| Què és VilaWeb? - Publicitat - Correu - Versió text - Mapa web - English |
| Notícies | Xats - Fòrums - Enquestes | Top7 - Tots els fòrums | diumenge, 14 de desembre de 2025

  Marxians

El fòrum d'aquesta setmana és una mica marcià. Aprofitant que els terraqüis hem començat a veure imatges en color del planeta Mart, us volem demanar referents astronòmics -de planetes o estrelles- que toquin de peus a Terra. Per exemple, l'històric equip de futbol barceloní Júpiter, gran rival de l'Europa fa més de mig segle. O la Venus de Milo, que encara és més antiga. O el Pluto de Disney (¿o era Plutó?). S'hi valen noms de planetes, estrelles, galàxies, asteroides o, si us poseu estupendos, de meteorits. La inspiració d'aquest fòrum tan marcià, que aquesta setmana serà simultani en les tres llengües oficials de Verbàlia, prové d'una aportació boníssima del verbívor valencià Pasqual: "A Nules hi ha una fàbrica de paviments i ceràmiques anomenada Venus i hi treballava de director de producció un senyor anomenat Marciano. Resulta que per fabricar les peces del paviment es fa servir terra atomitzada que es premsa a les mateixes fàbriques. Doncs bé, un bon dia a la fàbrica Venus hi va haver un problema tècnic i un proveïdor de terra atomitzada va rebre la següent trucada: -Bon dia. Sóc Marciano de Venus. Truco per veure si solucionem el problema que tenim amb la terra". Esperem que ens envieu els vostres missatges astronòmics des de qualsevol lloc de l'univers. El missatge més destacat rebrà a casa un exemplar del recull de contes Canvi d'agulles, de Lluís Muntada, per gentilesa Proa Edicions i de la llibreria virtual llibres.com.
----------
+ Veure tots els fòrums

+ Comparteix al Facebook o Twitter




Aportacions al fòrum:

# La pandèmia de sífilis
A principis del segle XVI i per raons no gaire conegudes es dispararen a Europa els casos de sífilis, que trigarien segles en tornar a baixar. Tothom en deia "morbo gallico", llevat dels francesos, que en deien "morbo itallico". Era el paradigma de malaltia venèria (de Venus, deessa de l'amor), força greu, i que requeria un tractament ben fort: els vapors de mercuri (Hg, l'únic metall líquid a temperatura ambient). És per això que l'slogan preventiu feia: "una nit amb Venus, i tota la vida amb Mercuri".
Dídac
16/02/2004 18:31



# Gurb
la VIA LACTIA passa actualment per Gurb ? o és un tema dels amics de la Llet nostra?

julieta sunyol
16/02/2004 17:57



# URAlita
FORUM

Així,d`entrada, se m`acut el cantant Fredy MERCURI, que feia pujar la temperatura del personal,i no sé si la mesurava...  i les teulades d`URAlita , que protegien de les inclemències celestials.
julieta sunyol.la garriga
Julieta Sunyol
16/02/2004 17:56



# Tres marcians
Centrem-nos en el planeta Mart. Tot sembla indicar que li posaren nom de déu de la guerra. Per tant, personalment trobo encertat que
els dos satèl·lits d'aquest planeta (ara ja no tan roig) se'ls anomenés Deimos (Temor) i Fobos (Terror), dos fills del déu de la por.
Avui si hem de parlar de guerra, potser no recordarem Mart ni si aquesta va començar un dimarts per exemple.
Tant se val, una guerra és una guerra per més giravolts que ens vulguin fer donar. Però jo em pregunto: a les Açores (unes illes precioses que tenen com a lema, al seu escut, "abans morir lliures que sotmesos en pau") i que va ser l'escenari de la reunió de Deimos i Fobos amb el seu pare, va tenir alguna influència?
Aster verbívora
16/02/2004 16:34



# Sorrut de mena.
Saturn és el segon planeta més gran del Sistema Solar i l'únic que té anells visibles des de la Terra. Ja és major d'edat en qüestió de llunes: té 18 satèl·lits. El més estrany de tots es veu que és JAPET.
Els entesos diuen que té, per dir-ho senzillament, com dues cares: una de clara i una de fosca.
Ara entenc perquè el meu amic JAPET té un caràcter tan SATURN. Cosa dels astres, ja s'ho venien a venir.
Hubble
16/02/2004 15:38



# A la recerca de Fonts de Raigs X a l'univers
El primer satèl·lit de Raigs X, artificial, vull dir construït per humans, fou llançat el 1969. Fàcil de recordar. Sí, malpensats.
El seu nom era UHURU, llibertat en llengua swahili, fet que posa de manifest que no tot és mitologia grega i romana i sobretot, que totes les llengües han de tenir el lloc que es mereixen. Tant a la Terra com en el Cel.
Galileu
16/02/2004 15:27



# L'Observatori Fabra i el planeta Barcelona
Convé que tinguem present que les catalanes i catalans hem contribuït en aquest bateig de la volta celest. El primer director de l'Observatori Fabra, el Sr. Josep Comas i Solà va descobrir, entre 1915 i 1930, onze petits planetes; entre els quals: Barcelona, Cothlàndia, Hispània, Alfonsina.
Sempre t'agrada saber que mires el cel de nit i hi ha un planeta amb el nom de Barcelona.
També, el Sr. Comas donà nom a 2 Cometes (que bé li escau aquesta troballa. Oi? Cometes per en Comas.). Els cometes del Sr. Comas són: Schain-Comas-i-Solà i el cometa periòdic Comas-i-Solà.
Cal·listo
16/02/2004 15:19



# Allunyar el "drac"...
Segons antigues creences xineses, els ECLIPSIS portaven mala sort. Quan es produien, la població esporuguida pensava que un drac es menjava el Sol. Davant un eclipsi, sortien al carrer fent soroll amb plats i cassoles, en un esperançat intent d'espantar i allunyar l'animal. Us sona aquest retruc de cassoles unint desitjos d'espantar el drac de la guerra?
Mai Te
16/02/2004 14:28



# Qüestió de llet
(Correcció. Gràcies julieta ;-) /
Sembla que l'equip madrileny és anomenat "galàctic" pel fet de gaudir de grans "estrelles". El que em fa gràcia és que la paraula grega "galàxia" significa "llet". Els grecs veien la Via Làctia (una gran franja blanca amb infinitat d'estrelles) com un glop de llet vessada al cel per la deessa Hera que es negava a que Hermes mamés del seu pit. Ara acabo d'entendre l'sponsoring per part de Parmalat...
artemisia
16/02/2004 13:10



# teulada
penso en les teulades d`URAlita, per protegir-nos de les inclemències celestials.
julieta sunyol
16/02/2004 11:07

« Anterior | Següents »
Una producció de Partal, Maresma & Associats. 1995 (La Infopista) - 2000.
Secció mantinguda per Màrius Serra
Posa VilaWeb a la teva pàgina.