| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
Una de les millors maneres d'enfortir els lligams entre els diversos indrets dels Països Catalans és, probablement, divulgar els malentesos xocants que es poden produir entre parlants de qualsevol extrem del territori lingüístic. Dos botons de mostra. 1) A l'Escola Guinardó de Barcelona aquest mes de setembre va entrar a treballar una mestra menorquina. El primer dia de classe els seus alumnes de P4 van sentir-li dir "treieu-vos sa bata" i, obedientment, van començar a treure's la sabata. 2) Primeria de la primavera: en una sabateria del centre de Barcelona una senyora valenciana entra a emprovar-se unes sandàlies. L'atén un jove sol·lícit. La dona encara duu mitges, però com que les portarà sense, li demana al dependent: "¿En deixa anar al lavabo a llevar-me les calces?" Ell assenteix, entre desoncertat i excitat. Aporteu els vostres malentesos verbals en aquest fòrum de "pancatalanades". La millor aportació de la setmana rebrà un llibre recomanat. Com sempre per gentilesa de la llibreria virtual llibres.com . ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # No prou Una barcelonina convidada a dinar en una casa algueresa, en veure que li serveixen quantitats ingents de pasta s'exclama: "Prou! Prou!" El cap de família mira per la finestra, estranyat, i li diu: "Però si fa sol!." I és que en alguerès moltes eles es pronuncien com a erres. xocolatina 21/05/2002 19:37 # Parells mallorquins Els mallorquins que surten de l'illa han d'anar amb compte amb els parells. Com aquella senyora que badant pel mercat de la Boqueria li van fer goig unes cireres i va demanar: "Poseu-me'n un parell." Davant la seva sorpresa li van pesar exactament dues cireres, ni una més, quan ella n'havia demanat "un grapadet". I és que 'en bon mallorquí' "parell" vol dir un nombre indeterminat de tres a l'infinit (generalment 'uns quants' o 'un grapat'). Per això, quan el vostre interlocutor sigui d'aquesta illa, per acabar-vos d'aclarir feu-li precisar si el parell a què es refereix és "un parell mallorquí", us evitareu sorpreses. xocolatina 21/05/2002 19:32 # D'ocells de totes classes Conten per Malllorca com a cert i segur que una de les primeres vegades que l'Orfeó Català va actuar a l'illa, al Teatre Principal o al Líric (no està clar aquest extrem), la massa coral la va emprendre amb aquella sentimental, suau i tendra cançó popular que fa més o menys així: "El pardal quan s'aixocava feia remor, feia remor, / per veure si venia la seva amor ..." . Justament en el teatre es va començar a sentir una "remor" cada cop més forta, fins i tot algun xiulet. Un dels organitzadors mallorquins del concert va irrompre a l'escenari i va xiuxiuejar una cosa a l'orella del director, i aquest immediatament féu aturar els cantaires i començar una altra cançó. Per entendre què havia passat, els principatins podeu canviar la paraula "pardal" per "cigala" o, si voleu conservar la idea d'ocell, pel "bonic" castellanisme "polla" i comprendreu l'escàndol de la burgesia palmesana de principis del XX. xocolatina 21/05/2002 19:22 # Un de ben salat A un taxista barceloní li'n va passar una com un cove. Li puja al taxi un senyor, seriós i encorbatat , i li demana: "Dugui´m a Sibèria." En aquell moment el taxista no va saber si portar-lo directament a Sant Boi o aprofitar la carrera de la seva vida. La veritat és que havia malentès el senyor mallorquí que només li demanava un cur trajecte fina a "s'Ibèria", la companyia aèria. xocolatina 21/05/2002 19:09 # literària Si voleu tenir una visió literària de la confusió entre "calces" 'bragues / mitges', us suggereixo que llegiu "El viatge tràgic de l'amo En Xec de S'Ullastrar", del costumista menorquí de començaments del XX Àngel Ruiz i Pablo. Ho broda. molleta 21/05/2002 19:02 # Els calçons blancs La major o menor elegancia en el vestir es questió molt personal de cadascu. El color blanc es un dels mes apreciats especialment ara que ve l'estiu. Aixo si....no espereu que cap mallorqui vengui a ca vostra o a la vostra festa amb "calçons blancs", fins aqui podiem arribar!!! Pensau que a Mallorca....els calçons blancs.....son els calçotets! I aixo te mèrit avui en dia que els "calçons blancs" son de tot menys blancs: de floretes, lleonets,elefants... i el més exòtic i inversemblant... omorka 20/05/2002 21:49 # Mitges/Calces Ens hem de situar als anys 50.Un jove valencià va venir a un poble de Catalunya i mentre passejava amb un grup de noies va dir a una d'elles: te'ns un forat a les calces. I ella es va posar tota vermella. Roser Ripollés 20/05/2002 21:22 # La noia roja Un amic solleric ens diu "has vist passar una noia roja". Vam pensar en si havíem vist una noia vermella (com la Birulès de fa no pas tants anys). Però no, el xic solleric es referia si havíem vist passar una noia de pèl roig. I no, no l'havíem vist passar. JQ 20/05/2002 00:11 # La paella al nord del Gaià ni és paella ni val un ral A Barcelona els dijous a la majoria d'establiments fan un àpat que li diuen paella. Li diuen. El millor és que els lingüistes consideren que la semàntica de 'paella' és la mateixa al sud que al nord. anònim (per si de cas) 20/05/2002 00:00 # Lauria o Llúria En una ocasió, cap al 1960, el barceloní Max Cahner, que tot just havia arribat a València, trucà a l'alcoià Lluís Vicent Aracil per quedar amb ell "a la Cafeteria Riviera, al carrer Lauria". "Vostè voldra dir Llúria", li contestà el jovenet Aracil. Per cert, com ha quedat la cosa, que hem de dir Llúria, Lòria, Lauria o què? Dídac 19/05/2002 17:59 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |