|
|
|||
|
L'escriptor i guionista Enric Gomà manté una llista de distribució anomenada "Al carrer" que tramet un missatge diari amb comentaris sentits al carrer. La majoria de corresponsals són guionistes o escriptors i el nivell dels missatges acostuma a ser altíssim. S'hi poden trobar perles com les que susciten aquest fòrum. Fa uns mesos en Gomà revelava que una casa ocupada al barri de Gràcia havia estat batejada amb el nom de "Can Dahar". Allò suscitava una pregunta verbívora: "Les properes, ¿seran Can Timplora, Can Salada, Can Cerós i Ca n'Íbal?". Pocs dies després en Piti Español afegia: "Continuant la història dels Cans, a La Floresta hi ha un "Can do it", en auto-homenatge dels propietaris (angloparlants) que sempre es deien "We can do it", quan parlaven de la il.lusió que els faria tenir una casa". La proposta és clara. Us demanem noms possibles per a establiments, mansions i residències diverses que participin de les contraccions catalanes de casa: "Ca, Cal, Can". Poden ser noms propis ja existents ("Can Terbury" seria ideal per anomenar una església situada sobre la llera seca del Ter, igual com "Kan Dinsky" no aniria malament per a un museu) com noms comuns que prenen un nou sentit: Can Salada (xarcuteria), Cal Comania (llibreria de còmics especialitzada en Connan el bàrbar). Especuleu, doncs, amb l'habitatge caní i afegiu cancans al fòrum. La millor aportació de la setmana rebrà un llibre recomanat. Com cada setmana per gentilesa de la llibreria virtual llibres.com . Esperem les vostres llars canines ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # can-can Can Ut Can Tonada Can Ot Eulàlia Sariola 07/05/2002 12:12 # Una de cal i una d'arena. Cal Viva (quarter d'Intxaurrondo); Ca l'afalac (on es lloen els palindromistes). Ignasi Ripoll 07/05/2002 01:43 # I Ca! Estaria bé això d'anomenar cada casa amb la seva funció, per no dur a confusions. La caserna de la policia, apadrinada per la pubilla del poble, Enriqueta Bós, es podria ben dir Ca la Bós. Just al costat, l'estanc de la cantonada, Cal Ada, recomana no encendre els cigarrets fins a ser un tros lluny, no fos que es cremés Ca l'Aix, la fusteria. La seva competència directa, Ca l'Iquenyo, si que deixa, en canvi, encendre els seus cigars. Per comprar una bona escopeta, res millor que passar-se per l'armeria de l'Ibre, Ca l'Ibre. La farmàcia, fent apologia de l'enfermetat es diu Ca la Pàndria. Els del gas ho tenen molt clar; a l'hivern, més val passar-se per Ca la Facció i encarregar unes quantes bombones. El picapedrer, com no, passa l'estona a Cal Cari. I si fa falta roba interior, en tenim de totes menes, per dona (Cal Cetes) i per home (Cal Sotets). I per plomes i bolígrafs, res millor que Ca l'Ígraf. Per la carn, una familia de xinesos ha posat el no poc encertat nom de Cal Nisseria al seu establiment. L' Antoni, havent posat llar de foc al seu bar, ens convida a entrar-hi, també durant èpoques fredes, rebatejant-lo amb el nom de Ca l'Antonet. Hi ha un estranger nouvingut, crec que és americà, que viu a Ca l'Ifòrnia. El professor de matemàtiques no pot ser menys, i s'està a Cal Culat. Fins i tot els sense sostre han batejat el seu racó com Can Tonada. Per la banda de restaurants especialitats, més val no demanar què serveixen a Ca n'Íbal, en canvi a Can Salada, es pot degustar un bacó de primera. Els únics que sembla que ho tenen, mai millor dit, molt negre, són els bombers de Cal Cinat. L'ajuntament, emperò, no té nom, i és que en una hipotètica ciutat tant ben batejada, potser No Cal. Xavier Mas 06/05/2002 16:06 # (Quin) Ca Cau Ja que som a l'any Gaudí, gaudim tots d'aquest recorregut gastronòmic imaginari que proposo pels carrers de la mítica ciutat de Verbàlia. Per fer ganeta, passarem primer per Can A. P., que ofereix un bon assortit de canapès de paté de pebre, paté de pebrot, paté de porc... Uns quants números més avall, al mateix carrer, entrem a Cal Fred, amb la millor cuina d'importació americana. Porteu-vos la jaqueta perquè l'aire condicionat està molt fort. Si voleu recuperar les forces, però, no hi ha res millor que Can Sa Ment, on fan àpats reconstituents típics de ses illes, amb ingredients molt ben pensats. Després anirem de copes a Cal Vinisme, on tastarem els millors vins de la comarca, això sí, amb uns preus que fan protestar. Per acabar la nit, provarem d'entrar a Can Avis, on serveixen hashís de primera qualitat per a gent de la tercera edat. Cal carnet de soci. I ja completament ebris, passarem per davant de l'Ajuntament i la casa de l'alcalde de Verbàlia: Cal Embour i Ca Balista, respectivament. I amb això ja hem ret un petit homenatge als verbívors. Bon profit a tothom! Lucía Guerrero 06/05/2002 12:26 # Històries exemplars – II I "com"!!!! – Ja es veu que no són unes històries tan exemplars... Enrik Fontvila 06/05/2002 09:59 # Històries exemplars – II Aghhhhh! He eskrit "companys"!!! Enrik Fontvila 06/05/2002 09:57 # Històries exemplars – II Si n'era una vegada un okupa enkarregat de posar nom a la nova kasa okupada. Però vet akí que el pobre noi era kek de naixement, i no se'n sortia: Ka... ka... ka... Els seus companys van kreure ke la pensada tenia el seu kè, i d'aleshores ençà la kasa fou koneguda com Kan KKK. Enrik Fontvila 06/05/2002 09:55 # algunes aportacions Ca liu (per a un prostíbul, calen i amb "lio")) Can Ino (per a la botiga de gossos d'en Ino) ca tedral (per a una ermita pretensiosa) can tant (per a la llar d'un cantant de l'operació triomf) can dent (per a un/a dentista actuals) can alo (per la llar dun telefonista fontaner) ca ixa (per a la llar d'una qualsevol) ca bell (per a la llar d'un calb presumit) ca misa (per a un mossèn presumit) ca fè (per la llar d'un mossèn colombià) cal amar (per a un prostíbul d'un port de pescadors) cal cul (per a la llar d'un matemàtic sense cap) ca banya (casa de cap de sepmana d'algu aqui enganya la seva parella) ca buda (llar d'una mistica tossuda) Frncesc Aguilar Domenjó 05/05/2002 23:51 # Can cans El de Cal Sasses no pot amb la dona, tot i que pitjor ho porta el de Ca Banya. El ferreter viu a Can Cam, l'herbolari a Ca Mamilla, el matemàtic a Cal Cul, l'estanquer a Ca l'Iquenyo, el sastre desastrat a Ca Mal, el jugador te tennis a Ca n'Ell, el militar esotèric a Ca Balista, la soprano a Can De l'Aria, però hi fa molt fred, en Fred a Ca Basset, el telefonista melenut a Ca Bell, l'enòleg a Ca Bernet, l'electricista a Ca Ble, el vinater a Ca Bota, el ludòpata a Ca l'Abre, el pescador i aficionat a la caligrafía a Ca l'Am, l'animosa venedora de llanes a Can Ale, l'enigmista a Ca l'Ambur, el farmacèutic a Cal Mant, l'ATS maldestre a Ca Nula, i el més hàbil a Ca Teter, el fabricant d'instruments de precisió a Ca l'Ibrat, el caçador de missa diària a Ca Cera, el noble trastocat a Ca Duc, el jugador professional de cartes a Cal Oros, el ric fredolic a Cal Or, el venedor d'espelmes a Can Dela, el venedor de roba interior a Cal Ças, i el seu competidor a Cal Setes, el fabricant de mobles a Ca Dira Els famosos s'han instal.lat tots a la mateixa urbanització de Mallorca: La Eklund a Ca Brit(t), la Herzegovina pren el sol en top-less a Ca Bra, l'actor, i model a Ca Garro, la exòtica top model a Ca Iman, notòria pel seu fossar infranquejable, i la nostra, malgrat el mal temps que sempre hi fa a Ca la Marsó , en Guillem fa pràctiques de ballesta a Can Tell, a ran del precipici sobre el mar, en Pepe Isbert vivia a Ca La Buig, el magnat persa a Ca Tifa, el famós i optimista jugador brasiler a Ca Fe I tota la colla es reuneix a Ca Marilla A Ca Minant hi ha seu del centre excursionista L'aigua més fresca és la de Can Tir , però si vols un bon plat de bolets ves a Ca Magroc. Ca d'Ell no pas la meva, es massa jove A Ca Fre més val no apropar-s'hi Els de Ca Gat tenen un felí mal ensinistrat A la zona de Ca la Bruixa sempre fa mal temps i a Ca Mina no s'hi pot estar de xafogor Els de Cal Ca s'han copiat el disseny d'una revista A Cal Çot hi viu un de Valls A Ca l'Ent hi ha la seu del Ministeri de control de les efusions humanes A Ca l'Iu sempre seràs ben rebut. A Ca Parrot tenen un lloro ben tossut Ca Mina cal fer una bona passejada per endinsar s'hi Ca Ca la caseta del gos pudent i malcriat Ca L'Igula és a Roma manu 05/05/2002 19:29 # Ca la Màxima La mestressa d’aquesta casa sempre parla usant refranys, parèmies, frases fetes. I en sap un niu, de cases. No li pregunteu “Què tal?” perquè us respondrà: “A can Rebella, prop d’Ordal”. Us pot enviar “a can Paella, allà on no hi ha pa ni escudella”, “a can Pistraus, on et prenen els botons sense desfer-te els traus”, “a cobrar a can Pere de Prades, que paguen a garrotades”, “a cobrar a can Ladis!”… A l’hora de menjar, us pot dir que “mengem bé i reposadament, com a can Pagès d’Ermedàs”, o que “vindrà just com la festa major a can Bonadona” i, si és molt bo, us dirà que “és de cal Déu” i, si no us agrada, us dirà: “doncs aneu a can Salleras!”. Si algú es mor diu que “se n’ha anat a can Torrella” o “a can Girona” o “a can Villar” o “a can Taps”. També diu que “les gallines de la Jonquera van a pondre a can Avall”, que “les meravelles de Borrassà són cal Batlle i el campanar” i que “de dies, en neixen a Begur i en moren a can Janoher”. I no la provoqueu; si ho feu, us dirà: “Vés a can Pixa de Masarac!”. Roser Carol 05/05/2002 19:04 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |