar-nos paraules, fora bo no haver de cridar, fora bo poder tornar enrera i evitar tant de sofriment, però per desgràcia l'únic que podem fer és estar al costat de Madrid i les seves víctimes, d'Espanya i el món: rebeu el nostre condol i recolzament. Emilio Martínez 12/03/2004 08:41 # El meu granet de sorra des d'ABABOLS Aquesta nit, després de veure tots els programes especials sobre l'atemptat, m'he quedar fins ben tard (fins avui, de fet) per tal d'actualitzar la pàgina WEB del Club de Scrabble que coordino [ABABOLS, a http://perso.wanadoo.es/fxaviergil/ababols/ababols.htm]. Mentre ho feia, m'ha arribat el missatge del fòrum elegíac d'aques CapD7mana. I no vaig poder menys que pensar en "Campnades a morts" d'en Lluís Llach: "Assassins de raons i de vides, que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies, i que en la mort us persegueixin les nostres memòries". Més que mai, el dolor, la ràbia i la impotència impregnen aquestes paraules. F. Xavier Gil (ABABOLS) 12/03/2004 06:53 # ocell de la por Ocell de nit, ocell de la foscor, ocell del no-res, ocell de la por. El teu vol ha començat, novament massa aviat. Lluís Cintes 12/03/2004 06:25 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |