| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
Com molt bé saben tots els que estudien o conviuen amb estudiants, s'acaben d'acabar els exàmens finals. És doncs, un bon moment per recuperar la tramesa que el dibuixant i verbívor Nèstor Macià ens va fer arribar el mes de març. Es tracta d'un clàssic error de coneixement, amb l'agreujant que porta repicó. El context és un treball en grup del crèdit de síntesi. Els alumnes el presentaven davant d'un "tribunal" de professors i davant dels alumnes de primer i de segon d'ESO. Els profes, a més de mirar-se el treball físic, feien preguntes sobre el tema (el gòtic i tot el que l'envoltava socialment): Professor: Què eren els gremis? Alumne: Eren uns premis de cine que es donaven en aquella època. (En una sola resposta confón els gremis amb els "Grammy" i barreja la música i el cine!!! Però la rematada és insuperable). Professor: Però a veure, tu creus que hi havia cine a l'edat mitjana? Alumne: És clar, com podem veure les pel·lícules d'aquella època, sinó? Aquesta setmana us demanem, doncs, exemples de nyaps escolars. Com sempre, la millor aportació de la setmana rebrà un exemplar d'un llibre verbívor recomanat. Aquesta setmana el libre de poemes "Que dormim?" d'Enric Casasses per gentilesa d'editorial Empúries i de la llibreria virtual llibres.com. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # Ensenyar a pensar (2a. part) (continuació del missatge anterior). “Bé –em respongué–; hi ha moltes maneres. Per exemple, agafeu el baròmetre un dia que faci sol i mesureu-ne l’alçària i la llargada de la seva ombra. Si després amideu la llargada de l’ombra de l’edifici i apliqueu una simple proporció, obtindreu també l’alçària de l’edifici. Perfecte –li vaig dir–, i de quina altra manera? Sí –contestà–. Aquest és un procediment molt bàsic per mesurar un edifici, però també serveix. En aquest mètode, hom agafa el baròmetre i se situa a la planta baixa de les escales de l’edifici. Tal com va pujant els esglaons va marcant l’alçària del baròmetre i va comptant el nombre de marques fetes fins al terrat. Al cap i a la fi multiplica l’alçària del baròmetre pel nombre de marques que ha pres i ja té l’alçària de l’edifici. Aquest és un mètode molt directe. Per suposat, si el que es vol és un procediment més sofisticat, es pot lligar el baròmetre a una corda i moure’l com si fos una pèndola. Si es calcula que quan el baròmetre es troba a l’alçària del terrat la gravetat és zero i si es té en compte la mesura de l’acceleració de la gravetat en descendir el baròmetre en trajectòria circular quan passa per la perpendicular de l’edifici, de la diferència d’aquests valors i amb l’aplicació d’una senzilla fórmula trigonomètrica es pot calcular, sens dubte, l’alçària de l’edifici. En aquest mateix estil de sistema, lligueu el baròmetre a una corda i el despengeu des del terrat fins al carrer. Tot emprant-lo com un pèndol podeu calcular l’alçària de l’edifici mesurant el seu període de precessió. En fi –va concloure–, hi ha moltes altres maneres. Probablement, però, la millor sigui la d’agafar el baròmetre ben fort i trucar amb ell a la porta de cal conserge. Quan obri, se li diu: Senyor conserge, ací tinc un baròmetre ben bonic. Si em dieu l’alçària d’aquest edifici, us el regalo.” En aquest moment de la conversa li vaig preguntar si no sabia la resposta convencional al problema (que la diferència de pressió marcada per un baròmetre en dos llocs diferents ens proporciona la diferència d’alçària entre ambdós llocs). Evidentment, em va dir que sí que la sabia, però que durant els seus estudis els seus professors havien intentat d’ensenyar-li a pensar. L’estudiant es deia Niels Bohr, físic danès, Premi Nobel de Química l’any 1922, més conegut per ser el primer que va proposar el model d’àtom amb protons i neutrons i els electrons que l’envoltaven. Fou fonamentalment un innovador de la teoria quàntica. Al marge del personatge, el divertit i curiós de l’anècdota i l’essencial d’aquesta història és que LI HAVIEN ENSENYAT A PENSAR. (Font: Revista “Aula de Innovación Educativa”, nº 100, pág. 75) Agustí Casals i Guiu 03/07/2003 03:08 # Ensenyar a pensar (1a. part) No es tracta de cap nyap: ans al revés. El cas és un pèl llarg, però va d'examen, i és tan bo que no em puc estar de transcriure-us l'adaptació catalana que n'he fet. Us en cito la font al final. Sir Ernst Rutherford, president de la Societat Reial Britànica i Premi Nobel de Química l’any 1908, contava la següent anècdota: Fa un quant temps vaig rebre la trucada d’un col•lega. Estava a punt de posar un zero a un estudiant per la resposta que havia donat a un problema de física, malgrat que aquest afirmava amb rotunditat que la seva resposta era absolutament encertada. Professors i estudiants van acordar de demanar l’arbitratge d’algú imparcial i jo en vaig ser l’elegit. Vaig llegir la pregunta de l’examen i deia: “Demostreu com es possible determinar l’alçària d’un edifici amb l’ajuda d’un baròmetre”. L’estudiant havia respost: “És qüestió de portar el baròmetre al terrat de dalt de tot de l’edifici i lligar-li una corda ben llarga; despenjar-lo fins a la base de l’edifici, marcar la corda i amidar-la. La llargada de la corda marcada és igual a l’alçària de l’edifici.” Realment, l’estudiant havia plantejat un seriós problema amb la resolució de l’exercici, perquè havia respost a la pregunta de forma correcta i completa. D’altra banda, si se li concedia la màxima puntuació, podria alterar la mitjana del seu any d’estudis, obtenir una nota més alta i així certificar el seu alt nivell en física; però la resposta no confirmava pas que l’estudiant tingués aquest nivell. Vaig suggerir, doncs, que es donés una altra oportunitat a l’alumne. Li vaig concedir sis minuts perquè em respongués la mateixa pregunta, però aquesta vegada amb l’advertiment que en la resposta havia de demostrar els seus coneixements de física. Havien passat cinc minuts i l’estudiant no havia escrit ben res. Li vaig preguntar si volia plegar, però em va contestar que tenia moltes respostes al problema. La seva dificultat era triar la millor de totes. Em vaig excusar per interrompre’l i li vaig pregar que continués. En el minut que li restava va escriure la següent resposta: “Agafem el baròmetre i el llancem al carrer des del terrat de l’edifici. Calculem el temps de caiguda amb un cronòmetre. Després apliquem la fórmula: 0,5 x G x T2 (G és l’acceleració de la gravetat, i T el temps cronometrat). Així obtindrem l’alçària de l’edifici.” En aquest punt li vaig preguntar al meu col•lega si l’estudiant es podia retirar. Li va donar la nota més alta. Després d’abandonar el despatx em vaig retrobar amb l’estudiant i li vaig demanar que m’expliqués les seves altres respostes a la pregunta. (fins ací la 1a. part). Nota: Ho faig en 2 tongades, perquè no m'accepta tanta lletra de cop. L'altra ve tot seguit. Agustí Casals i Guiu 03/07/2003 03:06 # guerres mèdiques II Professor: Aviam: conseqüències de les guerres mèdiques! Tu! Alumne: A causa de la gran mortaldat que hi hagué, el govern francès decidí crear Mèdicines Sans Frontières, que continuen tenint feina. taverners 02/07/2003 20:22 # guerres mèdiques Professor: On van tenir lloc les querres mèdiques? Alumne: Esdevingueren en un hospital de Campanya, a França. taverners 02/07/2003 20:18 # Futurs periodistes Examen històric a 2n curs de Periodisme de la UAB. Època de govern PSOE. Nenes de 20-21 anys. Una de les preguntes: Diguin-me el nom de 3 ministres actuals. Una de les respostes: Només dos noms: "Soler, Tura". Llàstima, es va deixar el tercer ministre que va sentir que es deia per l'aula: Jordi. Germà Forrellat 30/06/2003 19:35 # Incultura general Enunciat: Com es diuen els que col.leccionen segells? Resposta: Sifilítics. Enunciat: Defineix polígon. Resposta: Un home amb moltes dones. Enunciat: Tradueix la frase "Ave Caesar morituri te salutant". Resposta: Les aus del Cèsar van morir per falta de salut. Enunciat: Digues un derivat de la llet. Resposta: l'arròs amb llet. Enunciat: Parla de l'art grec. Resposta: feien càntirs. Enunciat: Quins són els països que formen Benelux? Resposta, Bèlgica, Luxemburg i Neandertal. Enunciat: Quina és l'especialitat d'un pediatre? Resposta: els peus. Enunciat: Què són els moluscs? Resposta: Són aquells animals que es veuen als bars, com per exemple els crancs. Enunciat: Quins són els moviments del cor? Resposta: el cor sempre està en moviment, només està parat el dels morts. Enunciat: Què són els insectes? Resposta: Ocells petitíssims. Enunciat: Què són les artèries? Resposta: són uns tubets de plàstic flexible. Enunciat: Què és un fòssil? Resposta: és un senyor molt antic. Enunciat: Què és la Santíssima Trinitat? Resposta (Déu l'hagi perdonat): Són el pare, el fill i un colom que viu amb ells. Enunciat: Enumera els animals polars que coneguis. Resposta: l'ossa major i l'ossa menor. Enunciat: Digues el títol d'un quadre de Velázquez. Resposta: Las Mellizas. Enunciat: Què són els minerals? Resposta: són animals sense vida. Enunciat: Què és el caviar? Resposta: ous de centurió. Enunciat: Què produeix el paludisme? Resposta: La mosca SS. Enunciat: Qui era Aníbal? Resposta: Un cap cartilaginós. Pregunta: Qui va conquerir Mèxic? Resposta: van ser dos: Menéndez y Pelayo. ignasi fontvila 30/06/2003 17:47 # Allà on vivia Bernarda Alba La Generalitat, responsable dels exàmens de selectivitat al nostre país, fa públiques les respostes "canòniques" dels exàmens (un cop ja s'han fet, és clar) per ajudar els futurs estudiants de futurs exàmens. En una d'aquestes respostes oficials, a la pregunta "Justifica el título LA CASA DE BERNARDA ALBA", es podia llegir: "La protagonista de la obra se llama Bernarda Alba y la acción transcurre en su casa". Autènticament verídic. JM Fonalleras 30/06/2003 16:55 # la moreneta Pregunta: Qui és la patrona dels minaires? Resposta: La moreneta Josep Azemà 30/06/2003 12:00 # Suposem que... Aquest és d'un company meu de curs, que, com se sol dir "ha arribat molt lluny". (m'hauràs de perdonar si em llegeixes nano!) Es tractava de calcular el preu d'un oleoducte per portar 1000 galons/hora de petroli des d'un pou situat a 500 milles terrestres de Dakar. La canonada més ampla no podia superar le 30 polzades. La part d'enginyeria s'havia de pagar a una empresa americana (dolars) i la logística a una d'alemnanya (marcs). El meu company va començar l'examen amb allò tancientífic de: Suposem que... i seguidament deia 1 galó = 1 litre, 1 milla = 1 quilòmetre, 1 polzada = 1 metre, 1 marc alemany = 1 dòlar, 1 dòlar = 1 peseta i a continuació tots els càlculs corresponents. Si algú es vol entretenir a fer-los es podra imaginar la cara del professor davant del resultat (tant l'enginyeril com l'econòmic)... llum 30/06/2003 11:50 # "anónimo" Aquest faria gràcia si no fos que era en un examen de selectivitat... Matèria: Literatura Tema: El Cantar de Mio Cid Resposta: El Cantar de Mio Cid es un romance anónimo (fins aquí molt bé, si no fos...). Anónimo, nació en Sevilla a principios del siglo XVIII... i mitja plana de biografia!!!!!!!!!! llum 30/06/2003 11:41 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |