| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
Ara que s'acosten les vacances les possibilitats de topar amb turistes en ruta pels Països Catalans o d'anar a fer el turista pel món augmenta. Això fa que el risc de malentesos lingüístics també augmenti. Volem que ens comuniqueu algunes proves flagrants d'incomunicació que hàgiu patit. Dos exemples que últimament han sortit al fòrum d'escriptors i guionistes "Al carrer" que regenta l'Enric Gomà serviran per entendre què us demanem: L'Abdó Brichs escriu: "Entro per la Meridiana, davant meu un cotxe francès en el semàfor, el conductor treu el cap i diu dirigint-se al cotxe del seu costat: "Salú". El del costat es sorprèn, però reacciona: "Salú", amigo, "salú"... El francès amb cara de no comprendre res intenta aclarir. "Salú ", costa, playa... El semàfor es posa verd. No sé si varen arribar a Salou". I el Piti Espanyol envia: "El tio Gero, un oncle del meu pare, un dia a Barcelona des d'un cotxe francès li van demanar "La station d'essence" i ell els va enviar a l'estació de Sants." Aporteu exemples de malentesos turístics que hàgiu patit en qualsevol llengua, a casa o viatjant pel món. Narreu-los sense ometre detall i gastant tanta benzina com calgui. Aquesta 7mana anem bé per anar a Essence. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # Pobre Jacques Brel! A Terrassa hi ha un bar força conegut que es diu "Aquí té pa". Un cop que havia vingut a casa una noia francesa de molt bon veure (turista, és clar) vaig convidar-la a prendre alguna cosa al bar en qüestió. Per sort o per desgràcia se'm va acudir de formalitzar el convit amb un vulgar i lacònic "Anem a Aquí té pa". No sé si va ser perquè ella era una entusiasta seguidora de Jacques Brel, perquè els meus mots van fluir amb una suggestió especialment seductora o per totes dues coses alhora, però la veritat és que ja fa deu anys que vivim junts. Jacques Aulet 22/06/2001 12:36 # Turistades a Bellvitge Jo també he patit el mateix cas que l'Enric Fontvila per comprar un bitllet a Canterbury, i anys després una situació similar amb Edimburg (que ells pronuncien 'Edimbra') però la turistada més graciosa que conec no la protagonitza precisament un turista... Va passar a l'hospital de Bellvitge. Un senyor s'havia de fer una anàlisi i demana a l'infermera on és la sala de les anàlisis. A Bellvitge, per indicar les direccions, a terra hi ha unes fletxes de colors. Total, que la infermera li diu que 'siga la línea roja hasta el fondo'... i al tio no se li acudeix res més que agafar el metro (la línea vermella) fins a la parada de Fondo!!! Imagineu-vos la cara dels treballadors del metro de Fondo quan el senyor insistia que li havien dit que allà hi feien els anàlisis de Bellvitge! Per cert, que l'home quan va veure que allà d'anàlisis res va tornar a agafar el metro i va entrar a l'hospital fet una fúria perquè li havien fet perdre el temps anant fins a Badalona quan allà no hi feien anàlisis! swingkid 22/06/2001 11:44 # A Manhattan Un matí xafogós de finals d'agost de 1990. Esmorzant en un bar del sud de Manhattan. La torrada que tinc a mitja gola m'empeny a demanar aigua (water). El cambrer, ple de llànties i amb la closca envernissda, no m'entén. Mentre li repeteixo la comanda en tots els registres que se m'acuden, una gota de suor llardós abandona la closca i cau, cau fins que s'estavella damunt la massa amorfa que li aguanta el cinturó, l'últim forat del qual no és rodó sinó estiragarsat. Dubta però sembla que m'entén. Passa l'estona, la torrada ha aconseguit arribar a l'estomac i per fi arriba el cambrer duent-me un... platet amb mantega (butter). Torra Ombres Torra Ombres 22/06/2001 11:11 # Turistades Topònims maleïts. 1. Un cop em vaig trobar, anant per Terrassa, un foraster de les Espanyes que havia d'anar a una boda a Ranillas. "Me han dicho que está aquí al lado y nadie lo conoce!", feia hores que voltava amb el cotxe demanant-ho. Al final vam descobrir que les tals granotetes es referien a Rellinars! ... 2. A la Victoria Station de Londres estava fent cua per comprar un bitllet cap a Canterbury. Al davant meu, un turista italià volia fer el mateix i va demanar "One ticket to Canterbury", pronunciat tal qual, cantèrburi. El de la taquilla feia cara de lluç. Jo vaig intentar ajudar-lo amb la pronúncia escaient: "kènta-beri", més o menys, i al final vam tenir el nostre bitllet i va servir per fer amistat amb l'italià i tot. I l'any següent el vaig anar a visitar a Ravenna (pronunciat amb l'accent a la E, no pas a la primera A, com s'entesten a fer els espanyols, com si es tractés de la dona del rave). Enric Fontvila 22/06/2001 10:36 # Turistades Topònims maleïts. 1. Un cop em vaig trobar, anant per Terrassa, un foraster de les Espanyes que havia d'anar a una boda a Ranillas. "Me han dicho que está aquí al lado y nadie lo conoce!", feia hores que voltava amb el cotxe demanant-ho. Al final vam descobrir que les tals granotetes es referien a Rellinars! ... 2. A la Victoria Station de Londres estava fent cua per comprar un bitllet cap a Canterbury. Al davant meu, un turista italià volia fer el mateix i va demanar "One ticket to Canterbury", pronunciat tal qual, cantèrburi. El de la taquilla feia cara de lluç. Jo vaig intentar ajudar-lo amb la pronúncia escaient: "kènta-beri", més o menys, i al final vam tenir el nostre bitllet i va servir per fer amistat amb l'italià i tot. I l'any següent el vaig anar a visitar a Ravenna (pronunciat amb l'accent a la E, no pas a la primera A, com s'entesten a fer els espanyols, com si es tractés de la dona del rave). Enric Fontvila 22/06/2001 10:28 # Cerveza A Paris, un espanyol demanava una cervesa al cambrer: "Cerveza". El cambrer no l'entenia i la noia que acompanyava l'espanyol va dir-li al cambrer: "Servez ça" assenyalant una cervesa d'un client de la taula del costat. El cambrer va dir "D'acord" i l'espanyol emprenyat no entenia res: "Coño, lo que le he dicho: Cerveza, cerveza". Joan Tharrats 22/06/2001 10:11 # Turistades Retornant a les farmàcies franceses, durant una Setmana Santa a París, amb un fred de l'hòstia, em vaig refredar. Vaig entrar en una pharmacie per si em podien donar un d'aquells sobrets per apaivagar-ne els símptomes, i li dic a la farmacèutica: "Pardon, je suis constipé. Avez-vous quelque chose?" I em va donar un laxant. PS: "constipation" és restrenyiment, en francès. Si us hi trobeu algun cop, digueu "Je suis enrhumé". Merci. Enric Fontvila 22/06/2001 10:11 # Cerveza A Paris, un espanyol demanava una cervesa al cambrer: "Cerveza". El cambrer no l'entenia i la noia que acompanyava l'espanyol va dir-li al cambrer: "Servez ça" assenyalant una cervesa d'un client de la taula del costat. El cambrer va dir "D'acord" i l'espanyol emprenyat no entenia res: "Coño, lo que le he dicho: Cerveza, cerveza". Joan Tharrats 22/06/2001 10:11 # Coses del tren del Maresme 1. Calela? -em demanà el guiri. No -vaig respondre-, cal ella! 2. El guiri em va preguntar: Menú?, pensant-se potser que érem al vagó restaurant i que jo n'era el cambrer (o era jo qui es pensava que ell pensava això?). Pardon? -li vaig demanar. Menú!, Menú! -insistia ell. No ens vam arribar a entendre i ens hi vam resignar tots dos; ell, cercant desesperadament els rètols a totes les estacions on parava el tren. Amb cara de satisfacció, va acabar baixant al Masnou(!?!) Toni Civit 22/06/2001 09:53 # Mal de cranc Jo estava fent de turista per França i em va venir mal de cap, i com sol passar amb els medicaments no es diuen igual a totes bandes, amb el que vaig dirigir-me a la farmàcia i vaig dir el que em passava: "J'ai mal o 'crabbe'" (tinc mal de cranc) en comptes de tinc mal de 'cranne' (crani) amb la mala sort que el 'crabbe' francès és un eufemisme per anomenar la cigala (un altre marisc, per cert). La farmacèutica, impassible, em va comentar si me l'havia enganxat amb la cremallera. Jo vaig posar cara d'extranyat imaginant-me com em podia agafar el cap amb una cremallera. després es va aclarir el malentès utilitzant el dit index contra el meu front. Tot seguit la farmacèutica em va deixar d'atendre i se'n va anar a riure a la rera-botiga i em vaig emportar unes Aspirines que em va donar un farmacèutic que s'aguantava el riure. El capità Enciam 22/06/2001 09:39 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |