|
|
|||
|
Aquesta setmana el fòrum és polític. El plantegem l'últim dia de la campanya electoral catalana i el premiarem quan ja farà cinc dies que sabrem els resultats, la qual cosa no implica pas que ja tinguem president. És un fòrum-sopa de lletres, inspirat en la troballa del ODEP madrileny (Otra Democracia Es Posible, bifront de PEDO) i tants altres episodis gloriosos protagonitzats per les sigles. ¿Recordeu el PORE? Era el Partido Obrero Revolucionario Español. Quan va intentar presentar-se per Catalunya va descobrir que la seva versió catalana tindria el nom del PORC. Us demanem històries xocants a partir de sigles de partits polítics, per més extraparlamentaris o locals que hagin estat. S'apreciarà que formin part de les vostres militàncies ancestrals, presents o futures. Aquesta setmana, el missatge més destacat rebrà a casa un exemplar del llibre recomanat "Vota'm inútil" de Toni Soler, per gentilesa d'editorial Columna i de la llibreria virtual llibres.com. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # PIT, PIT, PIT, ben trempat i ben parit! Tot i ser simpatitzant d'algun altre, l'únic partit en què he "militat", als anys 80, era el Partit Independentista de Torredembarra, que tenia, i no per casualitat, les sigles PIT, i el crit de "guerra" era "pit, pit, pit, ben trempat i ben parit", mentre et tocaves, com si fos allò del puny enlaire, un dels dos pits (l`esquerre, em sembla). Els colors de la bandera eren "butano", transparent i gris. De fet, en vaig ser l'últim afiliat, i d'entrada ja em van nomenar ministre de Xanxullos Vàrios. Com a acte constituent de La Torre INDEPENDENT van "conquerir" un poble desahabitat, Rubials. Carles Marquès 14/11/2003 13:06 # PIT, PIT, PIT, ben trempat i ben parit! Tot i ser simpatitzant d'algun altre, l'únic partit en què he "militat", als anys 80, era el Partit Independentista de Torredembarra, que tenia, i no per casualitat, les sigles PIT, i el crit de "guerra" era "pit, pit, pit, ben trempat i ben parit", mentre et tocaves, com si fos allò del puny enlaire, un dels dos pits (l`esquerre, em sembla). Els colors de la bandera eren "butano", transparent i gris. De fet, en vaig ser l'últim afiliat, i d'entrada ja em van nomenar ministre de Xanxullos Vàrios. Com a acte constituent de La Torre van "conquerir" un poble desahabitat, Rubials. Carles Marquès 14/11/2003 13:06 # O d’Obrer Em demano per què el PSOE va perdre la O d’Obrer al passar a Catalunya, encara que segons Maragall dixit, se li va afegir. Suposo que hagués generat problemes d’identitat: PSOC o no PSOC. Tal vegada el PSUC ja era el Partit Socialista Ubrer de Catalunya. Xeiè 14/11/2003 12:32 # Fa anys! Al principi de la "democràcia" i la "transició", el meu curs, COU A, va decidir erigir-se en la República lliure i sobirana de COU A. Per tal de no allunyar-nos de l'alt nivell de llibertat del qual disfrutàvem i disfrutem ven dedidir admetre sols dos partits: El POC i el PSIC. Penseu que encara no s'havia descobert el concepte "políticament correcte". Un era el Partit de l'Orgasme Continuat i l'altre el Partit Socialista d'Invertits de Catalunya. Isabel 14/11/2003 11:38 # una bajanada El meu cunyat es passa el dia donant-me la tabarra perquè voti CIU.... i sempre li responc allò tan suat de: CIU...tadans pel canvi? Doncs ni l'un ni l'altre, apa! martí 14/11/2003 09:09 # Aquests partits marxistes El PORE ja fa anys que es va adonar que no podia fer el PORC i va triar el nom, més anacional i tanmateix més terrorífic, de POR. El POSI (secció del Secretariat Internacional de la Quarta Internacional) va a les eleccions de diumenge sense cap consigna tronada ("POSI el seu vot per la República Mundial dels Consells Obrers", per exemple). El PCPC podria abreujar les sigles per PC^2, però ha optat per no fer-ho, ja que la gent podria confondre'l amb un nou competidor de BEEP. El PTE ja no és entre nosaltres, però mai no va poder desempellegar-se del malnom entremaliat de "PET". El POUM, també desaparegut, sempre tingué un ressò de lluita, de canons ("poum!" contra el feixisme), però als anys 70 els "pumistes" d'Adroher eren inevitablement confosos sovint amb les fans del "Puma". Per últim hi ha el PPC, nom que suggereix la Pesta Porcina Clàssica, i que si l'esmento en aquesta trajectòria és per Piqué, de qui diuen les males llengües (dialèctiques, és clar), que encara no s'ha donat de baixa del PSUC. I és que hi ha gent que li treu el PSUQUET a tot, i si no, demaneu-ho, al Portabella! Dídac 14/11/2003 08:34 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |