| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
Aquesta setmana us convidem a agafar la baralla i retre homenatge al mític Heraclio Fournier. És, aquest, un fòrum dedicat a la gent de Gasteiz, bressol del disseny de les baralles de cartes i no pas a l'ús folclòric que està fent l'exèrcit nord-americà a l'Iraq de l'homonímia catalana BARALLA. Us demanem denominacions més o menys particulars que conegueu de cadascuna de les cinquanta-dues cartes de la vostra baralla. Sou dels que anomeneu l'as d'oros amb el saborós apel·latiu de la "truita"? I del rei de bastons com en dieu? Qui és la puta d'oros de la vostra baralla? Us demanem, per tant, que ens ensenyeu les cartes. Com sempre, la millor aportació de la setmana rebrà un llibre recomanat, aquesta setmana un exemplar de "Llarga vista" de Josep Maria Fonalleras per gentilesa de l'editorial Empúries i de la llibreria virtual llibres.com. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # El mestre Nosaltres al comodí de la baralla espanyols li dèiem l'"Heraclio", ja que hi havia el nom Heraclio Fournier escrit a la carta. Manel 01/05/2003 20:09 # "Brisca Catalunya". Tinc a casa una "baralla" de 50 cartes editada pel senyor Heracli i dissenyada per un tal "Molné, 1935 fecit", inscripció remarcada al 4 d'oros. El curiós del disseny es la sustitució de les copes clàssiques per porrons, les sotes convertides en pubilles i els reis en gegants que segueixen un petit timbaler. L'espassa s'ha convertit en "falç". No s'aprecien les muntanyes de Montserrat, però sí que l'As d'oros duu una inscripció al mig de la moneda, que més aviat sembla una cassola, on s'hi veu gent ballant la sardana, l'escut groc amb quatre barres i un "Visca Catalunya". Tot aixó sota una mena de mantellina i un ram de tres flors vermelles. Xeiè 01/05/2003 08:27 # Les Cames d'en Guillem La meva dona i, per extensió, a casa seva, del dos de bastos en diuen les cames d'en Guillem. Es de suposar que les cames d'aquest bon senyor eren una mica tortes. Lluís Ferrer 29/04/2003 10:06 # La Mona La Mona és la sota d'oros. El joc consisteix a formar parelles de cartes (el mateix número de colls diferents)i desfer-se'n, de manera que la persona que al final es quede amb la sota d'oros, la Mona, és també una mona. Joan Andreu 29/04/2003 08:34 # Els gestos No recordo noms, pero si recordo gestos. Quan jugavem a la "brisca" en parelles ens deiem que teniem amb gestos. El pal que manava es deia triunfo, així, si aixecaves les celles tenies l'as, clicaves l'ull era que tenies el tres, fer com un petó el rei, moure els llavis cap a un cantó el caball, treure la llenga la sota i si giraves el cap es que tenies un as o un tres d'un altre pal que no triunfava, que es deia tenir brisca. M.Àngels 28/04/2003 22:38 # Assota la sota La Buela (la meva àvia verbívora) donava els següents noms a certes cartes, que jo recordi: as d'oros = l'oron (no confondre amb "hurón"); as de copes = el copon; as d'espases = l'espadon; as de bastos = el baston. Sembla clar que l'augmentatiu denota el valor màxim d'aquestes cartes. A la brisca, el pal que manava era "trumfo" i les altres cartes eren "palla". I les sotes, fossin del pal que fossin, eren les putilles. Serà perquè sempre solen estar "a sota" dels clients? O perquè a certs clients els agrada assotar-les? ignasi fontvila 28/04/2003 13:37 # De manilla no sortiràs si no tens el rei o l'as 1: asos / 1 de copes: la carbassa / 4 de bastos: les orelles d'en Massanet (en Massanet era un barber del meu poble amb orelles de pam i mig; semblava que en tenia 4 en comptes de dues) / 5 de bastos: "el bocarrana" que "donde va, no gana" / 5 d'oros: la sala de Can Met (malaguanyada sala de ball del meu poble que ara és un supermercat, com tants altres locals històrics) / 9: manilles / 10: sotes, senyoretes o putes (la més famosa, la puta d'oros) / 11: cavalls / 12: reis. Roser Carol 28/04/2003 12:26 # La reina mare Donada l'afecció que tenia la "reina mare d'Anglaterra" al gin proposa que rebi aquest nom la reina de copes. Ció Ció 27/04/2003 16:43 # El cau El meu sogre, que era de la província de Tarragona, jugaba sempre al "cau", que és un joc de cartes molt popular per aquelles terres. A les cartes amb el número 11 les anomenava Tità. carme 27/04/2003 16:42 # Caixa de gracioses Un de molt evident, i del dòmino, que no de les cartes. A casa, del 6 doble en dèiem la caixa de gaseoses. Bé, de fet, en dèiem la "caixa de gracioses". Toni 26/04/2003 23:38 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |