| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
Una de les millors maneres d'enfortir els lligams entre els diversos indrets dels Països Catalans és, probablement, divulgar els malentesos xocants que es poden produir entre parlants de qualsevol extrem del territori lingüístic. Dos botons de mostra. 1) A l'Escola Guinardó de Barcelona aquest mes de setembre va entrar a treballar una mestra menorquina. El primer dia de classe els seus alumnes de P4 van sentir-li dir "treieu-vos sa bata" i, obedientment, van començar a treure's la sabata. 2) Primeria de la primavera: en una sabateria del centre de Barcelona una senyora valenciana entra a emprovar-se unes sandàlies. L'atén un jove sol·lícit. La dona encara duu mitges, però com que les portarà sense, li demana al dependent: "¿En deixa anar al lavabo a llevar-me les calces?" Ell assenteix, entre desoncertat i excitat. Aporteu els vostres malentesos verbals en aquest fòrum de "pancatalanades". La millor aportació de la setmana rebrà un llibre recomanat. Com sempre per gentilesa de la llibreria virtual llibres.com . ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # Sempre el sexe! Un amic meu de la facultat vivia en un pis d'estudiants. Un dia va arribar una noia mallorquina (o menorquina, no ho recordo). El primer dia, a l'hora de dinar, en plena taula, ella li preguntà: "Vols que te la trempi?". La noia es referia a posar oli i sal a l'amanida, però... Això sí, als diccionaris que he consultat no hi surt, aquest significat. Xavier Gil 17/05/2002 10:42 # ¿Vol morir-se? Mai no ha passat, creiem, però podria. Si a la platja de Castelló de La Plana un barceloní s'estigués ofegant, ¿Qué pensarien els joves de la Creu Roja en acostar-se a salvar-lo i damunt el malagraït els rebutja dient "em negue, em negue"? Etxo 17/05/2002 10:42 # Aferrada pes coll A Mallorca, donar una abraçada a algu es diu d'una manera singular, que gairebe sempre requereix explicació. Perque ...quan li dius a algu....et donare "una aferrada pes coll" ...com a minim et mira amb certa prevenció pensant en la seguretat del seu coll i pareix que pensa... Que raros son aquests mallorquins !! omorka 17/05/2002 10:39 # Berenant a deshores Això era una Setmana Santa de fa tres anys. El meu company i jo vam anar a Palma, i vam decidir llogar un cotxe per veure una mica Mallorca, juntament amb altra gent que havien arribat amb el mateix avió des de Barcelona. Havent esmorzat, se'ns presenta a l'hotel l'al·lota de l'agència amb les claus dels cotxes... "Bon dia a tothom! Ja heu berenat?", diu tota simpàtica. "Dona, si acabem d'esmorzar!", salta un dels barcelonins nouvinguts. Ella, ja acostumada a aquests malentesos, només hi va fer una rialleta. I a ell, quan li ho vam aclarir, li van pujar els colors a la cara per haver fet el préssec. Enric Fontvila 17/05/2002 10:26 # follar a la mallorquina Als meus anys a la Facultat una mallorquina em va proposar que féssim campana a una classe molt avorrida. El que passa és que m'ho va dir a la manera mallorquina ("avui no vull anar a classe, follem?")El malentès va fer que durant lla "campana" ens ho passéssim molt bé. Josep Azemà 17/05/2002 09:50 # el vi es fa agre Un company està casat amb una mallorquia. Un dia sopàvem en una pizzeria del Vendrell (d'on som) i ella va demanar un got de "vi negre", el cambrer estranyat va marxar i va tornar amb un got de "vinagre". Tots vam riure i vam aclarir el malentès per la pronúncia tan tancada que l'Antònia fa de les neutres. Núria Canyelles 17/05/2002 09:36 # Consells No quedeu mai amb un barceloní a primera hora de la vesprada. A no ser que no us faça res esperar-vos hores i hores. a 17/05/2002 08:43 # piu a un company el primer dia en que va tutorar una classe a Menorca, les xiques de la classe li van demanar (exigir?):" Volem pius als lavabos de dones". De seguida va entendre que hi havia un malentès verbívor. ecastanyer 17/05/2002 08:17 # Trempar l'amanida A les Pitiuses, de regar l'amanida amb oli, vinagre i sal, en diuen trempar-la. Quan la trempo, de vegades, algun pepinillo es posa en una misteriosa posició erèctil... Josep M. Vigatà 17/05/2002 07:41 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |