|
|
|||
|
El verbívor Albert Figueras, que acaba de publicar Pequeñas grandes cosas (tus placebos personales) a Plataforma editorial, ens escriu des de Guatemala per explicar-nos una història magnífica. La setmana passada hi va haver eleccions a Guatemala, i les va guanyar el candidat de l'UNE Álvaro Colom. Figueras ens explica un detall de la campanya: "Les setmanes anteriors a la jornada electoral, havien circulat nombrosos correus electrònics en els que es deia que en realitat COLOM era el senyor de les tenebres que, segons la tradició maia, ha d'acabar el món l'any 2014. Es dóna la circumstància que el calendari maia només arriba a aquest any, i diuen que quan arribi a la fi del calendari vindrà la foscor. Però el més interessant de l'assumpte és que a la tradició maia el senyor de les tenebres és MOLOC". Busquem bifronts amb història. Coneixeu la llegenda del nen amagat al Tagamanent? Llegiu el nom de la muntanya al revés i veureu on s'amaga (la T sobrera és la creu de terme que hi ha al cim, naturalment). La millor història protagonitzada per un bifront rebrà un exemplar del poemari Desdiments, de Josep Domènech Ponsatí, per gentilesa de Pagès editors i de la llibreria virtual llibres.cat. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # noves patologies La caserna de la guàrdia civil de Figueres ha estat escenari d'uns fets 'dalirants': El dilluns 5 de novembre el sergent Domínguez va llevar-se afectat per una estranya patologia. El seu transtorn, del tot desconegut fins ara, consistia en la incapacitat per llegir de esquerra a dreta. El sergent no podia sinó llegir del revés. No havent-se adonat de la naturalesa del problema, va mostrar-se consternat al llarg del dia: assegurava que havia rebut nombrosos missatges inintel·ligibles, tots ells encapçalats de la següent manera: T NEGRES RONYES Cosiderant-ho insultant i del tot intolerable, va fer empressonar tots els seus subordinats sota l'acusació de desacatament, per ofegar la possible revolta. En venjança, un guàrdia civil lletraferit, de nom Segura, l'ha atormentat fent-li arribar anònims que feien així: "V orem un cim en el cos". Una sentència més aviat cursi, que als ulls d'en Domínguez es llegia, en canvi, de la següent i més macabra manera: "Soc le ne mic nu mero V" SGS 16/11/2007 19:02 # Mals auguris per Verbàlia I tot per culpa de las les breves: tant si les lligueu ben lligades, com si les remulleu o si us en fumeu una de ben sonada, resant o sense resar, Verbàlia sembla no tenir futur:: AI! LA BREVA, NUADA I FORTA AI! LA BREVA, REMULLADA I FORTA AI! LA BREVA, SONADA I FORTA AI! LA BREVA, RESADA I FORTA Però si us en fumeu una altra, també ben sonada, els auguris poden canviar: AI! LA BREVA, RESONADA I FORTA. Ramon 15/11/2007 19:12 # Història bíblica ONAN, obligat per la llei a casar-se amb la vÍdua del seu germà gran, practicava el coit interromput per no fer-li un NANO que seria considerat fill del seu germà difunt. Quico 14/11/2007 14:09 # En el país de Verbàlia... ... les que es diuen NEUS, SUEN. Els que es diuen NEIL sempre es "LIEN". I els que es diuen NERÓ (espero que no n'hi hagi cap) OREN. karmina 13/11/2007 14:03 # Un cop de ROC al COR Vet aquí el que sents quan et donen carbassa... karmina 13/11/2007 13:54 # A Catalunya no ataquem Una aportació anterior reinvidicava l'agressivitat catalana : Català a l'atac ! Però com que som gent de pau i no ens agrada cridar, des de CATALUNYA exclamarem -gens normativament- AY! NUL ATAC ! jms 13/11/2007 12:17 # Joey TARTELL ... ...no és, com podria semblar, un LLETRAT, sinó un professor de trompeta a Indiana. karmina 13/11/2007 11:03 # A la banda sonora d'Indiana Jones... ...quantes TES hi ha? SET: ta ta ta ta - ta ta tàaaaa! karmina 12/11/2007 21:41 # Una mena de catanyol ... AI VA! crida en Jaumet veient com la seva ÀVIA es llença en paracaigudes. karmina 12/11/2007 21:34 # Parlant de filosofia... Diu la filosofia que el món es divideix en supralunar i sublunar. El MÓN que té el NOM de supralunar, RETÉ només per material L'ÈTER. sílvia 12/11/2007 15:18 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |