|
|
|||
|
Quan parlem de contaminació sonora hauríem d'incloure l'anunci radiofònic d'una coneguda empresa immobiliària el nom de la qual no podem pas amagar perquè si no, no s'entendria res. És a dir: quan parlem de contaminació sonora hauríem d'incloure l'anunci radiofònic de "Grupassa, si vols un pis o una cassa". Grupassa, una empresSA modèliK que ha aconseguit neutralitzar en poc temps dos decennis i mig d'esforços acadèmics del col·lectiu de lingüistes per difondre les subtileses de la S catalana ("yo no soy S", cantava mentrestant la Panto). I tot per una cançoneta repetitiva i enganxadissa que ens transforma l'habitatge en una zona de caça. Però els verbívors de les noses en fan noces, de manera que Grupassa ens inspira... no direm què, però ens inspira. Aquesta 7mana us demanem exemples d'ensordiments o sonoritzacions xocants, com el que transforma els casaments (noces) en molèsties (noses), o la subtil relació establerta entre els verbs "casar" i "caçar". Sonoritzeu i ensordiu els mots, verbívors. Perquè tot enamorat sap que, de vegades, si no la beses la vesses. Per això us demanem sons sibil·lants de tot mena: sords, sonors, sibil·lins... ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # l'amor-la mort Quan parlem de l'amor ens hem de posar trascendents perque ho estem fent de la mort o son dues cares de la mateixa moneda? xavi M 18/01/2002 18:44 # Una gossa que no no "gossa" Doncs un amic meu té una gossa molt poruga, tant que no "gossa"...sortir al carrer. A. Traveller 18/01/2002 15:20 # l'astròleg Recordeu el programa "Tres i l'astròleg"? Jo no entenia què tenien a veure els sastres amb la planeta de ningú. I el Sr. Teixidor anava repetint: "Segons els sastres..., segons els sastres...". Volia dir "segons els astres", però ens ho posava difícil. A la mateixa època, també eren divertides les retransmissions de bàsquet a TV3. No recordo qui les feia, però sí recordo que a cada equip hi jugaven "dos salers" ("dos alers" volien dir, però no ho deien). Roser Carol 18/01/2002 13:06 # Potser menjo massa? Era pujada en una balança quan el meu pare, ulls fixats al resultat, m'espetà que jo era 'una mala pesa'. Potser sí que menjo massa. l'Idiota 18/01/2002 12:43 # T'he de dona una Cal que us descrigui la por que es va apoderar del meu cos quan un dia arribo a casa i la meva companya em diu que m'ha de donar una "coça". Vaig arribar a sentir-me culpable, pensant què havia fet per a meréixer un càstig tant exemplar. Per sort es tractava d'una "piruleta de fressa" que vaig haver de menjar-me sense fer massa soroll. Fou ella mateixa la que em digué que era "un asse, sí" i tantes altres coses (o coçes) que ja em fa vergonya de dir. Frederic Guerrero 18/01/2002 12:30 # Noces o noses? Té amnèsia, la Marta: tem, nècia, que no recordi mai més res. – L'han fosa a la fossa. – Vaja, si que baixa! – Una peça que no pesa. – No és el mateix pesar figues que passar de figa en figa. – El nou disc de la Maria del Mar Bonet, "Raixa", tal com raja. – "T'asseus o no t'asseus?", pregunta Zeus. – Llença el capell, enze! – L'arrasa la raça. Enric Fontvila 18/01/2002 11:55 # 0de7mana Ep! Que us heu menjat el títol de la meva aportació, i així no s'entén! El títol era "0de7mana" kic udina 18/01/2002 11:48 # 0de7mana També en podríeu dir així, no? o no és cap de set? Pel que fa a les esses, sempre m'ha agradat comparar els sous dels funcionaris amb els ous dels funcionaris, o els sabres amb els arbres (pronunciat a la bcnina, clar). kic udina 18/01/2002 11:44 # SOS Jo ho pateixo en les meves pròpies carns (com diríeu a APM, mmmmm), això de la S. Perquè em dic Rosa i sóc morena. I estic fins als ovaris que em diguin "Rossa". Que no em vull tenyir! Rosa Márquez 18/01/2002 09:53 # El s ous En aquest cas, no hi ha gaire diferència entre tocar els sous i tocar els ous. Xavier Catalan 18/01/2002 09:44 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |