Martí ha tingut la pensada d'autoimposar-se l'escriptura d'un primer poema prenent ABLANATANALBA com a acròstic, "fet amb decasíl·labs clàssics (amb cesura a minore) sense rima interna i amb rima externa consonant A'-B'-L-A'-N'-A'-T'-A'-N'-A'-L-B'-A'". A més, l'ha fet al·lusiu al seu interès pel llenguatge, tal com podreu comprovar si visiteu el seu blog a rubiplanet.org/desdemaragu/

Altra vegada jugues amb les paraules,
bagasses belles, sovint poc recordades,
libidinoses, amb sentits amagats.
Ara gemegues, doncs tan bon punt t'entaules
núvols de pluja t'eclipsen tota musa,
avergonyida, que et nega noves faules.
Tu, clar, t'enutges i et cagues en la puta.
-Au! -escridasses- no fugiu bruixes maules!
No em deixeu, ara, no em deixeu sense excusa,
assessoreu-me, ensenyeu-me les baules,
la vida oculta dels termes encantats.
Busques els mots, i exclames no debades:
-Amo tot mot, estimo les paraules.

Com que teniu tot l'estiu per endavant, us oferim la possibilitat d'explorar aquesta nova modalitat estròfica de 13 versos proposada per Lluís Martí. És a dir, tot prenent ABLANATANALBA com a acròstic, feu poemes de 13 versos (decasíl·labs o no) en els quals compartiran rima (consonant o no) els versos A (1, 4, 6, 8, 10 i 13), però també ho faran entre ells els B (2 i 12) i L (3 i 11), deixant com a vers blanc (en homenatge a Esperanza Aguirre) el central T. La troballa més destacada rebrà un exemplar de la novel·la verbívora AblanatanalbA, de Màrius Serra per gentilesa d'Edicions 62.
Bon estiu!
----------
+ Veure tots els fòrums
+ Comparteix al Facebook o Twitter