|
|
|||
|
Aquesta setmana retem homenatge al recentment traspassat Augusto Monterroso, al qual també dediquem la fauna verbívora. Dels molts estímuls verbívors que ens arriben de la seva obra triem la brevetat. Monterroso va escriure el conte més breu mai antologat (el del dinosaure) i segurament també el que ha estat més mal citat. El verbívor Pau Martin, ens ha fet arribar una manipulació d'aquest conte que esdevé un interessant homenatge pòstum a Monterroso. Partint de l'original "Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí", Martín es limita a canviar la coma de lloc i fa: "Cuando despertó el dinosaurio, todavía estaba allí". La pregunta és pertinent: ¿qui era encara allà quan el mandrós dinosaure es va despertar? Us demanem dues coses 1) interpretacions tan enrevessades com vulgueu d'aquest conte de set paraules; 2) contes breus que us hagin colpit, tant si són d'autors coneguts com si els heu escrit vosaltres. Breus, amb b de bons. Com sempre, la millor aportació de la setmana rebrà un llibre verbívor. Aquesta setmana, per gentilesa de l'editorial Columna i de la llibreria virtual llibres.com. un exemplar del "Manual d'enigmística, presentat el dimecres passat a la Casa del Llibre de Barcelona amb notable assistència de públic verbívor. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # L'interior Quan tenia setze anys vaig escriure un conte que es deia L'interior. I feia així: En Josep Feliu va obrir la porta de l'armari. Astorat, va veure un monstre horrorós, mig despullat, que tremolava. Era l'amant de la seva àvia. Ignasi Fontvila 21/02/2003 09:11 # "?" "!" Vaig llegir una vegada al llibre Guiness dels rècords, si no ho recordo malament, les cartes més curtes que s'havien escrit mai. La primera la va dirigir un escriptor al seu editor, per preguntar-li com anaven les vendes del seu darrer llibre. El text era "?" i l'editor, per dir-li que anaven bé, va contestar-li "!". Més síntesi és difícil. Ignasi Fontvila 21/02/2003 09:08 # El peix Em van publicar aquest conte breu a les “Cartes sense sobre especial microliteratura 99”: Amb prou feines sabia nedar. Els seus amics feien anar el cos d'una forma envejable. Va resoldre que era un desgraciat, perquè sempre que tenia un ham a la vista, algun dels seus companys espavilats l'avançava i mossegava l'esquer; després, alguna cosa els arrossegava ones amunt i no els tornava a veure mai més. Seguí nedant amb poca traça mentre pensava que mai no faria res de bo. Ció Munté 21/02/2003 09:05 # Errors tipogràfics I si en la publicació hi hagués hagut un parell de senzills errors tipogràfics? I si Monterroso hagués escrit, en realitat, "Cuando despertó él, Dinosaurio todavía estaba allí". La cosa no canviaria gaire, ja ho sé, però seguiria essent un conte tan bo? Ignasi Fontvila 21/02/2003 09:01 # Fragasaure La meva primera interpretació és en clau política i d'actualitat. Crec que Monterroso, amb una clarividència que ningú no li nega, es referia al mar després del vessament del Prestige. Quan es va despertar (el mar, un cop net de tanta porqueria enganxifosa), el dinosaure (Fraga) encara hi era. Ignasi Fontvila 21/02/2003 08:58 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |