| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
Aquesta setmana us demanarem un exercici de gènere. De gènere gamberro, és clar, a veure si els verbívors ens espantarem ara davant l'allau de Halloweens que mai no ens trauran les castanyes del foc. Per entendre, què us demanem, recuperem primer uns versos de Sagarra de la transcripció feta per Lluís Permanyer a La Campana dels seus mítics "Poemes satírics". I concretament de la "Balada a fra Rupert". Uns versos collonuts que, entre molts d'altres, fan: Se'm poden contrapuntar/ amb tots els sants de l'Altar. No se'm poden tornar enrere/ com li passava a Sant Pere. I tenen un lloc tan suau/com els collons de Sant Pau. Són peces que fan lluir/ com els de Sant Agustí. I poden omplir un cabàs/ com els ous de Sant Tomàs. I encara sobrar-ne un tros/ com passava amb Sant Ambròs. Tenen aquell tuf honrat/ dels collons de Sant Bernat. No m'arriben fins al cul/ com a Vicenç de Paül. No m'escalden la titola/ com a l'Ignasi de Loyola. No em freguen la pastanaga/ com a Sant Lluís Gonçaga. Hi ha més tall i més tiberi/ que en els de Sant Felip Neri. No hi ha al món un tal encert/ com els ous de Fran Rupert. El poema en qüestió és, òbviament, una conya collonuda, digna de Tots Sants. Però ara nosaltres us demanem una collonada conyona, digna de Totes Santes. Us demanem rodolins d'aquesta índole genital amb totes les santes i verges del santoral, perquè els ovaris també "es puguin contrapuntar/ amb totes les santes de l'Altar". Segur que trobareu la rima més rica per complaure santa Frederica. El missatge més destacat rebrà a casa un exemplar del llibre recomanat: "Canvi d'agulles" de Lluís Muntada per gentilesa de l'editorial Proa i de la llibreria virtual llibres.com. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # Les santes van al cel (II) Aquesta avui n'és primícia / i es que de santa Leticia / no sabem si era novicia / però el príncep ens ha trempat / i l'ha deixat ben cardat -- posem-hi santa Sofia / que com a bona consorte / va fotre el clau quan calia -- no parlem de santa Elena / d'un eròtic que fa pena -- tornem a santa Cristina / mentre carda cosa fina / va xerrant amb la veina -- deixem les aus de palau / visquin i cardin en pau -- mira santa Leonor / diu que folla que fa por -- cavalcant que és cosa fina / carda santa Josefina -- tant li fot per quin forat / folla santa Montserrat -- que dir de santa Marina / viu per la seva vagina -- en vols més, abans i ara / no pares mai santa Clara -- i la verge dels Dolors / que n'ha fet de tots colors -- una polla fora mida / busca santa Margalida -- que busca santa Susanna / sota d'aquella sotana? -- de ben lluny que ja la fita / i prompte se n'aprofita / oita santa Manolita! -- no es folla qualsevol cosa / reverenda santa Rosa / segur que avui hi haurà gresca / si arriba santa Francesca / qui el teu plaer aprofita / veu un nou món, santa Rita -- qui t'estima es reconcilia / musical santa Cecília -- xamosa santa Patricia / folleu que és una delícia -- tot home deixa ben mut / si el repassa santa Ruth --beseu el cos de santa Àngels / que hi canten tots els arcàngels -- m'embolcalla amb sos cabells / amb la seva dolça aura / deliciosa santa laura --masturba't sense recança / sense tallar-te ni un pèl / santa Esperança -- ara no em vinguis a dir / que al sexe li tens mania / santissima Estefania ----d'històries de sexe i santes / se'n poden explicar tantes / que el bon Crist crucificat / a sota de l'Esperit Sant / en lloc de veure coloms / veu un eixam de condons! martí sunyol 03/11/2003 17:54 # Uns quants VERSOTS El títol correcte de l'aportació anterior és UNS QUANTS VERSOTS. Gràcies. Pep Vinyals 03/11/2003 16:45 # Uns quants vesots Ai déu quina mamada! Verge de la Immaculada, cridava el Baptista exaltat panteixant i amb el cap tallat. I per fer això tants estudis? es queixava Beata Gertudis perquè Sant Tomàs d'Aquino no sabia fer servir el "nino" Jo estic tota ben oberta deia sempre Santa Berta i jo estic ben entusismat responia Sant Bernat. I el forat negre i petit on hi cap molt més que un dit enfila'l bé d'una vegada deia Santa ImmaEnculada Mentre ell, Sant Lluís el Gran només li ho feia de tant en tant perquè el pardal li cremava de tant que sortia i entrava Clava-me-la de veritat exclamava La Pietat al Jesús que ella aguantava mentre l'eina li remenava I quan a la terra baixava la gloriosa Verge(?) de Núria al Vaticà s'instal·lava i es tirava tota la cúria Ai Verge del Carme estimada obre't bé d'una vegada que ja tinc ben dret el pal li etzibava Sant Pasqual I ella li responia posant-s'hi ben esbatanada jo, com Santa Rosalia te la deixaré ben escaldada I sobretot tu, Sant Sever omple'm bé tots els forats que els tinc ben assedegats diu la Verge(?) del Roser mentre Santa Rita s'ho mirava tocant-se bé el botonet i posant-s'hi més d'un ditet esperant, al seu torn, la fava. I mentre això ara escric -explicava Sant Frederic- tinc davant Santa Madrona que m'ofereix ben oberta la xona I gairebé he de plegar perquè com deia Sant Pau no s'ha de ser mai babau quan tens la figa per encetar. Pep Vinyals 03/11/2003 16:42 # La Santa del dia Santa Letícia, que abans de fer-ho ja és notícia Joan Soler 02/11/2003 22:18 # Unes quantes santes Xona, vulva o bacallà, com les santes de l’altar. A vegades se m’irrita, com passava amb Santa Rita. La compresa em pot fer nosa, tal com deia Santa Rosa, a no se que sigui prima, com Santa Rosa de Lima. Si ma xona és ben bonica, us recorda la Nausica. Si té forma de flor Dàlia, és clavada a Santa Eulàlia. Afaitada, o sigui calba, és ben digna de Santa Alba. Si ja no por fer servei, és la de Santa Remei. Fastigosa i ben marrana, com Juliana i Semproniana. Olorosa i perfumada, com Maria Immaculada. Gegantina i ben notòria, com la de Santa Victòria. Si és capaç d’atraure un mort, Nostra Senyora del Port. Si li agrada a un bon francès, és que val com Santa Agnès. Per qui llepa i per qui carda, és el cony de la Bernarda. Per sortir en un espectacle, Mare de Déu del Miracle. Si és un cony de putiferi, com Santa Llogaia del Terri. Si magrana que està en venta, Mare de Déu de l’Empenta. Llarg i estret com un budell, Mare de Déu del Collell. Si és ben lleig i pot fer pena, és d’aquella Magdalena. Si fa un tuf com d’orinal, Mare de Déu del Queralt. Si amb el cony pots fer diners, la Coloma de Farners. Arrissat com un tutú, Bernadeta Soubirou. Un cony llis i ben lluent, Mare del Déu de Sallent. Si té restes com d’orina, és el cony de la Cristina. Si té restes de sabó, la Maria Concepció. Si té un pèsol eixerit, és el cony de la Judit. Però si en canvi és ben eixut, pot pertànyer a Santa Rut. I aleshores, tururut! Lluís Hansen 02/11/2003 21:49 # Balada santa de novembre Novembre, mes desè del calendari, / mes de bolets, castanyes, panellets, / comença amb Totes Santes i, a diari, / entre beats, màrtirs i algun estret, / recorda santes dames del clavari / que van pujar cap al cel tot de dret / per rebolcar-se amb els fidels difunts / que es veu que, per allà dalt, n’hi ha a munts. / Si voleu saber-ne la lletania / esteu atents: les teniu dia a dia. / Comencem per Totes Santes / (o eren putots i marfantes?) / Amb els morts jauen a mida, / eren dones de la vida. / Santa Sílvia, la gran mare, / comença a donar la cara. / Santa Modesta és el quatre: / renoi, si li anava el catre! / A l’abadessa Bertil·la / li anaven els caps d’esquila. / La beata Beatriu / n’era bona meretriu. / Dia set, santa Carina, / que es gratava la vagina. / Isabel carmelitana / n’era beata mundana. / I ara ja ve l’Almudena, / un putot dels que fan pena. / Teopista, portant faixa, / n’era la més gran bardaixa. / Onze i dotze, el bordell / tanca per resar al Vell. / Però arriba Santa Ennata / més bruta que falsa plata. / I la pobra Veneranda / que se’ls fot a qualque banda. / El 15 bordell complert: / tot l’ocupa Sant Albert. / Gertrudis, convençuda, / fa de “madame”, la gran druda. / Santa Isabel després ve: / la hi foten per on convé. / I el divuit encara manxa / i se li omple la panxa. / Santa Crispina i Sant Fost / follen a vora el congost. / I Santa Silva, barjaula, / es fot en Benigne a l’aula. / El vint-i-u estan estrets / a la casa de barrets. / La Cecília, cantant, / un a un se’ls va cardant. / Lucrècia, verge antiga, / porta els dits cap a la figa. / I santes Flora i Maria / s’hi afegeixen de seguida. / Diuen que és la Caterina / més puta que una gallina, / i que es pren tot l’endemà / perquè la hi puguin llepar. / Mare de Déu de Medalla / fa a qui la vol una palla. / Caterina Labouré / sempre jau amb qui entreté. / Però és santa Il·luminada / la que es té per menys honrada. / Així com santa Justina / és la que es té per més fina. / I novembre tanca, tu, / sense santa el trenta-u. / Ja veieu quina paciència / us traurà de la impotència. / Només cal anar calent / i no ser gens impotent. / I pujar nuets, a pèl, / de la terra al setè cel. / No té l’any cap mes sencer / sense santes a plaer, / per això sense disputes / trieu les que són més putes / i folleu, com és manat, / per tota l’eternitat. / (Agraeixo a la Zerafina, la dona de la neteja del xat +30 de Vilaweb, dona de fe, que m'hagi recordat les santes de novembre. Per a ella, un petó ben gros.) agapimu 02/11/2003 18:14 # Les santes van al cel (I) Diuen de totes les santes / que entre llençols -fora mantes! - guanyen la glòria del cel / nuetes de pèl a pèl // Comença santa Maria / a tu, qui no t'ho faria? -- segueix santa Elisabet / aquí te la poso aquí te la trec -- goita santa Magdalena / sempre en té la boca plena -- santa Marta beneida / quan s'hi posa sempre crida -- Tu que hi fas sota la taula.... picarona santa Paula? -- santa Eva vine / que seràs meva -- al tanto amb santa Cristina / que té la llengua molt fina -- ui com deixes caure el vel... / sensual santa Maribel -- vine vine santa Carme / que gosaries tocar-me? -- meravelles fas al llit / complaent santa Judit -- fot-li patada al cafè / tira al dret santa Mercè -- per no dir quina mamada / la de santa Immaculada -- vostra besada d'Ofèlia / és magnífica santa Èlia -- tot passant de teta a teta / visitem santa Julieta -- en amor sou una mina / bella santa Caterina -- que en voldríeu més, potser / vital i santa Roser? -- de cul feu anar la Cúria / santeta i beata Núria -- ja tornes a estar amb ell / coi de santa Meritxell! -- amorrada lluny d'altar / disfruta santa Pilar -- tot gira com una nòria / quan arriba santa Glòria -- la vols petita o mitjana / lasciva santa Joana? -- llesta santa Margarida / sempre em guanya la partida -- què dius santa Magdalena / si n'ets viciosa de mena? ----- ai, quina colla de santes / deixeu-me'n per mi unes quantes....!!! martí sunyol 31/10/2003 13:13 # Verges i màrtirs Enfilarem uns rosaris/tot lloant uns bons ovaris Ens permeten fortalesa/com la de Santa Teresa Ajuden a donar vida/més que Santa Margalida Reben saó de la tita/per obra de Santa Rita Ens emprenyen cada mes/i ho patim per Santa Agnès De vegades n’estàs farta/com n’estava Santa Marta Però et consoles de la pena/fent posat de Magdalena Et fan millor que els senyors/per la Verge dels Dolors Deu ser cosa de la ciència/i obra de Santa Prudència Perquè els secrets de l’hormona/els sabrà Santa Madrona Fins t’hauràs de fer la frígida/a l’estil de santa Brígida Per poder assolir des d’ara/més que no he feu Santa Clara El mànec de la paella/ per la Santa Peronella. (Si en lloc de ‘penis’ diguéssim ‘pene’/hauria pogut fer una rima amb Santa Irene, però no vull ser bescantada/i que em protegeixi Santa Reparada). En memòria de Santa Florentina Un altre dia pregarem a la vagina. I que al cel tots ens veiem, Visquen els ovaris, amén. La Pícara Molinera Pícara Molinea 31/10/2003 07:57 # Sor Ruperta „Balada de Sor Ruperta‰ Es poden inseminar/totes les santes de l‚Altar No se m‚embussa lo patxo/ com passava a Santa Anatxo. I a mi se m‚omple de joia/com el de la Santa Idòia. De tant gratar n‚estic farta/ com passava a Santa Marta. I m‚hi encabria una somaia/ tal com feia santa Laia. I encara n‚encabria més/ com agradà a Santa Agnés. Té aquella fortor de petxina/ del cony de Santa Martina. Jo sovint m‚hi poso un dit/ com fèia Santa Judit. I el faig girar amb alegria/ com fèia Santa Maria. Jo vull que em trenquin el tel/ com van fer a Santa Isabel. Tinc el perrús més inflat/ que el de Santa Montserrat. No hi ha al món cap vulva oberta/ com la que té Sor Ruperta. Otami Katayama 31/10/2003 07:56 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |