| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
Res a veure amb l'Iraq. Es tracta de trobar pseudogentilicis que designin alguna cosa diversa als habitants d'un determinat país, com per exemple aquesta troica de termes aparentment musulmans: arabesc (dibuix), marroquineria (els article de cuir) o damasquinats (atesania decorativa). Òbviament, el seu origen etimològic té molt a veure amb la denominació d'origen (Aràbia, Marroc i Damasc, en aquests casos), però el sentit els ha transformat en referents independents. En anglès, parlar de china vol dir parlar de "porcellana", sigui xinesa o no, però es tracta d'un nom comú. No valen els adjectius (tinta xinesa) ni els sintagmes del tipus "mantó de Manila"; perquè els acceptem en l'ONU verbal cal que siguin mots independents amb sentit ple. Com per exemple "astracanada" (una bestiesa cómica que, en darrer terme, prové de la ciutat russa d'Astrakhan) o "berliner" (que és una mena de bunyol que prenen els berlinesos). Quan el president Kennedy, per fer-se notar i passar a la història, va declarar "Jo també sóc un berlinès" més d'un berlinès autèntic (i verbívor) va pensar que en Kennedy era, també, un bunyol. Aporteu nous membres per a aquesta ONU verbal. La millor aportació de la setmana rebrà un llibre introbable i signat per l'autor: l'avui descatalogat "Manual d'enigmística" de Màrius Serra (Columna, 1991). Com sempre, per gentilesa de la llibreria virtual llibres.com ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # Siamesos No saben si l'Institut Valencià de la Infertilitat (IVI) es dedicarà a clonar o no. En qualsevol cas la natura sí ho fa i no sempre la clonació li surt a la perfecció. És el cas dels siamesos, que reben aquest nom dels germans xinesos (fills de xinesos que vivien i treballaven al Siam), que foren el primer cas internacionalment conegut i més o menys reeixit. Dídac 20/09/2002 09:08 # I vosté, d'on és? SerraCapdevila -el monstre de dos caps sense cap cap- ens diu que en anglès "china" vol dir "porcellana" i que és un nom comú. És, a més, conegut de qualsevol parlant o aprenent avançat d'anglès. Igualment comú, però més desconegut, és el cas de la mateixa acepció de "china" en castellà. És diu sovint que algú -hom o don- duu o porta o agafa una turca. Diuen que això vindria de l'afició dels turcs per l'excessiu bon beure. Passa que tradicionalment ha estat un costum autòcton d'allà que resulta endèmic de tot arreu. En castellà (argentí?) hi ha una variant èbria dissident: la kurda. Vindria a ser el mateix -quant a la ingestió desmesurada d'esperits- tot i que no és ben bé el mateix (per a parafrasejar a la Jurado). Qui no s'ha sentit una mica turc o kurd, de tant en tant, més enllà dels conflictes derivats de triar una o altra nacionalitat etílica? David Gálvez 20/09/2002 08:53 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |