| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
Aquesta setmana retem homenatge al recentment traspassat Augusto Monterroso, al qual també dediquem la fauna verbívora. Dels molts estímuls verbívors que ens arriben de la seva obra triem la brevetat. Monterroso va escriure el conte més breu mai antologat (el del dinosaure) i segurament també el que ha estat més mal citat. El verbívor Pau Martin, ens ha fet arribar una manipulació d'aquest conte que esdevé un interessant homenatge pòstum a Monterroso. Partint de l'original "Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí", Martín es limita a canviar la coma de lloc i fa: "Cuando despertó el dinosaurio, todavía estaba allí". La pregunta és pertinent: ¿qui era encara allà quan el mandrós dinosaure es va despertar? Us demanem dues coses 1) interpretacions tan enrevessades com vulgueu d'aquest conte de set paraules; 2) contes breus que us hagin colpit, tant si són d'autors coneguts com si els heu escrit vosaltres. Breus, amb b de bons. Com sempre, la millor aportació de la setmana rebrà un llibre verbívor. Aquesta setmana, per gentilesa de l'editorial Columna i de la llibreria virtual llibres.com. un exemplar del "Manual d'enigmística, presentat el dimecres passat a la Casa del Llibre de Barcelona amb notable assistència de públic verbívor. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # Conte infantil (II) Això era una vaca i un bou... i ja t'he contat prou. Pasqual 25/02/2003 15:43 # Conte infantil (I) Això era una fogassa... Ja t'he contat massa. Pasqual 25/02/2003 15:42 # "I, malgrat tot, l'estimava." En primer lloc, a mi m'agrada pensar que el dinosaure és un amic poderós que et protegeix. Has dormit tranquil, i el dinosaure no ha marxat, continús al teu costat. En segon lloc, hi ha un conte ultra-curt molt divertit del Pere Calders que diu més o menys -el dic de memòria-, "la meva estimada em va dir que un pit si, però l'altre no, que el tenia emparaulat, geniüt i egoista vaig perdre tot el que em quedava". I en tercer lloc el meu conte ultra curt diu així: "I, malgrat tot, l'estimava". Lluís Cintas. 25/02/2003 15:38 # "Cuentu xinu" Els "cuentus xinus" són probablement els més currats i imaginatius del món, encara que gairebé sempre s'acaba descobrint que no són veritat, com els bons contes. I passa el que passa. Dani Vidal 25/02/2003 15:35 # Terror El meu professor de literatura de l'institut ens va explicar el conte de por més curt del món: "Després de la guerra, tothom a mort excepte ella. De cop, truquen a la porta". Judit 25/02/2003 13:06 # sospir Després d'exhalar l'últim sospir, vaig tancar els ulls. Tomás gorria 25/02/2003 11:23 # Topònims desafortunats... A la Llitera hi ha Fraga. Es veu que últimament ho té ben negre. Però encara estan més neguitosos a l'Alqueria d'Asnar. I és que els súbdits del Comtat no volen anar a la guerra. Estan tots carregats de punyetes!, diu l'amo de can Boix. Enric Fontvila 25/02/2003 10:53 # Necrològica Això era una vegada... Però la vegada es va cansar de ser. I aquest matí l'han enterrada. Enric Fontvila 25/02/2003 10:43 # La rao Pura Al próleg de la primera Edició de La Crítica de Raó Pura de Kant,qu eté 800 pàgines i es terriblement difícil, el mateix Kant hi diu: 2Hi ha llibres que serien més breus, sino fossin tan breus." ( no es un conte, peró va bé amb el tema, no) j. Graupera 24/02/2003 19:08 # Suggerència M'agradaria recomanar una antologia de contes breus que va publicar "Círculo de Lectores" ara fa un parell d'anys. I que es diu, "Ojos de aguja" L'edició es de José Díaz, al qual no conec, pèrò li agraeixo la seva tasca. Aquest llibre és una joia. I, com no, el conte de Monterroso hi es. Soc un verbívor novat. Hola a tothom. Eduard Mas 24/02/2003 18:59 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |